La butxaca màgica

Californication - Red Hot Chili Peppers

2008-10-08T15:03:00.001+02:00

CALIFORNICATION

Psychic spies from China
Try to steal your mind's elation
Little girls from Sweden
Dream of silver screen quotations
And if you want these kind of dreams
It's Californication

It's the edge of the world
and all of western civilization
The sun may rise in the East
At least it settles in the final location
It's understood that Hollywood
sells Californication

Pay your surgeon very well
To break the spell of aging
Celebrity skin is this your chin
Or is that war you're waging

First born unicorn
Hardcore soft porn
Dream of Californication
Dream of Californication

Marry me girl be my fairy to the world
Be my very own constellation
A teenage bride with a baby inside
Getting high on information
And buy me a star on the boulevard
It's Californication

Space may be the final frontier
But it's made in a Hollywood basement
Cobain can you hear the spheres
Singing songs off station to station
And Alderaan's not far away
It's Californication

Born and raised by those who praise
Control of population
Everybody's been there
And I don't mean on vacation

First born unicorn
Hard core soft porn
Dream of Californication
Dream of Californication
Dream of Californication
Dream of Californication

Destruction leads to a very rough road
But it also breeds creation
And earthquakes are to a girl's guitar
They're just another good vibration
And tidal waves couldn't save the world
From Californication

Pay your surgeon very well
To break the spell of aging
Sicker than the rest, there is no test
But this is what you're craving

First born unicorn
Hardcore soft porn
Dream of Californication
Dream of Californication
Dream of Californication
Dream of Californication

DarkUL - WoW Uldum (EU)

2008-10-04T12:33:00.002+02:00

Gracias a todos por los buenos momentos, en especial a:

-Talietsu: después de jugar varias veces contigo nos trajiste a DarkUL y, en especial, gracias por perder 2h y pico de tu tiempo para poder cumplir nuestra ilusión de hacer Onyxia entre 5 (también gracias a DarkJustice por acompañarnos y hacerlo posible), te debemos una copa cuando bajes a Barcelona :O)

-Loku: por grabar y editar uno de los mejores recuerdos que nos pueden quedar de nuestra estancia entre vosotros, aunque eche de menos a varias personas en el vídeo (preferibles a muchas otras).

-StormLord: por armarte de paciencia y dirgir siempre las raids (y aguantarme por puntualizar todo lo que no estaba bien).

-Lanhgerhaus: por apreciar mis curas y preferirme como healer antes que cualquier otro, siempre a tu servicio joven orco :OP

-Selthas, Lili, Yaibac, Nali: por seguir jugando con nosotros y contagiar buen rollo.

Técniques de venda: PS3

2007-03-30T01:00:00.000+02:00

Una cadena de supermercats del Regne Unit tenia molt clara la manera com presentar la PlayStation 3 als seus clients, amb tota la sinceritat del món.

I és que Sony torna a repetir jugada com va fer en el seu dia amb el DVD de la PS2. Si algú (dels qui s'ho poden permetre) volia comprar-se un reproductor Blu-Ray, ja no "per poc més" sinó que per menys diners té una videoconsola.

PRECISIÓN HISTÓRICA EN 300: de pelis, tebeos, historiadores y gigantes sodomitas (by Quimtuk)

2007-03-27T00:32:00.000+02:00

No puedo evitarlo: pese a que adoro la fantasía, esa capacidad para tomar referentes reales y transformarlos en las bases de un nuevo universo, igualmente siento una indomable curiosidad por zambullirme en esos referentes reales (la cual cosa, según creo, es una buena señal). Por ejemplo: fue ver "Piratas del Caribe" (que gran película!) y leer algo de One Piece, y tener que leerme media wikipedia y otras tantas páginas (virtuales y reales) para averiguar la verdadera historia de la piratería, quienes formaban la Hermandad de los Hijos de los Botes, quién habitó la isla de Tortuga, quien fue El Olonés del que Roronoa Zoro toma su apellido, y cuál era la diferencia entre un pirata, un corsario, un filibustero y un bucanero.

Y con (la muy recomendable) 300, que relata uno de los capítulos más emocionantes de la historia clásica, y siendo yo aficionado al cómic en general y conocedor de la obra del célebre Frank Miller en particular, no podía ser menos. Así pues, buscando y leyendo me topé con el artículo que vengo a presentar al final de este comentario, un artículo escrito (y muy bien escrito) por el señor Ephraim Lyte, profesor de historia de la Universidad de Toronto, lo que viene a decir que sabe un poquito del tema este.

Baste decir que no estoy de acuerdo en la denostación que Lyte hace de la película, ya que la analiza desde el punto de vista de un historiador (es lo que tiene ser historiador), y parece ser que no le ha gustado mucho. Espero que como mínimo las palomitas le supiesen buenas porque no sé en Toronto, pero aquí no anda el precio del cine como para salir insatisfecho de la sala. Seguramente alguien debería de haberle advertido que lo que iba a ver era una historia "de cómic".

Y es que es eso precisamente lo que proporciona 300, al igual que ya se hizo con Sin City: un tebeo de Miller en movimiento, con todo lo que eso comporta, a saber, un estilo visual cuidado, tremendamente poderoso y sobretodo muy original, y una historia... "de comic". Y digo "de comic" como suelen emplear esta expresión los profanos, con todas las connotaciones que ello pueda comportar, buenas y malas. Me explico: mientras otros autores han intentado reivindicar el medio como algo más que puro entretenimiento, Miller se dedica a ofrecer entretenimiento de calidad. Eh! Es verdad, esto no es del todo cierto... Que los fans incondicionales de Miller no se me echen encima: dejando aparte su excelente y particular estilo gráfico (que admiro y envidio a partes iguales), si hablamos de sus historias, este autor ha revolucionado el mundo del cómic en muchos sentidos, y sus obras (como el espléndido "Batman: Dark Night Returns", donde se le da un nuevo enfoque al personaje del hombre murciélago, rodeándolo de un complejo universo moral y político... leedlo YA o moriréis de forma horrible y dolorosa) demostraron que se puede llegar a un nuevo nivel de cómic de calidad para adultos tras unos tiempos en que el cómic para adultos significaba irremediablemente pornografía. Pero si esto es cierto, igualmente cierto es que los cómics de Miller están plagados de buenos buenísimos y molones, antihéroes arquetípicos más molones si cabe, bellas féminas duras de pelar aún más arquetípicas si cabe, diálogos macarras y superguays, malos más malos que la tiña, seres que parecen mutantes salidos de una pesadilla, altas dosis de violencia exacerbada, y un largo etcétera aliñado con una prosa (supongo que intencionadamente) irreal, grandilocuente y a ratos sobre-épica hasta el absurdo, que parece explícitamente diseñada para impresionar a un adolescente en plena efervescencia hormonal. Es esto malo? En absoluto! Estos ingredientes pueden hacerte pasar uno de los mejores ratos de tu vida... si sabes a lo que vas.

Y supongo que el señor Lyte no tenia ni idea de a lo que iba cuando se sentó en la butaca del cine, y es por eso por lo que creo que su (comprensible desde su punto de vista de historiador) indignación está fuera de lugar. Miller en su novela gráfica, y por extensión en la película del mismo título, no pretende darnos una lección de historia, si no una versión "de cómic" de los hechos. Y eso es lo que nos encontramos cuando los valerosos espartanos miran hacia el mar y vemos una flota enemiga tan inmensa que nos hace pensar si no se habrá vaciado toda Persia. O cuando estos persas desembarcan y vemos que lo que Jerjes se ha traído para luchar no es un ejército si no un circo: con sus gigantescos monstruos forzudos, sus criaturas deformes, sus elefantes y sus rinocerontes, los fuegos de artificio... creo que hasta se divisan unos malabaristas ahí al fondo, y es que si el Rey de Reyes acepta entre sus filas al malformado Efialtes no creo que sea por la promesa de encontrar la manera de derrotar a los espartanos, si no por que ya tenía a los enanos y la mujer barbuda, pero le faltaba el jorobado.

Pero, en general, lo que hace Miller no es nada malo. Pongamos por ejemplo la película Troya, llena de incorrecciones históricas... por que se basaba en la Ilíada y la Odisea de Homero, obras de ficción escritas quinientos años más tarde que los hechos en que se basan, llenas de incorrecciones históricas, idealizaciones y fantasías... ¿o es que algún iluso se cree que se iban a pegar dos reinos durante nosecuantos años por un quítame allá esas pajas con la tal Helena, o que la gilipollez del caballo gigante pasó de verdad? Miller hace de nuestro Homero particular, e idealiza la historia, la transforma en un sueño contado por los vencedores. Y es que es bien sabido que la historia la cuentan los que ganan, y si no que se lo digan a los ingleses, que parecen no aburrirse nunca de pintar a los religiosos españoles como fanáticos sanguinarios cuando, durante la inquisición, en la pérfida Albión los protestantes quemaron a más "brujas" que nadie. El distorsionado filtro moral que Miller emplea en 300 coincide en gran mesura con los escritos del historiador Herodoto, contemporáneo a los hechos narrados, que plantea la contienda como el aguante de la civilización de las polis griegas contra el embiste de los bárbaros de oriente... la cual cosa es más falsa que el tamaño de los elefantes en 300, puesto que ni los persas eran unos bárbaros ni los griegos tan sumamente civilizados (y aún menos los cafres de los espartanos). Y todas las deformaciones que encontramos en la historia son similares a las que cometían los griegos en sus obras teatrales, donde los héroes eran seres perfectos que andaban semidesnudos como dioses, enfrentándose solos a centenares de enemigos y peligros, y los ejércitos adversarios eran pérfidos y merecían el peor de los fines.

Así pues, para mi la mayoría de las críticas están fuera de lugar, puesto que desde el primer momento uno sabe que lo que le van a contar es tan cierto como el cuento aquél de los irreductibles galos frente a los estúpidos romanos (que fíjate si eran tontos que mantuvieron durante siglos el imperio más grande y más avanzado de la civilización occidental), y que al final de lo que se trata es de divertirse. Aún así, encuentro que la crítica en general, si se aplica al cómic, acierta mucho en algunos puntos en los que (siempre bajo mi punto de vista) Miller no tiene demasiada excusa. Principalmente, si uno va a poner en boca de otros palabras e ideales inventados, debería asegurarse de que lo que está cometiendo es una falsedad, pero no una paradoja. Y es que, solo por citar un ejemplo, mientras que los espartanos de 300 luchan por la libertad, amenazada por el ejército de esclavos del ignominioso Jerjes, ¿sabía alguien que mientras que en Grecia la esclavitud era el pan de cada día, los empleados persas recibían puntualmente una paga por su trabajo, independientemente de sexo, edad, raza o condición? Y, en segundo lugar, está el tema de la polémica política... que si bien me parece una soberana estupidez que los iranís (a quienes por cierto ya les gustaría ser la mitad de civilizados de lo que eran los habitantes del magnífico imperio Persa) se molesten por una peli de ficción, la verdad es que plantear la cosa como los griegos-blanquitos-caucásicos del oeste amantes de la libertad contra los malosos bárbaros del este, negros, moros, homosexuales y deformes... vamos no se, mucha sensibilidad y corrección política no denota. Pero bueno, cierto es que el señor Miller podría haberse tatuado las caricaturas de Mahoma en el culo y salir a pasear en cueros por Teherán y tampoco lo ha hecho... Habrá que ver ahora lo que piensan los gays y las asociaciones de discapacitados del asunto, que en los últimos años estamos todos de un picajoso...

Tras todo esto solo me queda añadir que si tenéis la oportunidad veáis la película por vosotros mismos, que no será el peliculón del siglo pero un buen rato pasaréis seguro, y ya que estamos que si el dinerito os sobra (lástima que a mi no) os hagáis con la novela gráfica, pues dejando de lado toda polémica no cabe duda de que es una magnífica obra de arte. Y finalmente (por fin!) os dejo con el mencionado artículo, que si bien como he dicho es demasiado severo, no cabe duda de que es muy instructivo y lo que es más importante, divertido. He procurado traducirlo lo más fielmente posible (en serio, las coñas introducidas no son mías, el cachondo de Lytle escribe así), y me he esforzado en traducir todos los nombres a sus equivalentes castellanos, por si a alguien le entra la curiosidad y decide indagar más en el tema. Que lo disfrutéis!

¿Esto es Esparta? No. Es una Locura

2007-03-27T00:30:00.000+02:00

La batalla de las Termópilas fue real, pero cuán real es 300? Ephraim Lytle, profesor de historia helenística de la Universidad de Toronto, ha visto la película y ofrece su visión.

La Historia es alterada continuamente. Lo que importa es cómo y porqué. Así pues no veo razón para puntualizar nada sobre la ausencia de armaduras o modestas túnicas hasta los muslos en 300. Puedo apreciar la necesidad gráfica de unos vientres esculpidos y de tres centenares de paquetes de talla espartana bien prietos en tangas de spandex. Por otro lado, el modo en que 300 idealiza selectivamente la sociedad Espartana es problemático, e incluso inquietante.

Sabemos poco del Rey Leonidas, por lo que crear un trasfondo ficticio para él es comprensible. A los niños espartanos, realmente, se les apartaba de sus madres y se les daba una educación marcial llamada el "agoge". Eran en verdad endurecidos a golpes y abandonados en las afueras, forzados a andar descalzos en invierno y dormir al raso en el suelo. Pero los futuros reyes eran eximidos de ello.

Y si Leonidas hubiese padecido el agoge, no habría devenido adulto matando un lobo, sino asesinando ilotas desarmados en un rito conocido como la Crypteia. Estos ilotas eran los griegos indígenas de Laconia y Mesenia, reducidos a la esclavitud por la pequeña fracción de la población que disfrutaba de la "libertad" espartana. Viviendo de estados trabajados por ilotas, los espartanos podían permitirse ser soldados profesionales, aunque realmente no tenían otra opción: el asegurar un estado brutal de apartheid es un empleo a jornada completa, cuyo final requirió que los éforos declararan ritualmente la guerra a los ilotas.

Elegidos anualmente, los cinco éforos eran los más altos oficiales de Esparta, y sus poderes comparables a los de los reyes. No hay ninguna evidencia de que se opusieran a la campaña de Leonidas, a pesar del sub-argumento de 300 acerca de Leonidas persiguiendo una guerra ilegal para servir a un bien mayor. Para los adolescentes listos para graduarse de la novela gráfica al Instituto Ayn Rand del Objetivismo, o viceversa, el Leonidas histórico nunca hubiese bastado. Ellos necesitan un Supermán. Y en interés del portentoso contraste entre el bien y el mal, los éforos de 300 no sólo son lascivos y corruptos, si no que además son unos leprosos de geriátrico.

Efialtes, quien traiciona a los griegos, es asimismo transformado de un maliano local de cuerpo sano a un paria espartano, un troll desfigurado grotescamente quien por la costumbre espartana debería haber sido abandonado a su muerte de niño. Leonidas advierte que su jorobada espalda provoca que Efialtes no pueda alzar su escudo lo bastante alto para luchar en la falange. Esto es una transparente defensa de la eugenesia espartana, graciosamente conveniente dado que el infanticidio podía haber sido propiciado fácilmente por una marca de nacimiento nefasta.

Los persas de 300 son monstruos y fenómenos de feria anti-históricos. Jerjes mide dos metros y medio, vestido principalmente a base de piercings corporales y maquillado de modo estridente, pero no desfigurado. No hay necesidad, pues se remarca fuertemente que Jerjes es homosexual lo que, en el universo moral de 300, lo cualifica como monstruosidad especial. Algo irónico dado que la pederastia era una parte obligatoria de la educación espartana. Esto era un objetivo frecuente de la comedia ateniense, en la que el verbo "espartanizar" significaba "sodomizar". En 300, la pederastia griega es, naturalmente, ateniense.

Esto lleva a mencionar el abuso más notable de la historia en 300: los persas son transfigurados en monstruos, pero los griegos no espartanos son simplemente demasiado humanos. Según Herodoto, Leonidas condujo un ejército de quizás 7000 griegos. Estos griegos tomaron turnos rotando hacia el frente de la falange estacionada en las Termopilas donde, luchando a la disciplinada manera hopilita, mantuvieron el estrecho paso durante dos días. Dicho sea todo, 4.000 griegos perecieron ahí. En 300 la lucha no es al modo hopilita, y los espartanos lo hacen todo, excepto por un breve interludio en el cual Leonidas permite a un puñado de griegos inexpertos probar la acción, y éstos montan un barullo. Cuando se hace evidente que están rodeados, este contingente escapa. En los tiempos de Herodoto había varias cuentas sobre lo que sucedió, pero sabemos que 700 hopilitas de Tespias permanecieron, luchando al lado de los espartanos, muriendo también hasta el último hombre.

Ninguna mención se hace en 300 del hecho de que, al mismo tiempo, una flota superada vastamente en numero dirigida por atenienses aguantaba a los persas en los estrechos adyacentes a las Termopilas, o que los atenienses pronto salvarían a toda Grecia destruyendo la flota Persa en Salamina. Esto arruinaría la visión de 300, en la cual ideales griegos son selectivamente incorporados en sus únicos campeones dignos, los espartanos.

Este universo moral habría parecido tan extraño a los griegos antiguos como lo parece a los historiadores modernos. La mayor parte de los griegos hubiesen cambiado sus casas en Atenas por chabolas en Esparta de tan buen grado como yo cambiaría mi apartamento en Toronto por un condominio en Pyongyang.

Traducció by Quimtuk

Rosana - Pa ti no estoy (clip)

2007-03-24T22:17:00.000+01:00

Amb logos plastes incorporats. Un dia dedicaré un xic més de temps a la cantant, que s'ho mereix :O)

Rosana - Pa ti no estoy

2007-03-24T22:03:00.000+01:00

És quasi imperdonable que no hagi dedicat cap entrada del blog a aquesta cantant que contagia alegria arreu on va, amb el seu somriure i sempre disposada a donar una forta abraçada a qui ho demani. Llàstima que sigui perquè m'ha vingut al cap una de les cançons del seu tercer disc que ve que ni pintada.

Amb "carinyo":

Que te vaya bonito,
mis mejores deseos
que en la vida recojas
lo que siembres de bueno
Que te vaya bonito
que no te vaya mal
y que el tiempo te deje donde tengas que estar
quisiste ser universal eclipsando mil sueños
que Dios te proteja en la celda de tu soledad
yo me voy a plantar al campo
o la orilla la marea
deseo que todo te vaya de vicio
yo me voy ahí te quedas
me voy a vivir tranquila
sin pausa pero sin prisa
deseo que todo te vaya de lujo
no espero visita
así que no vayas
que pa´ ti no estoy
yo pa´ ti no estoy
Salud, amor y fortuna
me llevo todo en orden
salud pa´ ver
amor pa´ hacer
fortuna pa´ olvidar tu nombre
me marcho con las lunas
donde el sol no se esconde
el me abriga del invierno
y ella enciende mis noches
y tu quisiste ser universal eclipsando mil sueños
que Dios te proteja en la celda de tu soledad
yo me voy a plantar al campo
o la orilla la marea
deseo que todo te vaya de vicio
yo me voy ahí te quedas
me voy a vivir tranquila
sin pausa pero sin prisa
deseo que todo te vaya de lujo
no espero visita
así que no estoy
que me voy a plantar al campo
o la orilla de la marea
deseo que todo te vaya de vicio
yo me voy ahí te quedas
me voy a vivir tranquila
sin pausa pero sin prisa
deseo que todo te vaya de lujo
no espero visita
así que no vayas
que pa´ ti no estoy
yo pa´ ti no estoy
pa´ ti no estoy
(yo pa´ ti no estoy
pa´ ti no estoy)
te dejo todo aquello que me diste
me llevo todo lo que di que no quisiste
me voy contenta no tengo mas que darte
me llevo todo lo que di que no cuidaste
yo pa´ ti no estoy
pa´ ti no estoy
yo pa´ ti no estoy
pa´ ti no estoy

A saber:

que en la vida recojas lo que siembres de bueno

-Des de ben petits ens han dit que recollim allò que sembrem, així que si és dolent ja ens ho trobarem!

y que el tiempo te deje donde tengas que estar

-Portes un bon ritme, ànims! :OP

te dejo todo aquello que me diste
me llevo todo lo que di que no quisiste
me voy contenta no tengo mas que darte
me llevo todo lo que di que no cuidaste

-Amb el cap ben alt i amb l'orgull que es correspon a la feina ben feta, que cadascú faci un rentat de consciència.

I per fi arriba... SPORE

2007-03-13T22:47:00.000+01:00

Després d'anys i anys de rumors, idees, retards a causa de la inviabilitat del projecte que volia dur a terme Will Wright, finalment veurà la llum aquest any.

Potser els estudiants que l'any vinent facin Art i Tecnologia hauran d'aguantar al Xavier Berenguer explicant-nos les meravelles del que sense dubte és un joc (per dir-ho d'alguna manera) esperat per moltíssims seguidors del treball d'aquest home, creador de tota la saga SIM (si us plau, no us quedeu només amb "Els Sims" i recordeu tot el que hi havia abans :OP). Us deixo el vídeo per què, aquells qui us pogueu permetre executar-lo al vostre pc (estic segur que el Redo se'l canviarà d'aquí poc xD) aneu obrint boca. Tot i que s'ha anunciat un versió per a DS, no tindrà res a veure amb l'altra, jutgeu-ho vosaltres mateixos.

http://www.gamevideos.com/video/id/9942

Presa de contacte amb...

2007-03-03T01:27:00.000+01:00

Doncs sí, encara que sembli surrealista aquesta tarda he pogut provar una PS3 amb el joc de Blazing Angels (avions de la 2a Guerra Mundial). I què he de dir? Vejam... dues cosetes:

1.- Els gràfics: eren pobres, força pobres. No sé fins a quin punt ha influit que no estigués conectada pel famós HDMI, però la 360 li dóna 50 patades. Suposo que serà com passa sempre, cosa de que els programadors aprenguin a exprimir el Cell una micona. Està clar que la força bruta d'aquest és superior als 3 Power PC de la consola de Microsoft.

2.- El Sixaxis: m'ha sorprès, ho he de reconèixer. És super-lleuger tot i anar amb bateria, ho he exclamat només agafar-lo. L'home no m'ha sabut dir quant dura la bateria ("3h seguro" Jdr, faltaria menys!). És molt sensible als canvis d'inclinació però alhora és molt precís en els moviments, es podia controlar l'avió perfectament. No serà un Wiimote, però crec que donarà força joc (perquè després digueu que sóc anti-sony, no vull mirar a cap individu aficionat a criticar-nos a tots :OP).

I després... Prince of Persia: Rival Swords. Tan sols tres paraules: O-M-G! Caurà, probablement de segona mà (és l'excusa per passar-me els predecessors que tinc mig penjats per pc), m'ha fascinat. Els moviments del príncep estan perfectament adaptats als controls de la Wii, s'ho han currat de valent. Com sempre, costa una micona acostumar-s'hi però de seguida et poses a fer salts acrobàtics per les parets i a fer combos tot agitant el nunchaku alhora que apretes el botó "A" per estampar l'enemic contra el terra. Molts de nosaltres pensem que els gràfics són una cosa secundària, és cert, però si a aquest títol hi afegíssim un toc de qualitat en aquest apartat (perfectament passa per joc de Cube) seria encara més impressionant.

El Ghost Recon 2 ni l'he provat... és que si ja de per si els shooters no em fascinen aquest no és que m'atregui massa. El Mind Quiz de la PSP, made in Dr. Kawashima, doncs més del mateix, però tampoc m'ha cridat massa l'atenció.

I poca cosa més a destacar (bé sí, un any més tard es confirma la sortida del Resident Evil 4 per a PC, directament a série económica com ve essent tradició; bravo per Codegame). Atents a les vostres TV a final de març perquè l'anunci del Rayman Raving Rabbis per la Wii és super divertit (tot i que ni punt de comparació amb la promo que ens han cascar... m'agradaria tenir el vídeo ^^).

25è aniversari Philip K.Dick

2007-03-03T00:58:00.000+01:00

M'agrada molt aquest escriptor, però tot i així no recordava pas que avui (o ahir, segons es miri), era l'aniversari de la seva mort. De tota manera els 25 anys sí els tenia en compte, ja que va morir sense poder veure completada la pel·lícula basada en una de les seves obres mestres i que tanta fama donaria també alseu director: Blade Runner (¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas?), estrenada l'any 1982. Com que tinc altres coses a escriure (sorpresa sorpresa), però no vull deixar de fer un homenatge a la seva figura, deixo un extracte de noticia publicada a Papel en Blanco

""Tal día como hoy, hace veinticinco años, moría Philip K. Dick de un infarto cerebral. Fue uno de los más originales escritores de ciencia ficción y su obra es apreciada incluso por gente que no es amante del género. Roberto Bolaño era un gran admirador suyo.

Su obra gira en muchas ocasiones alrededor de una misma idea central: ¿qué es la realidad? Una de las pruebas de la universalidad de su mensaje es la gran cantidad de películas – muchas de ellas de culto – que se han hecho basándose en sus obras. Desde la mítica Blade Runner, donde el detective interpretado por Harrison Ford debe ser capaz de distinguir entre replicantes y humanos, hasta Abre los ojos, basada libremente en su obra Ubik, en la que el protagonista no sabe muy bien si vive en el mundo real o en una fantasía.

A partir del dos de febrero de 1974 empezó a tener extrañas visiones que el consideró reales, hasta el punto de afirmar que se había puesto en contacto con una entidad divina de algún tipo. Sus novelas VALIS (SIVAINVI en castellano) y Radio Libre Albemuth están inspiradas directamente en estas experiencias místicas.

Para quienes quieran saber más del autor existe una excelente biografía: Yo estoy vivo y vosotros estáis muertos y ahora Bibliópolis va a editar su obra realista como conmemoración. Empezarán con el título En busca de Milton Lumky, cuya fecha de publicación está prevista para abril. Si les digo que para mí Philip K. Dick es el mejor escritor de ciencia ficción que ha existido entenderán mi alegría."""

Ja són quasi una desena els relats i llibres d'aquest escriptor que han estat duts a la gran pantalla: Blade Runner, Total Recall (Desafío Total), Minority Report, Asesinos Cibernéticos, Paycheck, Infiltrado i la darrera, Scanner Darkly. I d'altra banda encara tinc pendents alguns dels seus escrits, a destacar: El hombre en el Castillo, Los Tres Estigmas de Palmer Edich i Los Clanes de la Luna Alfana.

Si llegís o conogués l'existència d'aquest blog, dedicaria l'entrada al Redo, fan nº1 de Dick ^^

Lluvia de Hachas: Drewen

2007-02-27T12:52:00.000+01:00

La classe de TdP s'està fent eterna i realment ensopida, així que he tirat d'imaginació per matar uns minutets i aprofitar per fer un homenatge a una "peaxo" de persona a la que tinc molt de carinyo.

Per si fos poc s'està currant una web per al clan (sí, ja sé que necessiteu un mag, però encara haureu d'aguantar una mica). Doncs res, aquí va una carteta per al TCG del WoW. Que consti que no conec pas l'especialitat del teu hunter, així que n'he posat una a l'atzar :OP

Sony haciendo amigos (de nuevo)

2007-02-24T00:52:00.000+01:00

Recordeu el nostre treball sobre les videoconsoles de nova generació? Concretament l'apartat on parlàvem sobre la rellevància que està adquirint la retrocompatibilitat amb màquines anteriors de la mateixa companyia, així com plataformes com la consola virtual de la Wii (per cert, n'han arriabt 25! Hem repartit il·lusió entre més d'un chavalín, m'he sentit com els Reis Mags :O) ).

Bé, no ens desviem. La qüestió és que al treball parlàvem de que Sony havia decidit implementar la retrocompatibilitat a nivell de hardware (el xip de la PS2 slim està fotut allà dins tal qual), tot i el notable augment de cost que això suposava. Amb això aconseguien que pràcticament la totalitat del catàleg de PS2 pogués ser jugat a la PS3. Tot i així vam esmentar que Sony estava treballant en un emulador per Software (sistema que usa la Xbox360 per exemple) per tal de poder, en futures versions de la consola, eliminat el xip de la PS2.

Doncs...sorpresa! La versió europea de la PS3 portarà ja una barreja de hardware i emulació per software, de tal manera que prometen un major catàleg a llarg plaç però que, d'entrada, estarà super-limitat, ni tan sols tenen disponible la llista de jocs que seran retrocompatibles el dia del llançament, tot i que (com sempre) prometen que la llista augmentarà amb l'actualització del firmware de la consola.

Owneds... (Part 2)

2007-02-04T23:12:00.000+01:00

Més que una segona part he sentit la necessitat de postejar aquesta imatge que m'he trobat navegant per la xarxa, probablement més d'un se senti identificat de la mateixa manera que m'ha passat a mi (tot i que en els meus temps era en blanc i negre, a la pantalla de la todopoderosa GameBoy tocho).

És una de les típiques situacions desagradables que tot gamer ha patit alguna vegada: et curres alguna cosa (nivell, missió, desbloquejar fases o personatges ultra-secrets, batre un récord històric, ...) i, en tan sols un moment, tot se'n va a norris per culpa d'un tall de llum, del gos que ha passat corrent i ha arrencat el cable que conectava la consola a la corrent o bé, com és el cas, d'una maniobra en fals o de l'error més estúpid.

El meu cas va ser al voltant del nivell 19 del Tetris de la susodicha GameBoy, no sé si recordareu quines velocitats agafava allò (i no es podien girar les peces com en el de DS ¬¬), i la situació va ser pràcticament igual a la que es mostra a la imatge (almenys amb la mateixa peça).

Um, tot plegat m'està recordant a aquella nit a casa de l'Andreu, la nostra primera Friki-Party, quan vaig fer algun comentari sobre els cohets que sortien quan anaves fent diferents puntuacions. Tots em vau mirar amb una cara de surrealisme "d'on treus que hi ha cohets?". Crec que finalment no vaig penjar cap captura perquè no hi havia manera de trobar-ne una imatge a la xarxa. Així que, un dia que se'm creuin els cables, conectaré la SNES i em posaré a fer un parell de partidetes per treure una foto real time del cohet més gran que em pugui permetre (o que sigui capaç).

Altre cop, per 50 cèntims s'obren els comentaris a situacions owned dintre del món videojueguil. Podria fer algunes aportacions més, crec que la que s'endú la palma és la meva mala sort amb el Neverwinter Nights, però no és la primera ni, malauradament, crec que sigui l'última.

Ya está aquí, ya llegó,...

2007-01-25T00:25:00.000+01:00

WINDOWS VISTA

Finalment ha arribat. I ve amb la intenció de quedar-se entre nosaltres.

Tot i que la data de sortida oficial (per a usuaris) és el 30 d'aquest mes, avui ens han arribat els dos primers models de portàtil que duran el nou SO de Microsoft (¡tiembla mundo!). De manera molt ràpida cito les tres features més destacables:

-25 min "cargando escritorio" (desconeixem si és perquè era la priemra execució o es convertirà en un costum).
-13Gb d'espai ocupat (això es correspon al 15% de la capacitat d'un disc dur estàndard de portàtil)

-585MB de RAM consumida tan sols inicialitzar el sistema (imagineu, només per un moment, que s'haurà d'afegir com a mínim, l'antivirus. A partir d'aquí aneu sumant).

I si us heu quedat amb ganes de més, sempre podeu demanar l'edició limitada firmada pel Sr. Bill Puertas, que ens ensenyava ahir el Minilitri.

¡Cállense!

2007-01-20T22:12:00.000+01:00

A algun veí del meu bloc o l'adjacent (ja m'agradaria saber qui ets, ja!) li van regalar el Singstar (no , nos quedan; en febrero, sí; no , no se puede reservar) , concretament la versió de la Edad de Oro del Pop Español.

Va ser per Nadal, això segur. Des de les 12 del matí del dia de Sant Esteve fins a la 1:30 del vespre (vam ser fora de casa de 13:30 a 17:30, però segur que van parar per dinar i poc més) van estar cantant (i desafinant!!!) cançons (valga la redundancia) de quan els nostres pares tenien la nostra edat. Al ritme de "A quién le importa lo que yo haga", "Mediterráneo", etc i destroçant Mecano (grrrr) em van posar el cap com un timbal.

I per què ho poso ara, així, sense més? Doncs perquè... ja hi tornen!!!

Tapones para los oídos, porfavor.

Desespero en la red

2007-01-18T00:29:00.000+01:00

Què ha passat avui? Sembla que la xarxa del msn s'ha tornat a venir avall, tot sembrant el caos més absolut entre milers (o milions?) d'usuaris que en aquells moments parlaven, flirtjeaven o tocaven els nassos a molts d'altres.

De seguida les primeres reaccions d'agobiament i desesperació, seguides per milers de conexions i desconexions, reinicis de router i d'ordinador, etc. fins que la gent comença a comunicar-se mitjançant el nick, dels quals trobem mil i una varietats sobre els mateixos patrons:

-¿Os va el msn?
-¿Alguien me lee?
-Ehhh no me llegan los mensajes
-El msn ha petao (P.D:nótese el nivel cultural de la gente P.D.2: el comentario en cursiva no forma aprte del nick)
-Esto no vaaaaa

I llavors tu, que feia 10min que t'havies assegut davant el teclat, pensant que podries comentar quatre coses abans de marxar a buscar a Morfeu (per què em tens abandonada?) , et trobes amb el panorama de finestretes emergents, nicks surrealistes,... i sense poder desconectar aquests fantàstics 10min després de ser tot el dia fora de casa.

I llavors un segon pensament et ve al cap: si una maleïda caiguda del msn provoca tot aquest embolic i enrenou (que de rebot deu haver colapsat els servidors de gmail, ja que tampoc he pogut enviar un simple correu), què passaria si això es produís a gran escala?

Vivim tots molt confiats de que les coses sempre funcionen. Google, la Wikipedia, sempre seran allà. Sempre? I si arriba un terrible huracà i es carrega els servidors principals? Aguantaríeu un dia sense Google? Aquells qui us heu tornats adictes a Youtube, aquells qui pengeu cada dia una foto al vostre egolog i passeu una hora diària visitant els de la resta de persones, què faríeu si aquests serveis estan 3 dies inactius?

Aquells qui vau aguantar amb mi l'assignatura del Govern d'Internet (en la qual també hi havia un Avi Miquel), de ben segur només recordeu el mateix que jo: hi ha un total de 10 màquines que contenen la llista de totes les IP's del món, 9 de les quals pertanyen a empreses privades i 8 de les quals estan als USA. Com deia el professor... "¿a que mola?" És d'aquelles coses que quan t'hi pares a pensar fan esgarrifar.

Un dia com avui, en el qual heu experimentat breument una petita porció de caos a la xarxa, és bon moment per reflexionar (a mi, personalment, se'm posen els pèls de punta) què passaria si , de cop i volta, un dia ens llevem i ja no hi ha internet, o bé la xarxa de telefonia mòbil deixa de funcionar. Ens hem acostumat tan ràpid a aquestes tecnologies, les hem fet nostres tan de pressa que sembla que sempre hagin estat allà, ens n'hem creat dependència i això no és bo. I us ho diu una amant de les noves tecnologies :OP Jo m'imagino una pel·lícula d'aquestes apocalíptica amb una població histèrica, amb l'única diferència que, en comptes de fugir de monstres, la gent aniria boja amb la mà alçada buscant cobertura... per exemple.

Tot i que, és clar, el rebombori creat no ha a afectat pas a tots els que, afortunats, esteu donant tombs per Azeroth, ignorant què passa en el Món Real TM

El portal se ha abierto

2007-01-16T23:08:00.000+01:00

Colas, empujones, pisotones... (al más puro estilo Wii) se han repetido ayer y hoy por los distintos establecimientos que ponían a la venta en su día (o antes de él, ejem) la esperada expansión del World of Warcrfat.

Doncs això, ansiosos (nótese cierta envidia sana), ja podeu disfrutar dels gankejos constants per part de l'Aliança en el precís moment que us adentreu a Outlands. Porfavor mantengan manos y piernas dentro de la montura. Recuerden no alimentar al troll y absténgase de intentar sacar fotos o acercarse a los demonios de su derecha. Gracias.

Res nanos, gaudiu de l'expansió (no en tinc cap dubte), però no feu com l'Itachi que fijo que aaquesta tarda no ha aparegut per classe. Consumid con moderación, acabare adoptant la forma dels vostres personatges... tons verdosos (Rash, Drewen, Edy) o molt pitjor si pensem en l'Itachi o en mi si estigués jugant xD

P.D: Els 10 paladins elfitos de sangre els vull veure jo eh :O)

FOR THE HORDE

Artha, maga perdida en algun lugar de Azeroth de cuyo nombre no logro acordarme. Deseosa de profundizar en los conocimientos arcanos que se esconden en la biblioteca de Scarlet Monastery, para plantar cara a la Alianza y poder clamar al cielo:

Mis llamas serán lo último que veas, ¡arde en el infierno!

Owneds...

2007-01-15T00:32:00.000+01:00

Dígase de aquellos instantes en que se ha enganchado a una persona infraganti en una situación comprometida o bien ha sido humillada, etc etc... ahora extendido a cualquier cosa que te deje descolcado.

Por 50 céntimos (conversión pesetas-euro + IPC + varios), di situaciones en las que te hayas encontrado "owned":

Per part meva la més recent és arribar a classe el divendres passat (8:30 am), cansada de la resta de la setmana i amb poca predisposició davant d'una nova assignatura on els termes sinusoide, espectograma, freqüència, etc etc tornaran a ser habituals.

-Viaje: gratis, el metro está muy caro y es sano coger la bici.
-Desayuno de emergencia: 1,70€
-Matrícula: 4,5 créditos a 14€ el crédito (cuando amigos tuyos lo están pagando a 8€) = 63€
-Que el profesor entre y de la clase en inglés... no tiene precio :O(

L'anterior aquesta va passar al Nadal, quan un company (hola David!) i jo estàvem ordenant el moble de jocs de PSP quan, de sobte, veig el Parés (a.k.a "sense seyes", veure cròniques de la CFP 2.0) desmontant el moble de jocs de GBA, que curiosament feia mitja hora havíem deixat inmaculat. Lluny de fer cap moviment brusc que pogués delatar la nostra presència, vaig fer notar que havíem de fer una maniobra d'evasió al més pur estil Metal Gear. Vam acabar donant voltes per la secció esperant que l'home marxés (segur que buscava el Pokemon: Equipo de Rescate Rojo!!!). I el Parés (& dona) que no es movia d'allà. Finalment un altre intrèpid company (pensant-se probablement que el David i jo estàvem enfeiants amb un altre tema) va anar-lo a atendre xD

Amb aquests ja són dos professors de la UPF que s'han passat per l'FNAC, ara bé, el dia que va venir el Baeza (i el meu responsable intentant entendre'l) és impagable :O)

Totalment obert a aportacions d'altres situacions "owned" ^^

2007-01-14T00:53:00.000+01:00

Ni siquiera se ha hecho de día cuando me despierto súbitamente al ritmo del insistente sonido de la alarma del móvil.

Tiemblo.

Otra vez he estado soñando. Tengo los músuclos entumecidos y el corazón me palpita con fuerza. Sacudo la cabeza y me pongo en pie, una ducha rápida me sentará bien. Mientras el agua, casi hirviendo, cae sobre mi cuerpo todavía adormecido, no puedo dejar de pensar en el origen de esos sueños (pesadillas, diría yo) que me vienen persiguiendo desde tanto tiempo atrás.
Los dígitos del reloj me dicen que tengo poco tiempo para desayunar y que más me vale espavilarme o volveré a llegar tarde de nuevo. Dando tumbos me dirijo a la puerta de casa y, al salir, un golpe de aire gélido me sacude la cara, y los brazos, y todo el cuerpo... Me obliga a volver a entrar a por alguna prenda de abrigo (el tiempo cada vez está más loco, tres días abrasadores y de golpe el termómetro vuelve a estar bajo cero).

Las vías del metro siguen inundadas, lejos aún de volver a estar operativas. No me queda más remedio que echar a andar en mi bicicleta, si se le puede llamar así a ese conjunto de piezas de acero deformes y abolladas apoyado en la pared. Los pedales se niegan a moverse, pero finalmente logro hacerlos girar al mismo tiempo que, lentamente y chirriando, el engranaje se despereza y protesta por despertarlo de su letargo. Le doy un repaso rápido para asegurarme de que, tras tanto tiempo sin uso, aguantará el trayecto hasta lo que antaño fue el barrio de la Barceloneta.
Hago un esfuerzo por ponerme en marcha (en dos o tres minutos ya habré entrado en calor), me pongo la capucha que me proporciona ese aire misterioso que tanto me gusta y echo a rodar.

Un dia (Part II)

2007-01-13T21:50:00.000+01:00

Doncs aquí va la segona part (i última) del curtmetratge. Malauradament sabia el final abans que el curt estigués ni de bon tros acabat :OP

Així una mica de pressa diré que és el projecte de final de carrer del Yusep, que li van posar un excel·lent (no era per menys!) i que deixo constància de les hores dedicades; almenys sempre que el veia hi estava enfrescat xD

"Va por todos ustedes" :OP

Un dia (Part I)

2007-01-11T23:50:00.000+01:00

Doncs precisament un dia, quan encara estaves enfrascat amb el projecte, durant aquells dies interminables tancat a casa creant, perfilant, i composant a contrarrellotge, et vaig dir que posaria el curtmetratge al blog; tot fos perquè arribés a algunes persones més.

I jo crec que aquells qui el veieu no en sortireu decepcionats, el sr Yusep s'ho va currar i molt. El resultat el podeu veure per vosaltres mateixos. Espero que el gaudiu com ho vaig fer jo en el seu moment i he tornat a fer ara :O)

He posat la versió amb subtítols, per si de cas hi hagués algun lector insperat :OP

2007-01-07T12:08:00.000+01:00

Que las verdades no tengan complejos,
que las mentiras parezcan mentira,
que no te den la razón los espejos,
que te aproveche mirar lo que miras.
Que no se ocupe de tí el desamparo,
que cada cena sea tu última cena,
que ser valiente no salga tan caro,
que ser cobarde no valga la pena.

Y que Sabina siga brindándonos esas canciones hechas poesía

No sé com ni de quina manera, de rebot, els Reis m'han regalat un preciós bloc que està demanant a crits ser omplert amb alguna cosa. Potser és el moment de tornar a agafar el bolígraf i enfrontar-se als fulls en blanc, si és desig de ses majestats d'Orient...

Què ens depara la Wii aquest 2007?

2007-01-04T01:59:00.000+01:00

Aquests són alguns dels títols que sortiran al llarg d'aquest nou any per a la consola que està exhaurida a tot arreu (Riiing, no no hi ha Wii's), remesa prevista per febrer (Riiing, en un principi fins febrer res) i de la qual ni tan sols hi ha comandaments (per no parlar d'accessoris o cables).

DRAGON BALL SPARKING NEO! --> Usease, el Tenkaichi 2. Finalment surt el març, vaig posar el cartell divendres al matí i abans d'anar a dinar ja tenia dues reserves. Veurem si ens acostumem a llançar els Kame-Hame (recordeu el vídeo del E3 en què un home s'hi va barallar durant una bona estona). Esperem que conservi la OST en japonès, si no ni em plantejaré comprar-lo.

DRAGON QUEST SWORDS --> una nova entrega d'aquesta saga, que feia 10 anys que no tenia presència a Nintendo (properament també surt el de DS). El joc sembla una mica peculiar, a mi no em fa gaire bona espina.

EXITED TRUCK --> carreres i més carreres, no m'agraden, així que poc comento :OP

FINAL FANTASY CRYSTAL CRHONICLES:CRYSTAL BEARERS --> imagino que serà de l'estil del joc de GC.

FIRE EMBLEM --> seqüela del de GC, poca millora gràfica, però l'espero amb ànsia :O)

HARVEST MOON HEROES--> el Sims Farm de nova generació també volia deixar-se veure per la nova consola de Nintendo.

MARIO PARTY 8 --> això va camí dels Final Fantasy. Tot un must have per a les friki-parties :O)

MARIO STRIKERS CHARGED--> vaig veure el vídeo d'aquesta segona entrega del Mario Football i, sincerament, no sé què aportarà de nou.

METAL SLUG ANTOLOGY--> Recopilació dels Metal Slug + el el 6. El vull ja ^^

METROID PRIME 3 --> Samus Aran strikes back.

NARUTO GEKITOU NINJA TAISEN EX --> doncs más Naruto pal' body, aquest cop amb personatges de la segona temporada, per a aquells qui ho seguiu. Encara no hi ha gaires dades, però de ben segur que també li posen minijocs xD

NO MOORE HEROES--> títol desenvolupat amb la tecnologia Cell Shading i molt per l'estil de Killer 7.

POKEMON BATTLE REVOLUTION--> ¡Hazte con todos, hazte con todos!

PROJECT HAMMER --> tinc un martell i sé com utilitzar-lo. Un beat'em up per a la Wii, veurem què tal :-|

RESIDENT EVILL UMBRELLA CHRONICLES --> la ració de la saga RE està servida. Es viuran fets d'altres entregues, per exempple ens podrem moure per la mansió del RE1 o la ciutat del RE3, amb llibertat de càmera.

SONIC AND THE SECRET RINGS --> tampoc ens podem oblidar de l'eriçó blau, velocitat vertiginosa a les nostres Wii.

SUPER MARIO GALAXY--> no pot faltar una nova entrega del fontaner més famós del món.

SUPER SMASH BROS BRAWL--> Ja estàs?

SUPER SWING GOLF PANGYA --> doncs això, per als aficionats que volen alguna cosa més que el Wii Sports.

TRAUMA CENTER: SECOND OPINIÓN --> vegeu Wario Ware xD Si ja em costava el de DS no voldria pas provar aquest, amb el pols que tinc...

WARIO WARE SMOOTH MOVES--> de la DS a la Wii y tiro porque me toca. La Wii té pinta de seguir el mateix camí de la portàtil de Nintendo: una plataforma ideal per a crear minijocs (si fessin riure la meitat que el Rayman...)

Postejant des de la Wii

2007-01-01T21:19:00.000+01:00

Això és lentíssim, però força curiós :op Ara bé, em deixo la vista igual que quan conectava el pc a la tv.

Bon any!

¿Dónde compra Superman?

2006-12-31T18:38:00.000+01:00

Aunque, como todos sabemos, los super-héroes andan siempre muy ocupados luchando contra los malechores, ellos también van a hacer sus compras en cuanto tienen ocasión.

Superman ha decidido pasarse unos días por el FNAC de Diagonal Mar, contralando con su puño amenazador a aquellos que deciden probar un rato el Gears of War; no vaya ser que se pasen toda la tarde allí (no queremos recordar los torneos improvisdos de Guitar Hero y las tardes infumables de Buzz: Locura en la jungla).

Como ayer era el último día de curro del año estábamos todos en un ambiente un tanto festivo, propiciado por el hecho de que a partir de las 3 de la tarde la tienda era un desierto. En ese momento empezamos a fraguar nuestro plan... ¿por qué no le ponemos el chaleco a Superman?
Tras examinarlo un poco vimos que era imposible sin desmontarlo, pero aquél día no nos íbamos a marchar sin hacer la gracia. Esa hora antes de ir a comer la dedicamos a ciertos preparativos como crear el nombre para el badge (Clark Kent), así como posibles añadidos a las futuras fotos, que no desvelaré ya que podréis verlo vosotros mismos.

Y aquí están los resultados, que los disfrutéis. ¿Frikis? Nah :OP

Me encanta este nivel de frikismo que tenemos en la sección - Raúl, RD Micro

Clark Kent, ¡presente!

Superman prefiere comprar en FNAC, ¡abajo la competencia!

Tantas horas viendo como juega la gente al Gears of War conlleva esto...

Feliz año campeones :O)

ACM Contest (Part III) -

2006-11-20T12:40:00.000+01:00

La nit anterior finalment va acabar amb unes partides al billar (un 2-2 aquesta vegada!) a la planta inferior del saló recreatiu (2€/hora, res a veure amb els 7€ de la Namco Station), així com la meva partideta al Time Crisis 2; feia un munt d'anys! Sobre diumenge em sembla que l'Andreu no vol que comenti massa cosa... però farem un breu cop d'ull a algunes cosetes :O)

L'organització una mica rara, molta gent però les normes no es feien acomplir gaire (la prohibició de portar elements externs, per exemple). Us recordeu de la série Érase una vez la vida,i concretament d'aquells bitxos blaus que representaven els missatgers de les ordres del cervell? Doncs bé, hi havia una dona del staff que em va fer venir precisament aquesta imatge. Era l'encarregada de dur a cada aula els fulls que algun participant havia enviat a imprimir. No vaig entendre com ho duien tan ràpid fins que, en una de les meves excursions a buscar menjar (estaria genial que als exàmens llargs de la uni també hi hagués barra lliure de sucs, sandvitxos i bizcochitos varios) la vaig veure en plena carrera per una rampa :-| De la mateixa manera també ens va sorprendre que un equip resolgués un problema en menys de 7minuts, fins que després vam caure en què alguns dels participants disposaven, mitja hora abns de l'arrencada del concurs, de la documentació impresa que podíem dur. Així doncs molts d'ells van aprofitar aquest temps per crear-se (o transcriure) algunes de les funcions o algortimes més freqüents. Precisament aquest és un dels punts negres, vam anar a l'aventura i amb una mínima preparació, a sobre sense més documentació que un Dijkstra i una classe per treballar amb nombres grans :O(

Poca cosa més a destacar sobre el concurs, la UPC va tornar a guanyar (amb el seu 2n equip) per quart any consecutiu. També vam poder notar la certa tirria que provoquen entre altres equips espanyols, especialment pel tema de la bandera. De fet, quan vam estar a la sessió de presentació teníem un parell d'equips darrera comentant d'on era la UPF: ¿Universidad Politécnica de Ferrol? - deia un. Finalment ens van preguntar i, al respondre que de Barcelona, van deixar anar una expressió de sorpresa i van exclamar “pero si no sois unos desabanderados!” (la UPC porta uns anys participant sense bandera, davant la impossibiltiat de fer-ho sota la catalana). No entrarem a discutir sobre la legitimitat de voler ser representat sota un o altre símbol, si per mi fos participaríem amb la bandera pirata :O)

Els problemes en sí,(un total de 9, eren força complicats. Al nostre abast n'hi havia 2 (o 3 si volem ser molt optimistes xD), però un d'ells ens vam encaparrar en resoldre'l d'una maenra molt complexa, o més aviat a ningú de nosaltres se li va passar pel cap que es podria resoldre creant un graf i buscant cicles i/o sub-cicles :OS Els premis als quatre millors equips eren un super videojoc (ja-ja) de Cristiano Ronaldo per al mòbil i un petit xec per gastar a Amazon. Com hem mencionat, hi havia menjar disponible durant tot el concurs, força bo tot plegat!

Quan vam tornar a l'hotel, després d'anunciar-nos que l'any vinent torna a celebrar-se allà, vam canviar-nos ràpidament i corre-cuita a l'estació per agafr l'autobús que duia a Lisboa, per donar una volta i sopar. Jo, particularment, m'he endut una enorme decepció amb la ciutat perquè trobo que, llevat del pont sobre el riu (sempre he dit que és l'única cosa que li falta a Barna, un riu que la creui, sigui gran o petit) no té res de res. El centre és quasi clavat al de Madrid, però amb una desena part de persones passejant, i és que veure els carrers peatonals més cèntrics totalment deserts em provocava una sensació ben estranya. Tot plegat va fer que a les 11 ja fóssim de tornada a l'hotel, després de sopar en un restaurant italià. Sé que uqeda surrealista, o si més no un tant curiós, però si una cosa està igual de cara a qualsevol ciutat són els restaurants de la zona turística, i aquest se'n salvava xD La curta visita ens va servir per localitzar pastisseries on comprar aquest migdia (dilluns) els nostres dolços records de Portugal i un detallet del amteix calibre per a la Coloma i l'Omer, impulsor de tot plegat (sos grande! -com diria el Juan). El Juan... em sembla que ha traumitzat l'Anders, pobre home. Ell tan calladet i reservat i el Juan abraçant-lo, cridant i grimpant tot el dia :OP A la nit vam anar a fer uns altres billars, aquesta vegada victòria indiscutible dels estrangers sobre els catalans, i després a mumir.

Per mi ja seria de tornada a la ciutat condal, no hi ha molt a fer per aquí i la feina s'acomula de mala manera. Almenys aprofito per escriure aquestes cròniques des del hall de l'hotel, mentre sento l'Andreu teclejar les d'ahir; realment no tenim especial interès en agafar ja el bus cap a la capital. Poca cosa més em queda per dir, les fotografies les penjaré algun dia d'aquests. Un parell d'anècdotes que no hem explicat són l'aparició d'un Itachi3 (és alemanys, no sé d'on surten tants clons del nostre Itachin!). I la universitat NOVA de Lisboa convertida en un Silent Hill sota una espessa boira que ho cobria tot. Si se'n surt, he encarregat a l'Andreu un muntatge amb el Photoshop, el cartell electrònic ho demanava a crits.

Res més, anem a finiquitar el tema de l'hotel i a matar el temps fins l'hora d'anar cap a l'aeroport. Ens veiem demà nanos, no pregunteu gaire que ja estem prou traumatitzats :O)

ACM Contest (Part II) - The day before the...

2006-11-20T12:18:00.000+01:00

El mòbil ha sonat amb força a les 7 del matí, impassible davant la meva incapacitat d'obrir els ulls; matinem més que de costum! Total que és l'hora d'anar a esmorçar i ni rastre de Drewen i el Juan. Pico a la porta. Pico de manera més insistent i l'Andreu apareix mig adormit..."nanos, nosaltres anem a esmorçar i ja baixareu" xD. Agradable sorpresa al menjador quan he vist dues noies més, que s'han ampliat fins a sis al llarg del dia. No entenc com la gent pot esmorzar a base de beacon i salsitxes, o més aviat em preocupa el seu nivell de colesterol.

L'organització s'ha quedat curta, tant en tasses i bols com en la capacitat de l'autocar. Molt matinar i després ens hem hagut d'esperar a l'hotel a que un dels busos tornés. Un dels entrenadors murcians és la mar de simpàtic (proporcional a la seva capacitat de parlar amb qualsevol fèmina present) i hem estat xerrant amb ell durant el trajecte. També hem vist en acció un participant extremeny, "El Mago", d'un talent i habilitat increibles (subcampió de màgia d'Espanya i campió de França). No sabem en que es basa un concurs d'aquestes característiques, però del que estem segurs és que la seva primera joguina va ser un kit de Magia Borràs :OP

El campus en sí és com Bellaterra però més peque i cutre, tan sols amb facultats de ciència i tecnologia, axió sí. Esperant a la cua del registre, durant les dues xerrades (per sort curtes), hi havia arreu gent resolent cubs de Rubik. Fins i tot un de molt peculiar amb una forma hexaèdrica amb estrelles a les bases, jutge-ho vosaltres mateixos:

El dinar cutrillo, l'aigua (de l'aixeta) pitjor que a Barna; i no pas gaire diferent estava el sucedani mític Tang. El millor moment ha estat l'espatarrada a l'herba sota el sol, ideal per haver fet una migdiada. També s'ha de destacar la pregunta que li ha llençat el Drewen al profe: "para cuando los Andersitos?". A mi em va agafar un atac de riure d'aquells que et provoquen mal de panxa :OP . Després he fet notar que no ens havia contestat i ha acabat per admetre que és probable que en un plaç de 2 o 3 anys.

El periode de prova del nostre PC ha estat una mica frustrant, ja que el meu programa va compilar i executar a la primera (poques vegades es pot dir això!) però donava, al fer el "submit" al jutge, un "Time Compilation Error". La causa era un warning, que no apareixia al compilar nosaltres offline. El mal tràngol ens l'hem endut els tres a l'intentar reescriure en el teclat que ens proporcionaven, amb tecles minúscules i ultra-comprimit. Hem vist que a un equip alemany de la nostra sala els hi canviaven, igual que als de la UPC, axí que a l'acabar hem donat la tabarra fins aconseguir un flamant Logitech.

El free time de la tarda ha passat tranquilament entre la deliciosa xocolata desfeta (espessa espessa! no com el disgust que ens emportaríem el dia següent), discussió del problema que s'havia quedat penjat i, per part meva, escriptura d'aquest text i decepció perquè sembla que a l'habitació no s'agafa la cadena de TV que ahir anunciava l'emissió de Starship Troopers :O( Potser era un canal del satèl-lit.

Ara en una estona se suposa que hauríem d'anar a sopar, però aquí ningú ens ha dit res... després crec que dormirem de gust, ben d'hora com els nens petits, que demà la diana es tocarà vora les 6 del matí (abans que els galls!). Demà intentaré proposar apropar-nos a Lisboa, però potser estem tan cansats que no fotem res i matinem dilluns. El billar, des que ens van veure la resta d'equips jugant ahir a l'hotel, és impossible, els quatre pc's estan ocupats i aquí no es pot fer massa cosa... potser un Time Crisis 2?

ACM Contest (Part I) - Arribada a terres portugueses

2006-11-19T00:55:00.000+01:00

En comptes d'anar a mumir per estar frescos per demà, com que no tenim cap altra aspiració que aconseguir unes xocolotes desfetes si resolem un parell de problemes, ens podem permetre el luxe, l'Andreu i jo, de passar a ordinador les cròniques del nostre primer dia per terres portugueses (el segon ja no, no serem tan irresponsables). Malauradament no disposa del cable USB oper transferir les fotos, però tot arribarà.

Doncs ha arribat el dia de partir cap a terres portugueses, amb una il-lusió que intenta compensar la relativa poca preparació que portem (jo la que més). Ens reunim a l'estació de Sants sense més incidents que la típica sensació de sardina enllaunda característica del metro barceloní a hora punta. Posem rumb a l'aeroport i no tenim gaires dificultats per trobar ni la terminal ni la facturació d'equipatges. Del viatge (en un mini-avió que més aviat semblava avioneta) l'úncia cosa destacable ha estat la dona encarregada de supervisar l'equipatge de má, a la qual s'entenia menys que al Baeza: "nozen dividí, nozen latop, TE HE DICHO QUE LA BOLSA DE PLÁSTICO FUERA!" Aquesta última frase anava dirigida al Juan. Pel que fa a la traducció, ja que al principi pensàvem que parlava en alemany, seria una cosa així: "mostreu els dvd portátils i els ordiandors personals "(per no repetir la paraula xD).

El trajecte fins l'hotel ha estat més llarg que l'avió en sí, ens hem tragat dues línies senceres d'autobús i un vaixell cutríssim que es balancejava, fent que el Drewen es maregés.Per si no fos poc, encara ens quedava una aptejada fins l'hotel, castigats pel vent de l'Atlàntic... i el grunyir dels nostres estómacs, al més pur estil Chewbacca.I quina és la nostra cara al veure que tots els restaurants ja estaven tancats, inclòs el de l'hotel? Per sort la dona de la recepció va trucar a un perquè ens obrissin la cuina. Hem dinat de puta mare, amb unes quantitats astronòmiques de menjar a un preu super assequible comparat amb Barna City; un 10 per als cuiners per cert :O) Bé, el fart de rirue que ens vam pegar també l'hauríem d'explicar. Resulta que el cambrer ens va recomenar "Polvo a la nosequè", que no és altra cosa que pop, i l'Andreu va dir: sí, yo quiero un polvo. Llavors vam esclatar a riallades davant la perplexitat del cambrer; el pobre no entenia res. Ens va saber una mica de greu perqué semblava que ens estiguéssim rient d'ell, para nada.

El temps (i la distància) no acompanyaven pas a desplaçar-nos a Lisboa a fer una volta, el vent va començar a buifar més i més fort, acompanyat per trombes bestials d'aigua que duraven entre 5 i 8 minuts. Així doncs, ens vam quedar a l'hotel, vam mirar un parell de problemes i els vaig engrescar a juagr al billar que hi ha al hall de l'hotel; un billar impecable de 4€ /hora i la sopresa de descobrir que l'Anders és un crack (volem revenja!). Més tard vaig proposar buscar un colmado per tenir alguna cosa de beure i menjar a l'habitació, i pel camí vam descobrri un saló recreatiu amb màquines super-antigues, però també Time Crisis 2 i 3, House of the Dead 3, ... tot a 50 cèntims (llàstima que no estigués el 4!!). Suposo que eventualment hi farem una visita.

A la tornada a l'hotel acabaven d'arribar els tres equips de la UPC. Tots els tòpics es queden curts: cabell llarg o barba de chivo, ulleres de pasta,... i sentats al sofà resolent cubs de rubik de 5x5 :-l D'altra banda tenim tres organitzadors del concurs, als quals vam preguntar, mig xops i amb els cabells totalment revolucionats per les ràfagues d'aire, si podríem portar menjar el dia del concurs. Ens van tranquilitzar dient que hi hauria sandvitxos barra lliure ("you can eat anytime", literalment), no sense abans demanar-nos una fotografia. Jo crec que una de les dues dones ha al-lucinat de veure una noia (això és com a mínim 5 vegades pitjor que la universitat, em sento toalment observada!). A més, l'altra dona s'ha emocionat al dir que érem de Barcelona i ha començat a alabar la ciutat fins a arribar a dir-nos que la considera "una ciudad dentro de una obra de arte".

Ara, 1h más en Espana, el Juan porta mitja hora dient que té gana tot i l'atracon de les 4 de la tarda, per la qual cosa donarem per conclós aquest primer dia per anar a la cerca d'algun lloc on poder rapinyar un entrepà. Això són les afores de Lisboa i està mig mort, és com Calella, Pineda, o qualsevol dels altres pobles turístics en ple hivern.

El mos el vam acabar realitzant a una espècie de bar musical, és curiós... aquí tenen la mateixa quantitat de cubates i alcohol que de cafès i tes. Em sembla que les cròniques d'avui (que ve a ser el 2n dia), tot i estar escrites, hauran d'esperar fins dimarts a la nit, o més (algú ha dit treball de compus?). Des d'aquí us enviem una abraçada i marxem a mumir... que tenim una xocolata en joc demà :D

Rumb a Lisboa

2006-11-17T01:43:00.000+01:00

A mi els km no em fan desconectar de les coses, malauradament. Però ho intentaré. Un cop més.

Fins dilluns-nit, cuideu-vos si us plau.

Dia 8, 9 & 10: Snake Eater (music not included)

2006-11-07T01:04:00.000+01:00

#No em deixa posar el vídeo... demà ho reintento

ENLLAÇ

Sembla que les forces ja comencen a minvar una mica, per la qual cosa aquest dia no hi va haver gaire activitat. Vam iniciar, mig adormint-nos, el Metal Gear 3, que es convertiria quasi en una carrera contrarrellotge per a poder acabar-lo a temps; tot plegat agreujat per les incursions suicides de l'Itachi escopeta en mà *veure conseqüències més endavant*

Realment aquesta tercera entrega ens va agardar moltíssim i els camuflatges hi donen molt de joc; la frase més mítica també la guardo per a un “special”. La pausa en les aventures del Snake va servir per intentar descobrir els secrets del MK Shaolin Monks: lluitar contra l'Ermac i fer les quests del Smoke, ¡ese embustero! ¿Embustero? A la versió USA del joc, l'última step et desbloquejava el Mortal Kombat II, mentre que a l'europea t'ho diuen i et quedes amb un pam de nas (una barreja entre cara d'estupidesa i cabreig monumental). A qui no vam poder trobar, tot i saber que havia de rondar per la fundició, és al Kano.

Aquella nit, per no perdre el costum, es va tornar a formar follon, veient séries mítiques com Altres Límits i revisionant per tercera vegada l'anunci del portàtil (... no, eviteu la temtació) HP. Potser, si s'alinien els astres, podrem veure'l properament a Youtube (no vull mirar a ningú).

Ah sí, les conseqüències de que l'Itachi fes el boig van ser un “combat” extremedament llarg amb el boss “The Sorrow” (ja et val!). No entro amb detalls per possibles spoilers, tot i que no té massa sentit a menys que tu (Zurk), que em llegeixes perquè et deus avorrir molt (no et confonguis, jo encantadíssima), no hi hagis jugat ^^

-------------------------------------------------------------------------------------------------

Sembla que totes les Cerdanya Party han de tenir un videojoc bo que ens acaba desesperant i, en contraposició, un joc més o menys absurd (no en el sentit literal, o sí, depèn del cas. No em lapideu :OP) que ens acaba enganxant. [ Es mantindrà aquesta regla no escrita en les possibles futures edicions? ]

En aquesta ocasió la desesperqació va venir d'haver de completar el Metal Gear 3 en tan sols dos dies, juntament amb morir diverses vegades per anar en plan esbogerrat per les zones *veure més amunt*. Recordem que a la CFP 1.0 gairebé agonitzem esperant que l'últim colós fos derrotat en comptes de caure una i altra vegada durant el procés d'escalada.

Pel que fa al videojoc “absurd” suposo que, havent llegit les cròniques dels dies anteriors, no hi ha cap mena de dubte: *música on* Neo Contraaaa *música off* . Poca cosa es pot afegir que no hagi dit ja, vam(n) passar d'una primera impressió nefasta a un vici absolut.

El penúltim dia no va servir per altra cosa que completar el Metal Gear 3, el final del qual em va posar la pell de gallina i emocionar com cap altre videojoc havia fet mai. A més, els trucs de la guia eren genials. Al final “la noia” acaba com la dolenta, igual que en incomptables pel·lícules, no hi ha dret :O(

Vam celebrar la darrera festa del pijama i dormir unes poques horetes per preparar-nos de cara a fer de brigada de la limpieza de l'endemà, en la qual tothom va colaborar. Vam dinar sà i encara ens van sobrar ¾ d'hora per espatarrar-nos al jardí mentre gaudíem d'uns magnum cortesia de la padrina del Ramon. Després d'això l'Ignasi ens va apropar a l'estació de tren i va tornar a buscar l'Alan i l'Itachi.

Posem rumb a Barcelona.

Dia 6 & 7: ¡Haz click cinturones y no te morirás!

2006-10-31T00:30:00.000+01:00

Ja hem traspassat l'equador de la nostra estada a la Cerdanya, lluny de les presses i sorolls propis d'una ciutat com Barcelona. Fins al moment hem completat algunes de les coses que ens havíem proposat: hem derrotat a Shao Khan, ajudat a Solid Snake en la seva missió i hem sentit el nostre cosmos interior.

Poc puc posar d'aquests dos dies, ja que vaig marxar després de dinar a causa d'un problemet amb la feina... però de pas va venir també l'Andreu, evitant així haver hagut de matinar i la patejada fins Puigcerdà com la Comunidad del Anillo d'uns dies enrera. Així doncs, junto en un sol escrit tots dos dies i em reservo els afegits per fer algun “special” :O)

El matí, com sempre, va ser breu. Es va continuar amb el Resident Evil: Code Veronica X, mentre alguns provaven un minijoc del Metal Gear 3 que tenia com a protagonistes els micos del Ape Scape. Ni se us passi pel cap començar-lo sense mi! - crec que va quedar prou clar :OP Gràcies per esperar!

I quina va ser la meva sorpresa al tornar la nit següent... resulta que aquella grapat s'havia enganxat al Neo Contra! Els nostres herois però, no van poder evitar que el món fos destruit (el final dolent del joc, tot i treure rank B) ni tampoc van resoldre l'enigmàtica identitat de Mystery G. Alguns detalls còmics del Neo Contra, que vaig poder veure al dia següent, són:

-Nans caminant damunt d'unes pedres gegants que rodolaven camí avall.

-Música maquinera pròpia de Chasis (o qualsevol antro similar).

-Una èpica persecució que et deixava amb un pam de nas quan apareixien un parell de dinosaures quan un ja s'esperava la moto més canyera que se't pogués passar pel cap.

I arriba el moment de sopar, cap problema! Ja em van dir que el llom amb patates estava boníssim. Ara bé, no sé pas què vau fer aquella nit... *xiula dissimuladament*

L'endemà els nostres nanos van finiquitar el RE: Veronica i també van sortir prou airosos quan els seus estómacs es van fer notar, tot preparant uns spaghettis amb una salsa “del palooooo” Quim: bacon, llet, nata líquida, formatge rallat (eing xD?) Però estava bo! - someone said.

Entretant, l'Ignasi i jo feiem quilòmetres a ritme del “nyioooo” que ens avisava de cada radar que els simpàtics de Tràfic tenen camuflats arreu de la xarxa de carreteres (el cotxe és totalment innovador, ja que funciona tant per carreteres com per autpistes i autovies!!). No vam arribar a veure'n cap físicament, però ens va quedar constància de que el tot terreny andorrà que anava al davant també tenia equipat un GPS (tú no necesitas a Juan Juan, sino a Tom Tom).

Vam passar de llarg d'All per anar cap al Carrefour a fer la segona i última compra. Només arribar, en comptes de preguntar-me com ha anat el viatge o si s'havia arreglat el problema del curro, l'Alan es va apropar a saltirons (com és habitual) per preguntar-me si havia pujat la guia del MK: Shaolin Monks i com desbloquejar els personatges del DB: Tenkaichi que ens quedaven; sí, l'he dut tal com em vas encarregar ^^

Era ja tardíssim així que, aprofitant que havíem comprat pa, vaig proposar de fer un parell de truites de patates. I el resultat fou... bé, la primera va resultar un desastre perquè la paella d'antiadherent té el que els caballeros del zodíaco de masculins, així que podríem dir que aquella truita és (era, perquè ens la vam cruspir igual) la germana de l'ou arramonat de la CFP anterior. Podeu veure les fotos al fotolog del Minilitri (la segona, tot i que no ho vas comentar, va quedar niquelada!!). Però el detall més important és què va succeir durant el procés d'elaboració de les truites. Eren al sofà escoltant cançons de la BSO quan, de sobte, va arribar l'opening de Digimon i al Quim i l'Ivan els va donar per cantar mentre l'Itachin grabava i s'unia en el punt àlgid per acabar de destrossar la cançó tots plegats i que jo vaig concloure amb un “alaaaa” des de la cuina. El resultat del combo jutgeu-lo vosaltres mateixos (probablement ja ho haureu fet abans de començar a llegir això).

La matinada va transcórrer alegrement amb una partida al Línia Directa, de la qual vam extreure la conclusió de que no podem jugar en plan broma perquè de seguida es maquinen estratègies “cheto” per part d'alguns de nosaltres com ara apuntar el nom del noi quan algú truca i rep una pista bona (les que eliminen 4 personatges en comptes de només 2) o fer deduccions per parelles (si ens queden pocs nois i ja hem eliminat els seus “similars” podem descartar-lo). Apa, amb la broma ara teniu un tutorial per “robar” l'admirador secret a les vostres amigues.

La partida va donar lloc a que sorgissin noves idees de projectes, similar a aquella de fer un “quién es quién” UPF edition. En aquesta ocasió el Ramon va proposar fer un Línia Directa personalitzat usant la DS com a telèfon.

La guinda final la va posar la següent frase: has fet click? , emulant l'anunci del McDonalds per promocionar l'ús del cinturó de seguretat per evitar accidents. I què passa si dius que no? Doncs la resposta és la imatge que encapçala el text: l'Ivan convertit en un gusiluz (a falta de bombeta per a il·luminar-li el cap) a punt de fer un intrèpid viatge escales avall. Ningú més va patir l'atac de l'Alan aquella nit ni les successives (almenys en aquest aspecte, recordem les súpliques agòniques de l'Ivan amb les pessigolles).

RECORDA FER CLICK

Sony mata a Lik-Sang

2006-10-24T22:30:00.000+02:00

No sé quants de vosaltres coneixereu Lik-Sang, una botiga d'importació de molta confiança que ara ha de tancar a causa de les demandes de Sony amb tot el follon que s'ha armat amb la importació de PS3. No cal pas dir que la notícia és dolentíssima i tots els temors es centren en què no passi el mateix amb Play-Asia (creuo els dits). Fins quan haurem d'aguantar aquest monopoly de les emrpeses (no sols Sony), que impedeixen que les consoles siguin region-free? Us deixo la notícia original:

Hong Kong, October 24th of 2006 - Lik-Sang.com, the popular gaming retailer from Hong Kong, has today announced that it is forced to close down due to multiple legal actions brought against it by Sony Computer Entertainment Europe Limited and Sony Computer Entertainment Inc. Sony claimed that Lik-Sang infringed its trade marks, copyright and registered design rights by selling Sony PSP consoles from Asia to European customers, and have recently obtained a judgment in the High Court of London (England) rendering Lik-Sang's sales of PSP consoles unlawful.

As of today, Lik-Sang.com will not be in the position to accept any new orders and will cancel and refund all existing orders that have already been placed. Furthermore, Lik-Sang is working closely with banks and PayPal to refund any store credits held by the company, and the customer support department is taking care of any open transactions such as pending RMAs or repairs and shipping related matters. The staff of Lik-Sang will make sure that nobody will get hurt in the crossfire of this ordeal.

NOTA: fa més d'una setmana que les cròniques dels darrers dies estan escrites, així com el primer "special", ja ho transcriuré quan pugui :O( I sí, reconec que ho podria fer en comtpes de jugar al WoW, però és el meu moment d'evasió.

Llista de cançons definitiva: ELite Beat Agents

2006-10-16T20:59:00.000+02:00

Es veu que aquella famosa llista que incloia temes de The Offspring i Livin' la vida loca de Ricky Martin era un fake dels grossos (ben extès). Total, que la llista de cançons oficial és la següent (algunes surten al Donkey Konga, ¿renovando licencias?)

1. Walkie Talkie Man - Steriogram
2. ABC - Jackson Five
3. Sk8er Boi - Avril Lavigne
4. I Was Born to Love You - Queen
5. Rock This Town - Stray Cats
6. Highway Star - Deep Purple
7. Y.M.C.A. - Village People
8. September - Earth, Wind and Fire
9. Canned Heat - Jamiroquai
10. Material Girl - Madonna
11. La La - Ashlee Simpson
12. You're the Inspiration - Chicago
13. Survivor - Destiny's Child
14. Without a Fight - Hoobastank
15. Believe - Cher
16. Let's Dance - David Bowie
17. Jumpin Jack Flash - Rolling Stones
18. Makes No Difference - Sum 41
19. The Anthem - Good Charlotte

Si la humanidad desapareciera...

2006-10-15T22:53:00.000+02:00

M'hagués agradat poder completar ja les cròniques, però no m'ha estat possible. Des d'aquí aprofito per dir-li a l'Itachi: Itachiiiiii penja els maleïts videos a Youtube!! A l'entrada anterior hi falta la derrota de Shao Khan en viu.
Bàsicament he llegit aquest article, o més aviat el resum, i us el poso aquí com a una d'aquestes dades curioses que ens fan meditar... i arribem irremediablement a la conclusió que som uns paràsits i ens carreguem tot allò que ens envolta.

¿Cuánto tiempo tardarían nuestras huellas en desaparecer?

Inmediatamente: La mayoría de las especies en peligro empezarían a recuperarse.
24-48 horas: La contaminación lumínica se acabaría.
3 meses: La polución atmosférica (nitrógeno y óxidos de azufre) se va reduciendo.
En 10 años: Desaparecería el metano de la atmósfera.
En 20 años: Las carreteras rurales y pueblos quedarían cubiertos por la vegetación. Desaparecen las cosechas genéticamente modificadas.
En 50 años: Se recupera la población de especies marinas. Desaparecen los nitratos y fosfatos del agua.
Entre 50 y 100 años: Las calles y edificios de las ciudades quedan cubiertos por la vegetación.
100 años: Los edificios de madera se desmoronan.
100 a 200 años: Los puentes se caen.
En 200 años: Los edificios de metal y cristal se desmoronan; el cinturón de grano de los Estados Unidos vuelve a ser una pradera.
En 250 años: Las presas se derrumban.
En 500 años: Los corales se regeneran.
Entre 500 y 1.000 años: la mayoría del contenido orgánico de los vertederos se descompone.
1.000 años: La mayoría de los edificios de ladrillo, piedra y cemento han desaparecido; el dióxido de carbono en la atmósfera vuelve a sus niveles pre-industriales.
50.000 años: La mayoría de los plásticos y cristales se descomponen.
Después de 50.000 años la existencia de la humanidad queda marcada básicamente por sólo algunos restos arqueológicos…
Pero algunos productos químicos fabricados por el hombre sólo desaparecerían después de 200.000 años y la basura radiactiva puede seguir siendo mortal durante hasta dos millones de años.

CFP Dia 5: Shao Khan down!

2006-10-08T23:53:00.000+02:00

Foto de la caminata d'uns dies enrera mentre observem una colla de pijos amb el 4x4 :O)

Emulant el matí anterior, ens vam despertar al ritme de les cançons més frikis recopilades a la BSO d'aquesta CFP, des de séries de dibuixos fins a música de videojocs (i quines grans cançons!). Sembla que les ganes de vici no eren gaire presents, així que l'Andreu se'n va aprofitar per provar el Star Wars Episode III de la PS2, després d'haver fulminat el de la DS un parell de mesos enrere. El dinar era al foc.

Un cop feta una mica la digestió, el Minilitri, el Drewen i jo decidim anar a fer uns xuts amb la pilota, pim-pam pim-pam quan de sobte... perduda al mòbil! Parem en sec, les nostres mirades s'entrecreuen i els pensaments esdevenen un de sol sense necessitat d'un intercanvi de paraules. Les nostres ments resonen a l'uníson: “Han aconseguit derrotar a Shao Khan?” Mig xops per la pluja que havia començat a caure tímidament fins a fer-se considerable (vam relliscar un bon grapat de vegades a causa dels tolls d'aigua de la nit passada que omplien totalment el camp) vam fer uns mini-sprints cap a la casa. A miig camí ens vam topar amb el Quim, l'Alan i l'Itachi, que ens van confirmar la notícia i ens van apremiar per por a que la PS2 es pengés mentre el joc era en pausa (no seria la primera vegada, ja ho sabeu xD). Per fi!! Ara podrem provar el Scorpion i el Subzero, encara quedant-nos amb el dubte de què passarà amb els diàlegs, especialment el mític “estamos aquí por culpa de tu novia”.

Després d'aquesta gran fita, que estava pendent des de la CFP 1.0, es posa en marxa el Resident Evil Code Veronica mentre la parella Drewen-Artha (ja sabem que a la resta d'assistents no us agrada especialment el Mario Football) empotraven al porter de la CPU al fons de la xarxa de la porteriai s'alçaven amb la victòria a totes les copes. Nota: vam decidir pujar el nivell de dificultat i la pallissa que ens vam endur va ser abrumadora; prometem revenja :O). A això van seguir unes breus partides caòtiques al Smash Bross amb els items a tope i només Pokeballs, Martells i Bombes, ja us ho podeu imaginar...

Per concloure la nit vam estrenar el Saint Seiya 2, notablement més fluid que l'anterior, i vaig estrenar breument el Shaolin Monks amb l'Scorpion i el Subzero juntament amb l'Itachin. Aquesta nit no hi va haver gresca, només missatges subliminals a l'Ivan mentre dormia perquè comprés el pa a l'endemà, cosa que fins llavors no havia donat resultat :OP

CFP Dia 4: Aiolia Aiolia!

2006-10-05T23:24:00.000+02:00

Image created by Minilitri

Amb un xic de febre i un malestar moderat per la meva part, vam passar el matí fent la I Session de la BSO “oficial” de la CFP. Si feu números tot juntant l'hora d'anar a dormir (tenint en compte la possible desviació fins l'hora real d'aclucar els ulls, quan el gall d'All ja començava a cantar), l'hora lògica de llevar-nos si volem dormir una mica i el temps d'escoltar aproximadament la meitat del CD, no és d'extreanyar que dinéssim a les... 5!!

La digestió es va fer acompanyada de la primera part del Metal Gear Solid 2, en la qual es controla al Snake, més les cinemàtiques que podíem visualitzar i un Survival amb els Boss; entre una i altra batalla feiem una pausa perquè l'Itachi i l'Alan ens expliquessin els aconteixements.

Haureu deduit ràpidament que en aquell moment ja era negra nit, no aneu errats... vam fer unes cançonetes ràpides amb els bongos mentre decidíem que avui tocava sessió de cine. Les escollides van ser Mortal Kombat i probablement la que va iniciar el cicle cinecutre: House of the Dead; ara ja puc dir que he vist una pel·lícula de Uwe Boll i que tot el que es diu és totalment verídic. Vaig veure el trampolí que usaven els zombies per saltar, vam arribar a contar unes 65-75 escenes de joc, etc. tot això sense mencionar tant el bullet time individual a cada personatge (especialment la negreta que passava de dues eagles a escopetón i a l'inrevés) i la mítica frase “¿Qué crees que estoy intentando, gilipollas de mierda?).

I què vam fer després de la sessió cinèfila? Ejem, acabar el mode història del Saint Seiya, tot un culebron al més pur estil Nissaga de Poder... i pensar que alguns vau veure la série de petitons! A més hi havia missatges molt críptics, tot això del cosmos era sospitós. Entre una mariconada i una altra (Afrodita, que guapa eres) es van fer les 4:30am, dormir? No podem, així que decidim montar una xerrada nocturna a l'habitació al més pur estil convivències de l'escola.

Us vaig dir que us ho recordaria: va ser un moment surrealista, què fan tres nois parlant a aquestes hores sobre maquinetes d'afeitar? Pregunteu a l'Itachi, al Quim i a l'Alan, a veure què us diuen; vaig riure tant en aquell moment... Després d'aquesta conversa extravagant vam pensar que era moment d'anar a aclucar els ulls una estona, però el Sr. Alan es va mantenir despert i va anar-nos despertant d'un en un amb la tècnica de fer fotos mentre estàvem mumint; les posaré totes en plan “especial sleeping”, llàstima de no tenir el pack complet! Com a dada curiosa jo, en comptes de despertar-me amb el flash de la càmera, vaig ser d'efectes retardats i ho vaig fer quan ja ell ja sortia per la porta de l'habitació.

6am: Vull dormir!!!! PLOU!!!

CFP Dia 3: Drewen is coming (this is real!)

2006-10-04T23:58:00.000+02:00

És un fet que entrarà a formar part de la nostra particular història Pompeiana (de Pompeu, no de Pompeia). Allò que semblava totalment impossible sembla que s'ha convertit en una realitat palpable.

El fort i desconcertant so del mòbil del Ramon ens desperta d'un sobresalt (si en aquell moment hagués sabut que m'emprenyaria tots els dies següents a diferentes hores intempestuoses l'hagués tirat per la finestra :OP) vora les 10:30; l''Andreu ja era a l'estació de tren. Però alerta, aneu amb compte, ben aprop hi ha qui us vigila... vull dir, tal com havia previst i no em vaig cansar de repetir el dia anterior, alser dia 11 (Diada de Catalunya) no hi ha altre bus Puigcerdà-All que el de les 7:30 del matí, així que vam (van) haver d'organitzar l'expedició de la Comunidad del Anillo, ja que jo, que em vaig passar la nit anterior estornudant, em vaig llevar amb febre com feia alguns anys que no em passava; espero que no duri més d'un parell de dies – vaig pensar (i, afortunadament, encertar).

Aquest 3r dia té poca cosa que jo us pugui narrar, vau ser vosaltres els qui estàveu de gresca per Puigcerdà mentre jo em vaig quedar al llit fins l'hora de dinar i després migdiada i tot; inusual en mi. El fet més destacable va succeir a primera hora de la tarda: la mare del Ramon imitant-lo quan el va trucar i ell deia allò de “Mare, mare, coi mare! Escolta'm mare, coi!”; impagable.

Quan la Comunidad del Anillo + gollum van ser de tornada vam organitzar unes partides al Smash Bross (pràcticament les úniques en tota la CFP) amb tot el que això comporta: odi a Link i per extensió a l'Andreu; el maleït ou del Yoshi, que dóna pel sac tant al Mario Kart com al Smash i d'on va sortir la frase que m'acompanyarà per la resta dels meus dies, molt em temo: ja estàs?; vacilades de l'Alan intentant guanyar amb els Ice Climbers,... i després dieu que no voleu jugar, ja us val! També vam acabar el Metal Gear: Twin Snakes, així que escriuré les dues frases del how to que ahir no vaig incloure a les cròniques:

-Primero, mi culo, luego mis ojos, ¿y después?

-En el campo de batalla uno nunca piensa en lo que viene luego.

La nit, o més ben dit matinada, va acabar amb el Ramon i l'Alan jugant al King of Fighters mentre la resta dormíem "plàcidament" a les habitacions. I què va succeir llavors? Doncs que l'avorriment els va dur a indagar les dues bobines de jocs a la recerca del que pogués ser més cutre. I què van trobar? El Saint Seiya 1 de PS2, tremendament cutre i més lent que una tortuga coixa; però ells això encara no ho sabien... El que realment els va enganxar va ser el descobriment de que les veus es podien posar en francès, de tal manera que el visionat de les llargues intros entre combat i combat, on s'explicava tota la trama de la història, es va convertir en un festival de partir-se la caixa. La resta d'història d'aquest joc la coneixeu... i si no ja la llegireu per aquí ;O)

CFP Dia 2: Preludi de les grans estrelles de la CFP 2.0

2006-10-03T23:25:00.000+02:00

Continuem amb les cròniques de la CFP. El segon dia va ser l'inici de les principals aventures que serien eix central de la nostra estada, però també de moments de desesperació...

L'inici crec que el teniu tots clar i no dóna peu a dubtes: ens llevem tard. Després d'esmorzar per començar el dia amb força vam exercir certa pressió sobre l'Alan i el Ramon perquè s'asseguessin a jugar al Mortal Kombat: Shaolin Monks, ja que estaven pràcticament a la Final Battle, i així poder rejugar-lo altre cop (aquells qui el volíem provar), però amb la novetat de substituir els “wataaaa” del Liu Kang per la parella Scorpion i Subzero. WTF? Aquesta deu ser la pregunta que us deu rondar pel cap. Doncs sí, no preguntarem sobre la coherència argumental, que més endavant (no desvetllarem res encara) va quedar demostrat que era nul·la.

Deu (sí, o més) no van ser suficients per derrotar a Shang Tsung + Kintaro + Shao Kan sense poder recuperar ni un xic de vida (bé, un xic sí, però era tan insignifcant que feia ràbia i tot). Com que ja eren les 4 els nostres estómacs van decidir que tocava fer un mos; vaig cap a la cuina :OP

L'Itachi era un newcomer, així que calia dur-lo a veure la críptica inscripció de “Internet a la paret”; no pots passar per All i marxar sense meditar sobre què coi fa una frase com aquesta allà i qui la va escriure (no entrarem a fer suposicions sobre què tenia al cap aquella persona). La passejada, que va ser prou llarga, va servir per fer la digestió i per comprovar que la gent no dóna molt de sí: una euforia desmesurada d'un grup de gent cridant “burritoooo burritooo” des d'un tot terreny mentre visitàvem als nostres amics emule i edonkey ens ho va confirmar. Durant la caminada vam estar parlant d'algunes sagues “videojueguils” i vam desembocar en un record del Probotector (Contra) de SNES que va propiciar que el Minilitri mencionés el fet que tenia un Contra per a la PS2.; qui ens hauria d'haver dit que aquell instant de nostàlgia i aquell comentari innocent desembocaria en tot una febril addicció...

Però no correm tant. Evidentment la conseqüència lògica d'allò va ser posar el joc tan bon punt vam arribar a la casa; aferro un comandament i encenem la consola (brrruuummm, secadora en marxa). La primera impressió va ser nefasta, amb el SuperProbotector: Alien Rebels de SNES a la ment el joc va resultar tota una decepció. Les quatre missions van durar 33minuts, en aquell moment suposàvem que en altres modes de dificultat se'n podrien desbloquejar més, sinó quina gràcia. Però alguna cosa, diminuta, inapreciable, va quedar grabada a les nostres ments: foren les seqüències clau que ens van fer adonar de que, lluny de ser un joc cutre (ja ens entenem) i mal fet, era tota una conya (*). Què era allò?

-Córrer (i disparar) damunt de les hèlices d'un helicópter?

-Un gos megalòman?

-Surf sobre míssils?

To be continued...

Posterior a aquest shock es va decidir començar un dels jocs oficials de la CFP 2.0. , el reinat de la TV de 21” passa a ser de la GC i donem el tret de sortida al Metal Gear Solid: Twin Snakes o “cómo parecerse a Neo (¡incluye mogollón de escenas en bullet time!)”. El joc va ocupar-nos la resta del dia-nit, però vam haver de posposar les 3hores escasses que quedaven per a l'endemà, tanta era la informació (per duplicat a causa de l'escàs poder de concentració i/o memorística del Snake) que ens va proporcionar, ja fos sobre la història de la saga o el gran “how to: frases para salir con éxito de preguntas comprometidas” del qual més d'un (que lo sé) va prendre'n nota. També vam ser testimonis de les insinuacions del Otacon...

El període comprès entre les 2am i les 5am va ser un bucle while(1) sobre si anàvem a dormir o si feiem un Línea Directa.

Nota: tinc anotades un parell de les frases que va deixar anar el Snake, les posaré en alguna de les properes entregues ;O)

(*) Vaja, com ens ha passat amb la Màquina de Bailar. Que algú faci la crítica si us plau, crec que s'ho mereix i jo no dono abast ni per casualitat :O( Només el fet de reunir.nos 8 persones a veure allò ja tenia mèrit.

2006-09-28T22:45:00.000+02:00

Seguint l'enllaç que ha posat el Minilitri als comentaris de l'entrada de sota ens topem amb això. Crec que mereixia que es veiés, tenim la nova GP32... de Nintendo, és clar xD

GP32, que ha tret fa uns mesos una nova versió (GP32x) és una consola de la companyia Game Park enfocada principalment al homebrew (aplicacions o jocs que programen els propis usuaris).

Primera presa de contacte amb el FNAC: curiositats

2006-09-28T00:18:00.000+02:00

1.- Es veu que el Diagonal Mar són els marginats (literalment "barriobajeros").

2.- Hi ha pique des del Triangle i l'Illa. Un dels conflictes va ser la posada a la venda de les DS Lite un parell de dies abans de la data fixada, ja que el responsable del GAME d'aquí va baixar a dir que ells ja les venien.

3.- Us deixo la mini.conversa amb el meu cap de secció:

-Ets consolera?
-Si
-De qui? (del pal anunci del "Kas")
-Preferiblement Nintendo.
-Ah, ens portarem bé. Aquí tots som de Xbox o Nintendo. Per cert, la consigna per a aquest Nadal és: la 360 és millor que la Play3.

CFP Dia 1: El desembarco de Puigcerdà

2006-09-27T15:47:00.000+02:00

Era un dissabte al matí i les nostres ments ja havien deixat totalment enrera la sempre dura època d'exàmens de setembre; ningú hagués dit que no havien passat ni 24h.

I allà estàvem. Amb les maletes al peu de l'Arc de Triomf sota un sol que pretenia escalfar de valent a mesura que avancés el dia. Certament ens semblava inconcebible la idea de que tothom fos puntual i poguéssim posar-nos en marxa a les 9 del matí; per sort no ens vam demorar molta estona i al cap de mitja hora els motors arrencaven.

No era pas una cursa, tot i que el pare de l'Alan bé es podria dedicar a fer rallys per la Collada de Tossa. L'ordre d'arribada va ser: en primer lloc Ramon, Quim i jo (V de Viladomat havia d'anar pel Túnel del Cadí!). Una mica més tard van arribar l'Ivan i l'Alan, no pas amb gaire diferència si tenim en compte la ruta, i finalment, quan ja havíem fet un mos per esmorzar, va aparèixer l'iTachi amb la familia al complet.

De seguida ens vam posar altre cop en marxa (posem rumb al Carrefour!) per fer una compra en temps récord per tal de no fer esperar massa als “papis” que van fer el favor de pujar-nos a la Cerdanya (des d'aquí moltes gràcies; esperem que algú de nosaltres ja tingui carnet de cara a la propera escapada).

La descàrrega de bultos quan vam arribar a All va ser un vist i no vist, ja que era força tard i bé havien d'anar a dinar, els xófers. Acte seguit vam realitzar un breu “bricomania”: calia tallar a mida les barres per a posar les cortines de dutxa. Tot i la insistència per part d'alguns (ejem, no vull mirar a ningú) de que duguéssim entrepans per dinar, a l'hora de la veritat només en teníem el Quim i jo, així que em va tocar fer (bé, parlem en propietat, ja vaig dir que m'oferia a cuinar durant tota l'estada, però les bromes cap a mi eren diàries, especialment tu eh Ramon) el primer dinar a mode d'emergència: “¡marchando unos cuencos de arroz con tomate!”.

Alguan cosa no m'encaixava. La distribució dels sofàs, gran novetat d'aquesta V2.0 de la Cerdanya Freak Party (des d'ara CFP), no era gens òptima en vistes a colocar les dues TV. En un pim-pam el Minilitri i jo vam fer una restructuració que perduraria eons... fins que algú la llogui i els doni per canviar.ho (si ho fan :D).

Aquest primer dia, potser per alliberar les tensions acumulades, va estar plenament dedicat als joc que requerien les pistoles de la PS2: començant pel Time Crisis 2, passant pel Virtua Cop 1 (o “quantes persones creus que caben darrera d'un barril?”) & 2 (Dont' shoot me!) i tir al plat, fins la impossibilitat de jugar alCrisis Zone a causa dels destellos “del palo” Vampire Knights. També vam tantejar el Dragon Ball Tenkaichi, on vam comprovar com de desequilibrats estan els personatges i vam riure amb el jet-pak que dui el Satan per poder volar.

Sorprenentment la gent estava força cansada i vam plegar aviat. L'alan, el Quim i jo vam fer una partida al Fanhunter: Batallitas; dur els Tintin Macutes em va desquiciar xD

Properament els següents dies, mentrestant ens riurem seguint els fotomontatges del Minilitri.

Nintendo: breu posada al dia

2006-09-20T21:29:00.001+02:00

Avui he estrenat la DS Lite, al final no m'hi vaig poder resistir; això sí, de segona mà i venent la meva a un preu força bo (gràcies Yusep :O) ). Total, la cosa és que ahir vaig llegir una notícia que em va agradar molt: l'estudi de videojocs Bioware (Neverwinter, Baldurs Gate,... ) ha creat una secció per a desenvolupar per a NDS; tinc esperances que creiin alguna cosa realment bona.

D'altra banda, mentre s'instala el WoW (ejem :OP ) faré un molt breu resum de la Wii:

-8 de desembre (Ningú ha pensat que és festa? Obriran les botigues?)
-Finalment no suporta DVD perquè diuen que ho encariria (mesura contra pirateig més senzill?)
-El navegador Opera finalment no vindrà de séries, sinó que s'haurà de descarregar i, a sobre, pagant (també es diu que les X primeres consoles el podran descarregar gratuïtament, tot és una mica a l'aire).
-El Zelda TP no estarà el dia del llançament.
-Tot i que es va anunciar que la Wii duria ports USB finalment només disposarà d'emmagatzemament flash (em sembla que targetes del tipus SD).
-Preu: 250€ amb Wii Sports, Wii mote (el mando) i Nunchaku, . Però evidentment més car que a tot arreu (i no parlem ja de la diferència de poder adquisitiu entre una regió i una altra), ho podreu veure en la següent taula comparativa.

Finalment s'han confirmat els preus de la Virtual Console, els quals em semblen un xic abusius tenint en compte que 100punts = 1€ i que els emualdors fa anys i panys que existeixen, a més no deixa de ser una cosa "virtual", on sigui un bon cartutx de SNES... :OP

-NES = 500punts
-SNES = 800punts
-N64 = 1000punts

4 notes sobre la tornada a la universitat

2006-09-20T13:22:00.000+02:00

19 de setembre. Comença el període de matriculació

Durant la nit el Litri em pregunta tímidament si a aquella hora ja podríem fer la matriculació (1 am), a la qual cosa responc que, coneixent com funciona el sistema, millor ens esperem a l'endemà.

Decideixo, per tal d'evitar riscos innecessaris, apropar-me a la uni a matricular-me, ja que després havia de fer la sessió del Benvinguts als alumnes de primer. Afortunadament no vaig tenir cap incidència, però no així alguns de vosaltres :O(

Per començar, el Drewen diu que tenia un pagament pendent (morosoooo) corresponent a la incorporació de crèdits de lliure elecció del Taller de Ròbotica i Videojocs de l'any passat (despistats que sou tots plegats), però per sort el remei va ser senzill: PIE, paga i ja et deixem matricular.

L'Alan no va tenir tanta sort. Si no fos prou el patiment que vam tenir un dia a la Cerdanya, pendents dels mòbils, per saber si la gent aprovava o no assignatures i si podien passar de curs... va i resulta que no li apareixien les asigantures de 3r al programet de marres d'automatrícula (fet en java, segur que és un projecte de final de carrera d'algunes promocions enrera xD). Total, excursioneta cap al departament de gestió acadèmica, 20minuts dins mentre l'Andreu, el Mario i jo esperavem fora com si estiguéssim a la sala d'espera del metge. Conclusió: escriu les assiagntures, codi i la resta de la parafernalia a mà, i per la tarda no li van dir res; estem pendents, ja els val.

Pel que fa al Mario (a.k.a Supremacía), va quedar aliviat quan la dona del PIE (la simpàtica, no la resta de malhumorades) li va dir que després de fer unes trucades al més pur estil Power Rangers (però sense disfresses de per mig) i una repassada a la normativa va descobrir que es considerava assigantura de segon i que, per tant, no hi havia problema per matricular-se de 3r curs. Però va deixar una frase, un consell, que ens va deixar estupefactes:

Yo de ti me buscaría una novia inglesa para practicar, es lo mejor que puedes hacer

I fins aquí el show de la matrícula. Pel que fa al Benvinguts... encara sort que al final vam convèncer al Ramon, Quim i Andreu, si no haguéssim estat 3 persones. Però EY!! Ens van donar una carpeta de la Pompeu! No fotem, que som l'única uni que no ens la donen, si no que s'ha de comprar (si la vols és clar, és a dir, els "pijillos" de l'altre campus per fardar de que "oye tia, voy a la UPF a hacer ADE/econòmicas") i, per si no fos poc, a canvi ens cobren una agenda que no fem servir per a res. Tot plegat va provocar preguntes entre els nous de l'estil "a nosaltres quan ens donen la carpeta?". Sobre això els vam informar adequadament, potser al final ens vam passar treient només les coses dolentes de la uni, però així no s'enduen cap sorpresa després.

Es veu que els van espantar força amb les estadístiques aquest any: 72% fora l'any passat (ja se'ls veia), vam intentar desmitificar aquest fet entre els dos xicots que es van quedar a xerrar una estona amb nosaltres després de la visita guiada. Ells mateixos van dir, textualment "escolteu, no us heu fixa't que la majoria són una mica.. com ho diria,.. pijos no?" I és que n'hi havia cada un...

Recompte de noies: 5, de les quals 4 al meu grup de visita, 3 de les quals de la maneta dels novios (i no pintaven precisament bé tampoc, com va dir l'Alan: "es veu de seguida qui són carn de canó"). En general eren una mica menys sosaines que l'any passat, però pronostico un 65% fora i un bon grapt repetint, s'ha vist de tot, també els frikis :OP

Com a últim apunt: segueixen posant els mateixos vídeos amb les converses mítiques "i fer molts molts amics!", com a molt han canviat algunes fotes de les activitats extraescolars. Crec que els nois i noies que surten en aquella presentació ja deuen tenir fills :O)

Tornem a ser Barcelona! Adéu Cerdanya, adéu,...

2006-09-19T00:32:00.000+02:00

Aquesta tarda, concretament a les 8 menys quart, el nostre tren arribava a Barcelona... paral·lelament al nostre trajecte l'Itachi es marejava enmig de la Collada.

A les 3:30 pm teníem ja totes les bosses al jardí, però en veure que ens havia sobrat temps hem pogut gaudir d'uns magnums cortesia de la padrina del Ramon :O) Hem dividit la comunitat en dos: els portadors de les TV úniques (Alan-Itachi), que han marxat amb el cotxe de l'Ignasi amb l'únic incident a dalt esmentat i els 4 hobbits que hem tornat en tren (això de hobbits és un dir, en Ramon sol valdria per 3).

El viatge en tren ha transcorregut tranquil i sense incidents (rotllo telenotícies). Hem intentat amenitzar-lo amb uns Ouendans mentre el Quim es debatia entre la consciència o caure profundament adormit, però sembla que el M3 de l'Ivan s'ha declarat en vaga i es bloquejava i posava a pitar cada cop que sortia una de les rodes que cal fer girar, així que hem acabat fent uns Mario Kart (sense snaking, eh Drewen!). El Minilitri, a més, m'ha deixat reviure durant breus segons el Contra de la SNES (dic breus perquè no recordava res i m'han donat pel sac en un moment, però: Volveré).

Entre una cosa i l'altra hem arribat a Barna City després de 10dies rodejats d'elements totalment clandestins als ulls d'Alejo I, però no hi ha hagut rastre de tropes Fanhunter durant la nostra estada a la Cerdanya. Bé, això més que una intro per a les cròniques que vindran properament és com un ending, un avís de que ja tornem a ser aquí, de que la rutina de la uni avança inexorablement cap a nosaltres, però abans de tot això...

Cal instruir a la carn fresca, als noobs de primer (amb tot el carinyo del món, però ja veureu ja...), com diria la defensora dels concursants d'Humor Amarillo: "¡Dadles caaaaña!"

Cerrado por vacaciones {Go to Cerdanya!}

2006-09-08T16:06:00.000+02:00

Doncs faré un símil de la "cutre acutalización" a la qual fa referència el Minilitri al seu fotolog, però en comptes de posar un poema copiat o la lletra d'una cançó posaré un petit fragment the El Segador, una de les novel·les del Mundodisco de Terry Pratchett que vaig acabar de llegir ahir a les tantes de la nit per no deixar-la a mitges, que vull endur-me algun altre llibre allà dalt.

Los bichajos son unos pequeños roedores blancos y negros, que habitan en las Montañas del Carnero. Son antepasados directos de los lemmings, que, como todo el mundo sabe, tienen la costumbre de lanzarse por despeñaderos o ahogarse en lagos de cuando en cuando.

Fins el dia 19!!! Tots a matricular-se a corre-cuita :OP

BSO Cerdanya Party released!

2006-09-07T02:18:00.000+02:00

Recent sortit de la grabadora us presento el ara sí definitiu (petites modificacions respecte al que vaig passar a un parell de persones) CD amb música friki de diversos tipus. Fent copy & paste m'estic adonant que hi ha massa cosa Disney on podria haver-hi més Naruto i Dragon Ball, però ja no queda temps; què hi farem.

EDIT: Com que he vist que ocupava massa... ho he posat en un fitxer de text: BSO_Cerdanya.rtf

Si no passa res, a la tornada (malauradament no tindrem internet ni ordinador :OP) les cròniques seran publicades dia a dia, més complet impossible; tot és qüestió d'escriure una estoneta cada dia que estiguem per allà dalt.

2 days left...

Cerdanya Party v2.0 calenta motors

2006-09-06T01:11:00.000+02:00

Ja queda menys per marxar cap a la Cerdanya i de moment les propostes sobre possibles maratons de cinema, partides de rol o videojocs d'un player a completar encara ballen una mica.

Aquesta tarda ens hem reunit a la uni mentre alguns estudiaven estadística (el nostre topo Minilitri ens ha informat que fins les 5 no havien fotut res de res, ejem...) per concretar algunes cosetes. Sembla ser que l'anada es farà placenterament en dos cotxes, gràcies als dos pares que ens fan el favor (a veure quan ens treiem el carnet nosaltres xD). També hem aprofitat per fer un menú improvisat menú entre l'Ivan i jo, on s'inclouen altres coses que cal comprar. Baixeu-lo quan pogueu i el comentem entre tots quan us vagi bé.

De moment poso un llistat de trastos que seran presents a la Cerdanya Party, conté novetats però també absències com ara la guitarra o les alfombres de ball; això és a causa que la del Litri no rula bé i la del Ramon, com imaginareu, no crec que la poguéssim pujar. Això em recorda...

SÚPER: Poder del dinero

Després d'aquesta pixada fora de test (és que sempre en faig menció i encara no ho havia posat al blog xD) poso la llista de cosetes:

-2 TV's (una de 21", podrem jugar d'una manera decent al Smash Bros!!)
-Eyetoy
-Bongos (newcomer!!)
-Pistoles (newcomer!!)

-Risk de Star Wars (Clone Wars)
-Línea directa (estrenada a la I Friki Party Clandestina a casa del Cristian i la Mònica; la del'Ivan és clar)
-FH Batallitas
-Munchkin
-UNO
-Parxís + cartes normals (mai se sap)

-Maratons de cinema: Star Wars? ESDLA? Cinecutre? Astèrix Aniamted?
-Partida de Star Wars i qui sap si Cthulhu.

**Seguim sense poder aconseguir/convertir a dvd la cinta de l'Atmosfear, todo llegará.

I per avui això és tot. Demà destriparé la composició del CD de la BSO de la Cerdanya, que podreu adquirir a la vostra botiga especialitzada a la tornada de l'estada xD

Ubik, P.K. Dick

2006-08-31T00:13:00.000+02:00

...............................................................

Ubik, inofensivo si se emplea según las instrucciones

...............................................................

Full Metal Alchemist

2006-08-25T16:18:00.000+02:00

Fa una estona que he acabat de veure la pel·lícula que dóna un desenllaç a la série manga del mateix nom, la qual consta de 51 capítols i m'ha sorprès molt. Per fi ens allunyem en certa manera dels estereotips de "¡quiero ser el más fuerte del mundo!" o dels altres tipus de manga que a mi se'm fan massa empalgosos.

Buscava coses diferents, Gantz va ser una gran troballa (merci Alan), és un canvi radical dins d'un mercat que jo crec està massa saturat de còmics que són més del mateix. Com que tot el tema de màgies, espases o tot el que hi tingui una retirada (val, també m'agrada moltíssim la ci-fi, però és que els japos respecte a aquest tema el 99% són robots gegants que ni em van ni em venen) vaig decidir que l'havia de veure; des del mític Fly, que va quedar a mitges (almenys l'anime, no sé si el manga també) cerco séries de l'estil. De fet tinc pendent de veure o llegir Record of Lodoss War i fins i tot ara he vist que al 3xl en fan una que es diu 12 Regnes, ja miraré què tal (això de no veure la tv també té algun petit inconvenient :OP).

Us deixo amb una frase del final de la pel·lícula que m'ha agradat molt:

Las películas y las armas son producto de la tecnología. Entonces, yo continuaré haciendo películas... acerca de sueños de otro mundo que no existe.

Reggie strikes back!

2006-08-15T17:05:00.000+02:00

¡Hola! Soy Reggie Fils-Aime, quizás me recuerden de otras conferencias de Nintendo o incluso como director de Marketing de Telepizza (segur Miya xD?)....

Aquest peculiar personatge, carismàtic fins a dir prou i amb el qual podríem fer un símil amb aquell Gaspart vicepresident del Barça, torna mostrar la seva personalitat més descarada durant una recent entrevista:

Pregunta: Microsoft ha comentado que la gente podría comprar una Xbox 360 y una Wii por el mismo precio que una PS3. ¿Te importaría mucho si pasara eso?

Reggie: Tendría bastante con que los consumidores compraran una Wii, una tonelada de juegos y algunos accesorios, antes de que compraran algunos productos de nuestros competidores.

Però el millor d'aquest home és una frase que va dir durant el darrer E3 (i sembla que l'últim tal i com el coneixíem) que no vaig penjar al blog i que ara aprofito per recordar, l'acompoanyo d'una imatge il·lustrativa :OP

My name is Reggie. I'm about kickin' ass. I'm about takin' names. And we're about making games.

Entrevista a Laurent Fischer: director de marketing de Nintendo Europa

2006-08-15T16:00:00.000+02:00

Incís: és cosa meva o té una retirada a George Clooney? O_o

Atenció amants de le aventures gràfiques (véase Quim, Minilitri i Ramon): no sé si l'Ivan o el Ramon n'estaran al corrent, però els creadors de Another Code estan acabant d'ultimar una altra aventura amb estil molt similar a "point-and-click", és a la qual fa referència aquest home a l'entrevista, fa temps vaig veure un mini avança i tenia una pinta estupenda; caldrà estar atents.

------------------------------------------------------------------------------------------------

La última vez que entrevistamos a Laurent Fischer, el director de marketing de Nintendo Europa, el nombre de la nueva consola doméstica de Nintendo, Wii, apenas tenía unos días y los jugadores aún no la habían probado.

Pero entonces llegó E3 2006, un evento en el que Wii fue la gran protagonista con su exclusiva interface sensible al movimiento y con una inigualable gama de juegos como Wii Sports, WarioWare: Smooth Moves y Super Mario Galaxy.

Hace poco volvimos a encontrarnos con el Sr. Fischer para que nos hablara del éxito de Nintendo en el E3 y para que nos diera una idea de lo que podemos esperar en el futuro.

¿Cómo cambió la reacción de la gente al nombre Wii después de probar la consola?

"Lo más increíble es que ahora la palabra "Wii" se asocia por completo a la consola Wii. Mucha gente dice que pronunciar "Wii" es como sonreír y, en cierta manera, es lo más importante: asociar la consola directamente a la emoción que proporciona a quien juega con ella."

¿Y qué tipo de reacciones vio en el E3, en las personas que jugaban con Wii por vez primera?

Pues todas las personas a las que vi, sin excepción, tenían la misma reacción: sonreían. Tenían esa forma de sonreír especial que tenemos todos cuando descubrimos algo que nos gusta de verdad, esa sensación única que a veces tenemos la suerte de disfrutar. Y no solo en el E3, sino cada vez que presentamos Wii en Europa.

"Y eso es porque renueva por completo la experiencia de juego. Te sumerges en el juego, pero no por lo que ves, sino por lo que sientes. El uso del mando es tan instintivo y natural que te hace disfrutar en cuanto empiezas a jugar."

¿Cree que Wii pone a los jugadores experimentados y a los recién iniciados al mismo nivel?

"Siempre es divertido ver la primera reacción de los jugadores experimentados cuando cogen el mando Wii. Por ejemplo, en Wii Sports Tennis, lo primero que dicen es "¿Qué botón tengo que pulsar para sacar?" Y la respuesta es fácil: solo hay que mover el mando. Lo hacen y sonríen. Y los que nunca han jugado a un videojuego no preguntan qué botón tienen que pulsar, porque no saben que es así como se supone que tendría que funcionar la cosa. Sencillamente les decimos: "Juega al tenis" y ellos juegan con toda naturalidad. Es increíble lo rápido que Wii despierta el instinto natural para jugar."

¿Cuál fue su juego favorito del E3?

"Wii Sports Tennis es increíble. El modo multijugador te hace sentir bien de inmediato, en pocos segundos ya estás divirtiéndote como un loco con tus amigos. Y Super Mario Galaxy me sorprendió de verdad. Estamos acostumbrados a ver a Mario moviéndose en un entorno 3D, como en Mario 64 y Mario Sunshine, pero esta es una forma nueva de ver su mundo. La combinación de la facilidad para moverse a cualquier parte y el uso intuitivo del mando refuerzan la sensación de libertad. Te sientes como si siempre hubieras tenido que jugar de esta manera.

Pero, como mucha gente que jugó los títulos Wii disponibles sentí que, sea cual sea el género o el tema del juego, la versión Wii despierta tu curiosidad: en cuanto pruebas Wii, quieres jugar a todos los títulos. Por ejemplo, la experiencia de Metroid está totalmente renovada. Y yo, que nunca había jugado al béisbol (ni en la vida real ni en un videojuego), me divertí mucho jugando –y perdiendo– contra unos experimentados jugadores americanos."

En el E3, además de Wii, se anunciaron muchos nuevos juegos para DS. ¿Puede hablarnos un poco de algunos de los que se van a lanzar en Europa este año?

"El que más me gusta es Hotel Dusk. Ha sido desarrollado por Cing, que también hizo Another Code y es juego de aventuras basado en el estilo "point-and-click" con una estética de novela gráfica impresionante. Es increíble cómo combina el uso de la pantalla táctil con un hilo argumental apasionante en una atmósfera de gran misterio en la que te identificas de verdad con el personaje del juego. Y tiene un enfoque artístico muy destacable, comparado con lo que estamos acostumbrados a ver.

"También está Mario Slam Basketball para DS, desarrollado por Square-Enix. Es una combinación perfecta de lo que yo llamo el "estilo Mario" y una experiencia de juego bastante técnica, pero accesible, en la que controlas la pelota y los personajes a través de la pantalla táctil.

"Y otro que llegará al corazón de muchos jugadores es Yoshi's Island 2. Si os gustó New Super Mario Bros., descubriréis que ésta es otra emocionante experiencia que proporciona una diversión auténtica combinando ese estilo de juego de la vieja escuela con un mundo totalmente nuevo.

También anunciamos Pokémon Mundo misterioso: Equipo de rescate azul y Equipo de rescate rojo para DS y GBA. ¿Qué nos puede decir de estos dos títulos?

"Por primera vez en la historia los jugadores jugarán como Pokémon. Al principio del juego haces un test de personalidad y en función de las respuestas que des, empiezas el juego siendo uno u otro personaje. Luego eliges a otros Pokémon como compañeros de equipo y vas a rescatar a otros Pokémon que están atrapados en determinadas zonas: las mazmorras. En todas las áreas en las que rescatas Pokémon, tus enemigos se crean y eliminan aleatoriamente, así que cada mazmorra es diferente cada vez que juegas.

La conectividad entre la versión para DS (Equipo de rescate azul) y la versión para GBA (Equipo de rescate rojo) te permitirá, entre otras cosas, rescatar a otros jugadores. Por ejemplo, si yo estoy atrapado en una mazmorra porque mi Pokémon se ha desmayado, puedo conectarme con otro jugador que tenga una DS o una GBA (incluso se puede meter el cartucho GBA en la DS para conectarse) y así otro jugador puede enviar a un Pokémon a rescatarme."

Ya se han vendido 21 millones de unidades de Nintendo DS en todo el mundo (5 millones en Europa), ¿cuál cree que es el secreto de este éxito?

"Creo que el enfoque que dimos a la DS fue el correcto. Sus características únicas y la línea de software que hemos desarrollado atraen tanto a los jugadores experimentados como a las personas que nunca han tocado un videojuego. Hemos conseguido que mucha gente que antes no jugaba empiece a hacerlo: hay jugadores que juegan con sus novias, o con sus padres, o con amigos que antes no jugaban con videojuegos. Hemos ampliado nuestro público. Ese es el motivo principal de este éxito: todas esas personas que se divierten con los videojuegos, solas o con amigos, a través de una conexión inalámbrica o con la Conexión Wi-Fi de Nintendo. Por eso estamos donde estamos…"

Y cuando llegue Wii, ¿el enfoque será similar? ¿Se aprovechará la popularidad de la DS para presentar a la gente a Wii?

"Sí, Wii se ha creado exactamente con ese mismo enfoque. No queremos que la gente se asuste con la interface, o que no sepa cómo jugar, ni que le dé miedo aprender el "idioma" del mando. Por eso utilizamos una pantalla táctil para la DS y por eso hemos creado el Wii Remote, que es un mando muy intuitivo que sigue los movimientos del jugador. Conseguiremos reunir a toda la familia, a los amigos, los vecinos... Wii reunirá a mucha gente, independientemente de su nivel de experiencia con los videojuegos. Con la DS cumplimos el reto de reunir a los jugadores y a los no jugadores alrededor de una consola portátil. Ahora, con Wii, seguiremos en esa dirección y les reuniremos alrededor de una consola doméstica. Wii Sports Tennis es un ejemplo perfecto de este concepto y ya hemos visto el éxito que tiene."

¿Sabe ya cómo se va a anunciar Wii? Por ejemplo, ¿cómo van a anunciar al mundo cómo funciona el mando?

"Estamos trabajando en ello, pero en esencia, es bastante evidente: solo tenemos que enseñar a gente jugando y conseguir que mucha gente comparta la experiencia Wii. Ofreceremos la oportunidad de probar Wii a todas las personas que podamos."

La última vez que hablamos, supimos que es un gran aficionado a los videojuegos. ¿A qué está jugando últimamente? ¿Sigue con Brain Training?

"Pues ahora mismo no estoy jugando tanto con mi Brain Training, porque se lo presté a mi suegra, ¡y está practicando con él a diario! Pero me estoy divirtiendo mucho con New Super Mario Bros. ¿Qué más se puede decir de él además de que es diversión pura? Y durante el verano, estaré en contacto con algunos amigos de Animal Crossing gracias a la Conexión Wi-Fi de Nintendo. ¡Porque aún le debo muchas bayas a Tom Nook!"

Laurent Fischer, ¡muchas gracias por su tiempo!

Via: Nintendo Europe

Ultraviolet, o la película más mala que he visto en un cine

2006-08-02T23:21:00.000+02:00

Crítica de la pel·lícula by Quimtuk, un dels integrants d'aquells qui us atreviu a veure cinecutre.

Sabía que iba a ser un bodrio. El club "Amigos de CINECUTRE" fuimos a verla a sabiendas de que era un bodrio, tal como ya habíamos hecho con Alone in The Dark (del Genial Uwe Boll!), para echarnos unas risas y eso...

Pero no podía imaginarme, era incapaz de concebir, lo que me iba a encontrar ahí... ni haber malogrado 6 euros años antes en una película como "Los Angeles de Charlie 2" te puede preparar para tal sensación de agilipollamiento. Sí, al finalizar Alone In The Dark, al ser humano medio se le queda una cara de gilipollas integral imponente, pero esque con Ultraviolet esta expresión hizo acto de presencia en nuestros rostros desde los 15 minutos de metraje aproximadamente. Y llegó para quedarse.

Recapitulemos... No pretendo hacer un repaso exhaustivo de la historia, no quiero extenderme... Sólo quiero dar una idea general... La cosa va así más o menos:

La peli va de una tía buena. Como su nombre indica, la Tía Buena (TB a partir de ahora) está muy buena. Así que ha de llevar ropa ajustada, y enseñar el ombligo y lo que haga falta. Puede llevar una chupa de cuero de manga larga, pero solo le tapará hasta justo debajo de las tetas. Porque la tía buena tiene muchos MODELITOS (esto es un punto clave de la película), y nos los enseñará todos en su esplendorosa variedad de formas y colores. Pero eso sí, ninguno tapa más allá de las tetas, así que respirad tranquilos. La TB, además, tiene un pelo Pantén, siempre muy limpio y brillante, sin puntas abiertas ni caspa ni nada... y siempre le queda liso pero le ondea mucho, como una cortina de seda... precioso. Así que a la vez que nos muestra modelitos, el pelo también le irá cambiando de tinte, como si fuera Carmen Sevilla anunciando el Farmatint pero en tía buena, por su puesto. Y el tinte va a juego con los modelitos, claro.

Los MODELITOS y el TINTE son dos de los tres pilares básicos de la peli. El tercero es el ENTORNO, que también es muy cool y tiene que ir siempre a juego con la tía buena. Así, del mismo modo que no sabemos a santo de que a la tía buena le cambia el traje y el color de pelo A TIEMPO REAL, el entorno todo el rato presenta un aspecto de dicoteca fashion, y los enemigos tambien se presentan en variedad de uniformes a juego con el de la chica (si la chica va de blanco, le atacan los de blanco, si va de negro, los de negro... si va de rosa le ataca Pinki Winki pero no es el caso).

Hasta aquí es lo realmente importante de la peli. De veras. MODELITOS, TINTE, Y ENTORNO COOL, recordad. El resto? Pues bueno...

Básicamente la historia va de vampiros modernos así de esos que visten de cuero. Es algo muy original que nunca se ha hecho. Para ser aún más originales les llaman hemófagos (de hemo, sangre, y fago, comer, en un alarde de originalidad de un tío que encontró un diccionario de latín en la biblioteca). Y bueno, la sociedad esta muy acojonada porque no quiere contagiarse de vampirismo, gobierno totalitario represor, vampiros viviendo en la sombra, topicazo por aquí, topicazo por allá, bla bla...

El caso es que la TB va y llega a un cuartel superimportante de los malos, que es la máxima expresión del ENTORNO cool, ya que cuando entras no sabes si pedir un cubata y buscar a las go-gos, o simplemente no resistirte a caer presa de un ataque epiléptico. Te dan la vara con que les hacen cincomil controles para evitar que se les cuelen vampiros (no basta con poner mosquiteras en las ventanas)... y va la TB y se cuela, así por el morro. Y de paso nos enseña el culo, que lo tiene muy bien, todo se ha de decir, en una escena que refleja lo mucho que conocen los guionistas los intereses del espectador. No sale ninguna teta porque en los USA las tetas son pecado. Entonces se produce el típico efecto de las películas de jolibú, la comunmente llamada "Patillada". Un tio mira el guión y dice "¿Cómo coño se ha colado la Tía Buena?", y el guionista dice "Joder esperava que el espectador no le diese importancia. Es igual, usare mi generador de Patilladas Aleatorias... clic... DISRUPTOR DE NOSEQUÉ". Así que la tía se salta a la torera los controles más sofisticados del mundo con un Disrruptor de Nosequé. Y tu te lo crees y sigues viendo la peli por que si nos ponemos quisquillosos ya al principio de la peli mal vamos.

Veo que me SÍ me estoy extendiendo, pero tranquilos que ahora vamos al meollo. A partir de ahí, la peli es una persecución/pelea. Ya está, no hay más. La TB roba un matetín que ya quisiera para sí Michael Jackson, porque mide y pesa como una carpeta y puede transportar cómodamente a un niño de unos 10 años dentro. Y sale corriendo y le persiguen. Y dispara. Y va en una moto. Y le persiguen. Y dispara. Y corre bocabajo (por que lleva una Patillada, perdón, una Pelotilla de energía, o algo así... será un Disruptor digo yo). Y le persigen con un helicoptero, y lo atraviesa con la moto. Y dispara.

Y a uno, que es rarito y le gustan esas pelis taaaan aburridas de señores que solo hablan todo el rato, a los veinte minutos de que que se disparen le entran ganas de cortarse las venas y no puede evitar gritar "Por favor! Que paren de correr y hablen un poco! De lo que sea, me da igual, dos minutos tan solo!". Y eso hacen. Se encuentra con los colegas vampiros, digo hemófagos, que tienen todos pintas de marica de discoteca, y hablan DOS MINUTOS: el niño de la maleta es un arma antivampiros y hay que destruirlo en los fuegos de Mordor, o algo así. Y a la TB, que todo el rato luce una cara de zorra frígida de espanto, va y le entra la vena maternal así de pronto, y decide quedarse con el cachorrito. Vena maternal que no demuestra en el resto de la peli, en la que se dedica a acojonar al niño, y lo que es peor, a confundirlo del todo con frases tan memorables como "Soy un Titán, un Monolito" (y yo que creía que solo era una zorra que anda bocabajo). Y claro se queda con el niño, y corren y les persiguen, y disparan.

Y bueno, no desvelaré mucho más el argumento, básicamente porque poco más hay... solo comentaré algunas escenas a recordar, y os haré un SPOILER del final que ni es espoiler ni es nada porque todo el mundo sabe que la zorra frígida ha de ganar que por algo es la TB de la peli.

Escenas para la posteridad de la peli son, por ejemplo, los combates con espada: los malos rodean a la TB con las metralletas, pistolas, o lo que sea... como son malos, son gilipollas, claro está, y no le disparan no vaya a ser que se muera la prota con lo buena que está. La tía saca la espada, y da un giro de 360 grados y se mueren todos. La tía repite la tecnica varias veces durante toda la peli, hasta tal punto que llegamos a creer que cuando se enfrenta a 200 malos en dos filas de 100 le bastaría con dos giros, uno para cada fila... pero en ese momento la TB se va diciendo que hay muchos malos, para volver más tarde habiendo olvidado ese concepto y matarlos a todos. Y encima no lo enseñan, así ahorran presupuesto en sangre de mentiras. Se oye "ARG! PAF! BOUM!" como en un tebeo de Mortadelo y se mueren los doscientos. El caso es que lo del giro le sirve siempre, porque como los malos siempre se mueren no pueden aprenderse el truco para evitarlo después.

Otro combate muy bueno es el de unos chinos en una azotea. En toda peli de acción muere un chino. Aquí mueren muchos. Lo mejor es que la rodean con las pistolas, y la TB, que quiere ser original, en vez de hacer lo del giro, que está muy visto, se pone a bailar Ska. Y los chinos, que no son muy listos, se disparan entre ellos, y como están en circulo se mueren. Pero no lo hacen a la vez si no por orden. Uno pensaría que al menos el último chino en disparar debería quedar vivo, pero acabamos deduciendo que los chinos lo tenían más calculado de lo que parece y los dos últimos se disparan a la vez o algo, para no hacer un feo.

Tambien merecen una mención especial la tanda de hostias creativas que le da a un vampiro con rastas (hay que ver lo que dan de si estos peinados) y sobre todo la escena del pozo, en la que tiran al Maculin Cuclin o como se llame el niño portátil ese a un pozo, maniatado, y la cuerda va cayendo, cayendo... y la TB se pelea con un huevo de gente, así con la calma, haciendo sus posturitas con la espada despues de los Giros (véase más arriba). Y luego se va a la cuerda y la para en un flis y saca al niño... que digo yo... Qué tiene que ver que la cuerda sea larga con que el pozo sea hondo? Se podría haber estampado el niño igual... ah no que el guionista remendón pone la escena del ninio tirando el zapato para que veamos que está hondo... Bueno entonces como no le arranca los brazos por los que está atado, con ese frenazo? Bien, el caso es que así explicado suena muy quisquilloso el comentario, pero cuando ves la película, después de tanto rato del niño cayendo hondo hondo, te esperas que la tía estire la cuerda y saque un canguro del pozo, o un maorí, o a Peter Jackson...

Y llegamos al combate final contra el maloso, que como no oh sorpresa resulta que secretamente es un vampiro-perdón-quise-decir-hemófago. Pero antes de revelarnoslo, justo después de que la prota TB le salpique un poco con su propia sangre, suelta la frase más GENIAL! de la película:

"Me has lanzado hemo-sangre!" (Sangre de hemófago, se entiende)

Osea... hemo-sangre... vale... Me abstendré de ninguna explicación, supongo que todo el mundo pilla el concepto. Simplemente yo voy andando por la calle, tengo mala pata, y... "He pisado una defeco-mierda!"... Pues eso.

Y finalmente, asistimos a ese gran duelo a espadas, en el que se nota la gran influencia de UWE en el cine americano. Pues nuestro director Kurt Wimmer decide llevar un paso más allá la técnica del Combate con Suspense Ahorrando Presupuesto, aparecida en escenas como el tiroteo en el museo de Alone In The Dark, causante de más ataques epilépticos que el ataque de Pikachu en Japón. Apagamos las luces, prendemos algo de fuego a las espadas (como coño se enciende una espada?) y a luchar!

Qué? El Final de Cara de Gilipollas? Ya he mencionado que la cara de gilipollas es permanente... pero sí, la peli no nos podía defraudar... tras luchar noblemente de igual a igual con las espadas (y no poder ver nada nosotros dado que luchan con las luces apagadas, evitando mostrarnos lo que debiera ser el MOMENTO CUMBRE de la peli), el malo le dice a la TB que él ve en la oscuridad... y como ella no, y no le parece bien eso de la desvetaja, coge un soplete y quema al malo. Así sin miramientos ni nada.

Y se sube a una terraza. Con el Maculin. Y da un breve monologo. Y se acaba la peli.

Y en ese momento piensas que Kurt Wimmer por fin ha acabado de ver la luz, y que adorarás a UWE sobre todas las cosas.

El dia en la nit: focs de Blanes

2006-08-01T20:30:00.000+02:00

Aquest any sí, me'n moria de ganes! Cada any Blanes celebra, entre el 21 i el 27 de juliol, un festival pirotècnic internacional que aplega companyies d'arreu del globus i que omple de llum i color el cel del poble durant les nits; la gentada que s'hi aplega és monumental, no vull imaginar-me el cap de setmana.

Vam establir comunicació amb el nostre contacte a destí: Kurt, que ens va venir a buscar a l'estació i va fer de guia durant la gran caminata (per què no poden tenir l'estació al mateix poble com la resta?), en la qual vam topar un establiment que quedarà per a la posteritat: Tot Carn. A més, el Kurt amablament ens va cedir la seva base d'operacions per tal que cert individu (Itachi) pogués aconseguir provisions per a la nit (a.k.a entrepà de fuet xD). Després d'una estona de fer proves amb el baix, on no va faltar una de les cançons del Mario Bross i el so de les monedes (wow!) vam posar rumb a la platja per tal d'assegurar-nos una bona posició; mission complete! Vam inundar la sorra amb les tovalloles i, enmig, tot l'indispensable per amentizar l'espera: DS carregades, guitarra per fer el kumba (no faltava la funda-estovalla), UNO, entrepans i molta molta aigua.

A mesura que passava el temps la platja s'atapeia més i més, la gent començava a passar-nos pel damunt trepitjant les tovalloles fins que no va quedar un sol gra de sorra que no fos ocupat. Però Sony, que ens observava des dels núvols, no ens va permetre jugar al Mario Kart ja que les gotes (i quines gotes!) no van tardar ni dues voltes de circuit a començar a caure sobre les nostres consoles. No cal pas dir que va ser tancar-les i deixar de xispejar; Sony, Sony... que a base de talonario compras hasta los de allí arriba!

I per fi va arribar l'hora de gaudir de l'espectacle pirotècnic, que va durar 25 minuts i no va estar gens malament :O) Després d'això vam esperar a que marxés l'estampida de persones, ni Jumanji oiga. Calia fer temps fins les 6 del matí, ja que els senyors de la Renfe no posen més trens, així que vam anar a fer un volt en busca d'algun local, però l'intent de karaoke va ser un desastre; el rètol de l'entrada parlava per si sol: “entra... no te arrepentirás”. Finalment vam apalancar-nos a un xiringuito del passeig marítim tot i que les camareres caradures (que no tornen el canvi de la conta) no van tardar pas gaire a fer-nos fora. Què és allò? Una imitació cutre de Son Goku! Foto, foto!

Amb la intenció de fer una partida al billar ens vam dirigir cap a un bar a prop de casa del Kurt, on uns hombretones pretenien jugar tot apuntant amb el tac a la bola negra (...) Total, que no hi vam jugar, però el petit parc amb gronxadors que hi havia al costat va ser testimoni de com el Ramon preguntava una série de moviments del DDR al seu antic mestre i ara rival Minilitri, intentant reproduir una alfombra de ball al terra amb uns resultats força inversemblants, tot sigui dit (llàstima no haver fet foto).

La nit va acabar a la platja, entre partides a la DS, cançons de guitarra i algun bany nocturn (o com acabar amb els texans xops per posar-me a passejar per la vora del mar) fins que, passades les 5, vam començar a desfilar cap a l'estació, fet propiciat també pel vent força fresc que havia començat a bufar mitja hora abans. Quan vam pujar al tren encara era de nit, tot i que ja clarejava, però quan vam arribar a Barcelona la gent ja feia estona que anava munt i avall. Hora de despedir-se i de preguntar-vos...

Hi tornarem l'any vinent? Proposo el cap de setmana :O)

Cantamania: Mission Aborted

2006-08-01T01:05:00.000+02:00

A les 11 l'expedició que tenia com a destí l'edició de Cantamania Calafell Edition posava peu a terra a Sants amb el mal sabor de boca de no haver pogut dur a terme la seva missió; i és que l'organització del Cantamania no és molt bona que diguem. El nostre mestre karaokero Drewen havia trucat per inscriure's feia més de dues setmanes i finalment ha resultat que només participaven les 25 primeres persones que feien cua darrera l'escenari, entre les quals hi havia una nena de 4 anys que només ha cantat un tros de la tornada de Boig per tu.

El viatge d'anada s'ha dut a terme sense més incidents que els maleïts túnels (n'hi deu haver uns 8) i la conseqüent molestia a la oïda, mentre planejàvem una série de maratons cinèfiles: ESDLA versió extesa, Star Wars (les 6), Cube i Cube Zero, Laberinto + Cristal Oscuro,... i fins i tot les 6 d'animació d'Astèrix, de les quals tinc una còpia en cd dels ja fets caldo VHS (de tants cops que les dec haver vist :OP). Un cop arribats a Calafell el Minilitri, el Ramon, el Quim i jo hem hagut de comprimir-nos com sardines per ser transportats en el cotxe del Drewen, que pretenia que un de nosaltres s'amagués; encara esperem que ens diguis com.

La plaça del centre del poble ja era un bullici de gent quan hem arribat i ha estat poc després quan ens hem assabentat de que el Drewen no podria pujar a l'escenari i lluir la samarreta de The Xalla com havia dit al Ramon. Pel que fa a les actuacions que hem pogut veure (amb 1 hora llarga de retard) cal dir que el nivell de Calafell, llevat d'un parell de persones (how to: destrossar Mecano), és força alt. S'ha de destacar la noia que clarament anava en busca del premi a la pitjor interpretació de la nit, se m'ha oblidat fins i tot què coi cantava, només sé que feia saltirons estúpids i posicions dignes dels russos que sortien al primer Tetris d'ordinador (sí, us ensenyaré els maleïts coets en el moment que algú em deixi una GameBoy Tocha). Hi havia més d'un que no desentonaria pas en els concursos televisius: igual d'estúpids en vers al públic, i d'altra banda ha aparegut tot un personatge que vestia gorra i una samarreta de Queen! També s'ha de fer especial menció a l'avi que ha pujat a cantar juntament amb el seu net de 5 anyets, hem decidit que es diu Miquel perquè, com sabeu, tots els avis que estudien carreres de lletres es diuen Miquel.

Poca cosa més es pot explicar d'aquesta tarda, però hem après un munt de curiositats que deixo aquí a mode de clausura:

-Els Pets només han composat 3 cançons (això sí, entre elles la mítica Bon dia), la resta gent del Conservatori.

-(la conversa venia d'esperar a l'estació, quanhan passat un parell de trens a tota velocitat) El soroll dels Tie Fighter es va fer picant amb un martell sobre els cables del pont de San Francisco.

-El soroll dels Nazgul eren burros; sense modificar gens el so.

Sobre la fotografia (que he fet composar al Quim en un plis): Sóc una tassa, una tetera, una forquilla,... i un ganivet!

A todo gas 3: cinecutre? + Silent Hill + Recreativa acabada en 4

2006-07-29T16:26:00.000+02:00

Ahir vam (van) fer un descans de tanta pel·lícula nefasta i ens vam (van) allunyar del cinecutre per anar tots plegats a veure l'estrena de Silent Hill, com a bons aficionats als videojocs que som, tot i que ja sabem qui és el mestre i coneix fil per randa totes les històries d'aquest i de tots els altres videojocs similars com ara House of the Dead; no volem mirar a ningú oi Alan :O) ?

Com podeu veure a la fotografia es va batre récord d'assitència (¡hay entradas para hoy!), segurament perquè era una pel·lícula més que passable i no pas un mega-bodrio com en altres ocasions en les quals, per sort, no vaig estar-hi present. La pel·lícula va ser entretinguda en tot moment, mentre esperàvem l'aparició estelar del malo malote del segona entrega del videojoc (o això crec recordar que em vau dir :OP) el senyor Cabeza-Pirámide, instant en el qual tota la fila es va volcar en donar-li una càlida benvinguda en forma d'onada humana iniciada pel Minilitri, seguint per: Artha, Ramon, Itachi, Alan, Rebe, Quim, Litri i acabant a la Marina.

Però potser us esteu preguntant... què és això del cinecutre? Són totes aquelles pel·lícules que alguna vegada heu vist (ja sigui snecera si el vostre cos ho ha suportat o un tros si la racionalitat es va imposar) i heu tingut aquella sensació de tenir ganes d'estar a qualsevol altra banda, l'éstómac d'un troll probablement era, en aquells moments, més acollidor que el sofà o la butaca de cinema en la qual castigàveu els vostres ulls amb allò que apareixia per la pantalla. Faré una ràpida bateria de possibles films que podem englobar en aquesta categoria: Mortal Kombat 2: Aniquilación, Más de mil cámaras velan por tu seguridad, Street Fighter (no la d'animació), Ultraviolet, Alone in the Dark (bé en realitat el 100% de pel·lícules de Uwe Boll), Power Rangers: the Movie (visionada el cap d'any, vam sobreviure), Bola de Dragón, etc etc etc.

M'hauríeu d'aclarar com va començar tot, arran de la web vam recordar moltes d'aquestes “joies” i per això vam tragar-nos Power Rangers un 31 de desembre (Rock'n'Roll! , Pincho supremo!, ¿Hago unas llamadas? No! Soy un maestro del disfraz). Ara un equip d'intrèpids joves va assiduament a les estrenes de les pel·lícules mereixedores un trofeu a la pitjor filmació de l'any, però sempre dintre d'un cert marc d'acció i no comèdies estúpides, ja que seria massa difícil destacar-ne alguna. La setmana passada em vaig animar a acompanyar-los en la seva darrera aventura: A todo Gas 3, pensant que podria ser tolerable. Però què va passar?

Decepció, decepció, decepció. Aquesta és la paraula que no va parar de repetir l'Alan, i és que els mitjans de comunciació més selectes van classificar la pel·lícula com a apta. De tota manera això és una visió global, a petita escala vam trobar-hi moltes coses! Ja l'inici de la pel·lícula ens va mostrar com una xicota americana qualsevol (vamos, la típica rubia de ojos azules, con cuerpo 10 que te encuentras en el super cada día) s'oferia com a premi en una carrera de cotxes entre un nou estudiant (ojo, ¡que soy menor! Doncs que crescudet estàs guapetón) i el seu xicot, que lluia un cotxe d'uns 50mil $. Enmig de la carrera, quan sembla que el prota de la peli agafa una mica d'avantatge, la noia recrimina al seu xicot: “Pensaba que me querías” I no podem pas olvidar al nebot de l'Al Pacino oriental i el seu nas aixafat (potser en un accident mentre feia drifting xD) al qual el prota (“Vente conmigo”) roba la nòvia, amant o el que fos. A més vam presenciar una carrera pel mig de Tokyo al més pur estil Drewen-Snaking, ens vam enrecordar de tu :OP Però el moment estelar ens esperava a l'última escena de la pel·lícula, coregem el seu nom! Vin Diesel havia d'aparèixer tant sí com sí, un canguro superduro...

Després de tot cinema al Diagonal Mar és cita obligada la parada a la Namco Station. Ahir el Minilitri, fins llavors imbatible al DDR, s'havia de prendre la revenja de la derrota soferta la setmana passada per part del Ramon després de que aquest es cruspís dos Big King XXL que van actuar com la poció màgica dels irreductibles gals. Però ahir les recreatives ens deparaven una novetat, tot un repte per als nostres experts tiradors: Time Crisis 4 (¡la máquina tuneada que habla mientras disparas!). La frase va ser: “Rebe, la cartera”. Sobre la partida, a més de costar 2€ per cap, tenia una difícultat força bèstia, només cal dir que els van treure una vida al pròleg i que no van arribar ni a la meitat de la fase. Altres novetats són les plagues de bitxos més pròpies de House of the Dead i unes multi-screen on has de canviar de pantalla mentre rebutges l'enemic durant 30 segons. Part de la culpa de la massacre de la partida va ser deguda precisament a aquesta última novetat, caldrà acostumar-s'hi abans de tornar-ho a provar; ja estan aguardant que surti per a la PS2.

Si tienes que “seguir ensayando” no te vengas abajo, nadie dijo que triunfar era fácil. Sigue cuidándote. Prueba con otro menú. - Panfleto del Burguer King

Space Invaders: arriba el torn dels humans

2006-07-26T17:55:00.000+02:00

Continuem endreçant...

2006-07-26T01:05:00.000+02:00

Tinc davant la monumental tasca (que ve essent aplaçada des de les mateixes dates de l'any passat) d'anar organitzant la multitud d'arxius que habiten al meu ordinador i fins i tot s'han creat els seus propis regnes i lleis.

Com a primera missió m'he proposat que es vegi el wallpaper. Em sembla que els qui heu vist el meu escriptori sabeu perfectament de què parlo: tot d'icones de diversos tipus que només es veuen fins a la J. Entre elles he trobat una imatge que vaig veure en alguna banda (ves a saber) i vaig desar amb la intenció de penjar-la. Va ser creada poc després de l'anunci de Sony sobre la darrera novetat del comandament de la futura PS3; cliqueu per poder llegir.

Avís per al Quim: no es tracta de res pro-Nintendo, senzillament és que la imatge és graciosa. Si vols un dia et dic totes les coses que odio de la companyia nipona :O)

Buscando en el baúl de los recuerdos...

2006-07-25T12:54:00.000+02:00

Estava fent una mica de neteja d'alguns d'aquells calaixos on es van acumulant les coses amb el pas dels anys i que, quan tornes a ells, quedes totalment fascinat amb les reliquies que apareixen. Entre d'altres coses han aparegut:

-Instruccions de Pokemon Rojo de GameBoy (molt bé, ja tinc la caixa i ara les instruccions, però em temo que el joc no el recuperaré mai)
-Dos carnets del Club Nintendo!! (De l'època de la SNES) Un és el primer que va sortir i el segon és un que em van enviar perquè el canviaven. Qui de vosaltres me'n va ensenyar un de platejat? Ja m'agradaria que me l'haguessin tornat a enviar :O( Referent a Nintendo vaig rescatar el mes passat la primera revista del Club Nintendo (Octubre-Noviembre 93 posa). Quan torni a tenir la càmera de fotos penjo una foto i us poso els articles que s'hi comentaven xD
-Algunes fotos de l'any de la quica.
-Agenda de batxllierat (Sagrat Cor Diputació) amb frases mítiques d'alguns professors, així que ja que hi sóc els rendirem homenatge, almenys són dels que s'ho mereixen. Hauríeu d'haver conegut almenys la friki de català... tot una personatge amb dos fills que lligava amb els alumnes i cada dia portava un llibre de Tolkien diferent a classe, les quals algun cop va substituir per queixes (he tardat 3 mesos a comprar-me el dvd perquè no l'havien tret en català), comentari de la pel·lícula, pregunte sosbre si ens disfressaríem per a l'estrena, etc. Aquí van :O)

MARIONA (Filosofia)

-Mira... això és part de la població que representa que estudia.

-Hi ha dos tipus de gent: els imbècils i nosaltres.

-Zeus té tics.

-Pensar és un exercici sa, us el recomano; de veritat.

-Sonar-se amb el paper higènic és socialment baix.

-Gerard, vols deixar de morir-te aquí mateix si us plau?

-Ruben, et sorprendrà que et posi al sac dels mortals, però és així.

-Què trafiqueu per allà baix?

-Preferiblement no parlis mai.

GUINÓ (Física-Química)

-Cuando el oso toca el pito, el mico pasa el plátano - tècniques memorístiques (-os, -it, -ic, -at)

-Té un protó a la faixa.

-Això és una tonteria tonta.

-El que no suporto és la imbecilitat!

-Color “cachumbo” verdós.

-És el que habitualment us trobareu sempre / Habitualment no ho trobarem mai

-Dit tot això anem a veure tot allò.

-Tots som idiotes alguns cops a la vida, però hem d'intentar ser-ho les menys vegades possibles.

LALI (Català tolkinià a altes temperatures)

-(Alumne) “On és el teatre?”

-(Lali) “A la part de baix de la Plaça Urquinaona, que molts ja aniríeu cap a dalt jijiji.

-(Alumnes) ?¿ “Per què?”

-(Lali) “Jeje, perquè està el cine XXX”

-Si algun noi té problemes amb l'hora de tornar a casa que no es preocupi jiji, que jo l'acompanyo :P (va treure la llengua de debó)

-Donava droga al seu pare.

-Li va ensenyar l'aparell perquè el seu era millor.

-Em va portar una tauleta de xocolata d'Andorra

-Us han venut el vi_agre

(Totes aquestes són frases dites per ella per a analitzar, mentre es partia la caixa)

-Oooooh Gerard! Res res, m'he despistat (el noi s'havia tret la samarreta que duia al damunt de l'altra)

-Millor que us senteu durant l'exposició, així no us heu de preocupar de si porteu la bragueta baixada o que se us dispari la cama.

Sing Star: UPF Edition

2006-07-24T16:05:00.000+02:00

No, no es tracta d'una nova captura de l'"Endevina el videojoc". No em pregunteu per què, pero ni fent copy&paste ni escribint a mà surt correctament la lletra. Què hi farem.

Probablement la majoria de vosaltres haureu sentit parlar del concurs que està organitzant TV3, al més pur estil OT (Operación Truño), que es diu Cantamania.

Doncs bé, el proper dilluns 31 estaran a Calafell *pausa* Sí, heu encertat: en Drewen i el seu flamant micròfon estan apunt. Jo no m'ho vull pas perdre, així que farem ruta en companyia del Ramon i el Minilitri, que a Calafell hi falta gent! Per descomptat jo no penso sortir a fer galls a l'escenari, tot i que els 10minuts de programa que vaig veure l'altre dia em van demostrar que no desentonaria tant... Ara és el torn de les preguntes:

Minilitri i Ramon, vosaltres canatreu també? Drewen: quina cançó interpretaràs? Es pot escollir qualsevol o d'entre un repertori? Tornaràs a cantar (o intentar seguir la lletra xD) Beat it? De moment jo us deixo una proposta de cançó en català, tant la música com la lletra (a internet no l'he trobada, només un tros, però al ser cançó popular cadascú la varia així que he fet un mxi entre el que recordo i la que canten a l'arxiu que espero us descarregueu :OP).

Era en el temps de la prehistòria,
ara farà dos-cents mil anys,
va haver-hi un ésser ple de glòria,
molt semblant als orangutants.

Dret amb les potes del darrera
i amb calçotets de pell de visó,
va començar la seva carrera
el famós home de cromanyó.

L'home de cro ...
L'home de ma ...
L'home de nyó ...
Ei! L'home de cromanyó, ei !
L'home de cro de manyó no està fet
de llautó ni de ferro colat.
L'home de cro de manyó no està fet
de llautó ni de ferro colat.

Tenia rampells de poeta

i a voltes es feia el saberut,

deia a la seva marieta:

“Ets més bonica que un mamut.

Si vols venir a la meva cova

hi veuras pintures murals,

més bones que les d'en Picasso,

que ni en Dalí en pinta d'iguals”

L'home de cro ...

L'home de ma ...

Tenia rampells de poeta

i a voltes es feia el saberut,

deia a la seva marieta:

“Ets més bonica que un mamut.

Si vols venir a la meva cova

hi veuras pintures murals,

més bones que les d'en Picasso,

que ni en Dalí en pinta d'iguals”

L'home de cro ...

L'home de ma ...

Portava una destral de pedra

i un ganivet al cinturó.

Caçava l'ós i la pantera (WTF? Tenim panteres a Catalunya?)

amb el cangueli i ple de por.

Si li sortia un Diplodocus

deia dintre del seu cervell:

“Em sembla que ja és hora

de que algun home inventi el fusell”

L'home de cro ...

L'home de ma ...

Dos-cents mil anys després

nosaltres amb ell encara ens engresquem

mirant el mar i la muntanya

(ininteligible)

Però això de treballar 10hores

durant 6 dies com esclaus

segurament ell ens diria:

“Home, no sigeu tan babus!”

L'home de cro ...

L'home de ma ...

Aquesta última estrofa em sembla a mi que se l'han patillada una mica xD

Cròniques de la Drewen's Party Vol.2 (i amb subtítols!)

2006-07-23T03:18:00.000+02:00

Aquesta vegada no hi va haver karaoke: no es va poder cantar Johny Techno Ska.

Aquesta vegada no hi va haver PS2: no va haver-hi eye-toy friends, no va haver-hi playskool guitar.

Aquesta vegada no hi va haver... càmera de fotos (ningú en té o què?! Jo ja vaig dir que no la tenia :O( )

Però hi va haver... *ovacions a l'estil alineacions de futbol ON*

Piscina!

Smash Bross Melee!

Mario Smash Football!

Donkey Konga! (veure unes entrades més avall, pronòstic encertat)

UNO!

Esmorzar uns xurros mentre ens refresquem a l'aigua

*ovacions OFF*

L'hora de reunió al vestíbul de la Renfe de Passeig de Gràcia era les 6pm i, com no podia ser d'una altra manera, al final es va embolicar la troca i vam acabar tots corrent per agafar el tren de les 6 i mitja. Assitents: Alan, Minilitri, Mónica (per part del mini, of course xD), Quim, Ramon (a.k.a V de Viladomat), Litri i Artha. Ai! Espera... i on anàvem? A casa del Drewen, així que ell ve de série :O)

El Drewen i jo ja portàvem un bon tute del matí: un non stop de 10 a 3 amb un “assaig” del concurs de programació en companyia de l'obokaman xD (nick de l'Omer, això és un profe friki i la resta són tonteries); va ser totalment destroyer... va xerrar tot el que no havia fet en les classes anteriors. Després d'això va ser quan vam haver de retrassar a corre-cuita l'hora de quedar a l'estació, ja que encara havíem d'anar a dinar (L'Andreu també ha donat un aprovat als meus spaghetti! Almenys ja sé que el que cuino és comestible xD). Ràpidament vaig agafar les quatre coses, vam carregar els bongos (des d'aquí dono les gràcies al Iakon, que amablament me'ls ha deixat. Pa' que luego digan que no hace buenas obras, muy de vez en cuando eso sí :OP) i a pas lleuger cap a l'estació.

El trajecte va ser com s'esperarava: grup Mario Kart per una banda i gent sense DS per l'altra; closques blaves, queixes del Litri i el Drewen's Snaking amb el huevo móvil (ara ja no et deixarem jugar amb nosaltres, mala persona i no, no val agafar-te l'aspiradora del meu Luigi, que fas el mateix) (*) I així en un tres i no res ens vam plantar a Calafell, on ens esperava una bona caminata sota el sol camí del Caprabo per comprar provisions per a passar la nit i d'allà cap a can Drewen.

Entra en joc la primera novetat de les friki parties: un cop vam descarregar ens va faltar temps per canviar-nos ràpidament i llançar-nos a la piscina (en companyia d'un Squirtle!) abans d'acabar desfets com la xocolata al sol. Quan aquest va decidir que ja era hora de retirar-se per l'horitzó i anar a fer nones vam muntar la Cube, ja que aquesta vegada només disposàvem d'una sola TV, mentre l'Andreu començava a fer les pizzes. Així doncs, la primera part de la nit va transcórrer provant els Donkey Kongas mentre alguns altres es cruspien les seves respectives delicies italianes (ejem, ja ens entenem). Els temes que més van sonar evidentment eren els frikis, series d'anime i videojocs! Mazinguer Z, Doraemon, Mario Bross, Zelda, apertura del Smash Bross, Viva Rock (ending de Naruto), La Cucaracha, GO!!! (We are fighting dreamers...), Rewrite (opening de FMA), Cha-la Head Cha-la,...

Després, ja amb els estómacs plens i les piles carregades (tots a comprar un carregador quan surti la Wii) vam provar el Mario Smash Football, i quins riures! Finalment vam acabar jugant tots contra la màquina en mode professional (segon nivell de dificultat dels quatre possibles), al principi rebent unes pallisses tals com 10 a 0 *dissimula*. I no hi havia manera de guanyar! Al final vam organitzar-nos, cadascú en una zona del camp, i per fi vam aconseguir no ser derrotats en algun partit. Cal destacar que el Litri es comporta igual tant a la vida real com dins d'un videojoc, aquí teniu la prova:

Vam estar canviant-nos el primer comandament, ja que és el que controlava el capità de l'equip (DK, Luigi, Yoshi, etc. per a qui no hi estigui ficat, mentre que la resta controlàvem Toads, Koopas, Birdos o Hermanos Martillo). Quan el Litri va fer-se amb el control del Mario (que ja es va quedar perpètuament) feia la mateixa tàctica que als partidets dels diumenges: yo me quedo al borde del área y me la pasáis, recibo la pelota, chuto y... litri-gol. I tots cridant a l'uníson “¡Pero corre Litri! Que aquí no te cansas!!”

PAUSA. Son les 3 del matí. Baralla pels llits. Ramon pren possessió del llit de l'Andreu (es veu que hi ha una foto de la Mònica, dicen las leyendas del lugar que siempre vigila a su amado porque quiere tenerle controlado). Litri es derrumba sobre el llit de l'habitació del garatge.

Decidim començar uns Smash Bross, després d'unes poques partidetes al Naruto. Al cap de poca estona el Quim decideix anar-se'n al sofà mentre les lluites als diferents escenaris (i els suicidis, tot sigui dit) creixen en intensitat: Samus Vs. Link (Artha Vs. Drewen), Yoshi's, Roy's, moneries diverses (Jigglypuff, Kirby, Pikachu,...), i el Drewen que continua amb el Link, Falco's, Ganondorf's, Bowser's!! (LOL) i el Drewen que continua amb el Link,.... De sobte, el Quim baixa les escales (3 hores més tard) i pateix un deja vu: “Ei! Acabo de tenir un deja vu terrible, fa tres hores que he marxat i ara torno i us trobo amb el Smash i a la matixa pantalla i els mateixos personatges!” Val, sí, ni ens vam adonar que el temps havia passat tan ràpid; tocava descansar (unes partides més si us plau!!). Llavors ja va ser dispersió total: Alan i Quim s'apoderen de les tumbones del jardí abans de que el Sol tot poderós fes la seva aparició, Litri i Ramon continuaven en braços de Morfeu, la resta vam anar a comprar xurros (sort que la son va impedir que l'Andreu fos gaire temrari amb el cotxe).

Mitja hora més tard.

Em sembla que ha estat un dels meus millors esmorzars en quant a comoditat: a la piscina s'esmorza de conya! La resta del matí, fins al moment de recollir i marxar rumb al McDonalds a dinar i tornar a caseta va ser un campi-qui-pugui. Els qui no havíem dormit pululàvem amunt i avall entre piscina i garatge, vam fer uns UNO's (*interrupció*: ahir vam veure que un dels premis d'una màquina de la Namco Station eren unes cartes del UNO, però no unes qualsevols no... ¡compre el nuevo UNO H2O! Las nuevas cartas de plástico transparente para jugar en la piscina mientras le haces aguadillas a tus amigos) *fi interrupció*) i uns darrers Kongas.

Y colorín colorado, esta friki party se ha acabado.

(*) Ahir ens vam enrecordar de tu quan veiem A Todo Gas 3, pel tema del snaking. Sip... he participat en el cicle Cinecutre (pensament de fer unes reviews detalledes a partir d'ara i de les que ja heu vist, ja que aquesta ha estat passable i tot!).

Endevina la pel·lícula (# 29)

2006-07-20T23:52:00.000+02:00

Foto número 29

El joc consisteix en qui endevini la pel•lícula que correspon a aquest fotograma haurà de penjar un fotograma d'alguna pel•lícula al seu flog o esflog (si us plau, qui no tingui ni flog ni esflog que no respongui perquè s'acaba el joc).

La foto nº 28 la trobareu al fotolog del quimtuk . Recordo les normes per a qui encerti:

1-Dir el número de foto que tens a la cadena (29+1 seria la següent)
2-Dir les normes.
3-Per tal de no monopolitzar el joc, qui hagi penjat la foto anterior no pot provar sort en aquesta ocasió

Endevina el videojoc (# 7)

2006-07-20T23:48:00.000+02:00

Foto número 7

El joc consisteix en qui endevini el videojoc al qual correspon aquest screenshot haurà de penjar-ne unaltre al seu flog o esflog (si us plau, qui no tingui ni flog ni esflog que no respongui perquè s'acaba el joc).

La foto nº 6 la trobareu una entrada més abaix xD. Recordo les normes per a qui encerti:

1-Dir el número de foto que tens a la cadena (7+1, a lo Rosana, seria la següent)
2-Dir les normes.
3-Per tal de no monopolitzar el joc, qui hagi penjat la foto anterior no pot provar sort en aquesta ocasió (vaja que jo no puc respondre xD)

Trolls

2006-07-13T11:25:00.000+02:00

Los trolls son seres “mágicos” creados en internet cuyo principal objetivo es molestar. Ignorarlos, como a cualquier otra criatura mágica, provocará su desaparición.

Mitología cibernética popular

Endevina el videojoc (# 6)

2006-07-13T00:31:00.000+02:00

Foto número 6

El joc consisteix en qui endevini el videojoc al qual correspon aquest screenshot haurà de penjar-ne unaltre al seu flog o esflog (si us plau, qui no tingui ni flog ni esflog que no respongui perquè s'acaba el joc).

La foto nº 5 la trobareu al fotolog del minilitri . Recordo les normes per a qui encerti:

1-Dir el número de foto que tens a la cadena (6+1 seria la següent)
2-Dir les normes.
3-(New!) Per tal de no monopolitzar el joc, qui hagi penjat la foto anterior no pot provar sort en aquesta ocasió

Endevina la pel·lícula (# 26)

2006-07-11T00:17:00.000+02:00

Foto número 26

El joc consisteix en qui endevini la pel•lícula que correspon a aquest fotograma haurà de penjar un fotograma d'alguna pel•lícula al seu flog o esflog (si us plau, qui no tingui ni flog ni esflog que no respongui perquè s'acaba el joc).

La foto nº 25 la trobareu al fotolog del minilitri . Recordo les normes per a qui encerti:

1-Dir el número de foto que tens a la cadena (26+1 seria la següent)
2-Dir les normes.
3-(New!) Per tal de no monopolitzar el joc, qui hagi penjat la foto anterior no pot provar sort en aquesta ocasió

Si heu vist la pel·lícula, ho sabreu.

Especial fi de curs (Part III i final)

2006-07-06T00:42:00.000+02:00

Aquí està la tercera i última part de la col·lecció de frases mítiques dels professors. En aquesta ocasió li toca el torn a l'èlit de la secció informàtica de la Pompeu (Vol. 2)! Redoble de tambors...

** Recopilació Carles "Collons" Spa **

- Òstia calleu ja, tot el dia donant pel cul! És que alguns només veniu a ensenyar el pentinat o què? No, no et piquis, tio...

- La biblioteca de Roger de Lluria es una discoteca. A vegades aixeques la vista buscant la barra.

- Alumne: “Esto no se podría hacer de tal y tal manera?”

- Collons: “Escolta, això t'ho estàs inventant oi?”

-Val, val, però no em ploris.

** Yahoo presents... Ricardo Baeza **

- Google no ez Dios.

-Baeza: “¿Qué complejidad tiene ezto?”

-Drewen: “Eing?”

-Baeza: “¡Exacto! O(n) Muy bien.”

- Raíz de 10.000 es 1.000, porque ez zublineal (Necessito que algú m'expliqui JA com va això, podríem revolucionar la ciència!!)

- ¿A qué se parece 10? Pues a ocho, ja ja ja. (O_o veure frase anterior)

- ¡Pero zi lo hemos dicho hace un momento! Uztedez tienen una memoria caché inferior a 5minutos (o menys, o menys...)

- No se ríen... así que no deben haber entendido el chiste. (ni aquest ni cap)

** Enric 8086 Peig **

-"Siveieuqueparlomassarrapidmhodieu"

- Cada 32 Bits, una ratlleta (Gigabytes de alegría)

- Us demano que us poseu tots la mateixa cançó al mòbil, així quan soni no sabré de qui és (Envía un mensaje con el texto “TONO WINDOWS” al 8086)

- A una disco, amb el vostre estat etílic i el soroll de l'ambient, la quantitat d'informació que es transmet és nul.la.

- El divendres començareu Entrada / Sortida amb la Montse (aquesta és dels de 1r d'aquest any xD)

-----------------------

"Si hi ha potències negatives en un univers paral.lel al nostre és una altra cosa" - Enric Peig. Altres límits

"Les pastilles verdes són iguals que les pastilles vermelles... i me'n fan falta 10." - Enric Peig, The Matrix has you!

"No faré els tons (que faria aquest senyal) perquè quedaria còmic i aniria directe al Campus Fatal"

"Si ho entens en ous, ho entens en bytes" - Enric Peig: l´ou, la gallina o el multiplexor?

"Sou la generació Videoclip: Només aconseguim tandes de 10 minuts." (vegeu Baeza)

** El café de Adán Garriga: Bizcochos y Buen Humor **

- Y con esto y un bizcocho... *añadir aquí su rima para hacer el pareado*

- (Situació: explicant una fórmula de física que no s'acaba d'entendre molt bé) Veniu al meu despatx i ens ho montarem bé.

- Tu ja vas venir ahir, oi? Ara m'obligues a canviar els acudits..

- (Referint-se a la gràfica d'una funció) Si me la pinto tiene esta pinta

-Adan: “No hauries d'estar menjant a classe, ja ha començat”
-Alan: “Espera, és que només em queda el postre...”
-Adan: “Jo sóc el teu postre!”

Què tal si a la propera friki-party...

2006-07-05T13:06:00.000+02:00

Fem això?

Bé, probablement aquesta cançó no, ja que a la Otaku Expression el propietari del joc es va forrar i va desbloquejar força cançons (n'hi ha una burrada!) però aquesta no estava entre elles.

Com sabran algunes persones, per exemple el minilitri i el Drewen, porto més d'una setmana planejant l'adquisició d'un Donkey Konga i un parell de bongos per riure'ns una bona estona. El problema? Com sol ser habitual: els diners. La gent es puja a la parra i el preu del pack Donkey Konga1 (el d'aquí) + Bongos no baixa dels 33 o 30, quan el 90% d'ells l'hauran comprat pel mateix preu (Carrefours i Alcampos, crec que al primer encara hi són) o en una de les increibles ofertes d'aquests supermercats a tota la península (he vist a 6, 9, 12, 15 i 18€). A més, l'oportunitat d'aconseguir DonkeyKonga + 2 bongos per 30€ es va esvair, encara que fos per una bona causa :O(

La qüestió és que vaig posar un anunci a Vandal oferint alguns jocs per a canvi i un noi estava disposat a canviar els seus Donkey Konga 2 i 3 JAP pel meu Pikmin2 + peles. El joc que vaig provar a la Otaku Expression no sé quin dels dos era, però tenia opening de Bleach, ending de Naruto, Doraemon, Mazinguer Z,... Com que aquest matí m'han trucat i em confirmen que tinc feina fins final d'any (patirem patirem al priemr trimestre) he decidit fer el canvi i comprar els bongos per 20€ al GAME. Ara mateix no puc comprar els segons bongos, entre d'altres coses perquè també hauré de comprar el Freeloader, però si es confirma una friki-party podem parlar-ho a veure.

Què us sembla??

Les 10 millors armes en el món dels videojocs

2006-07-04T23:36:00.000+02:00

Faig un incís al cicle de frases de professors (la darrera entrega ja està llesta) per posar un video de YouTube amb les 10 millors armes aparegudes en un videojocs segons els encarregats de GameTrailers.

Especialment dedicat a tots els aficionats als shooters de classe (no vull mirar ningú xD), ja que jo només en conec dues o tres de les que apareixen i, tot i que a causa d'això la meva preferida és la que està en segona posició, la primera m'ha sorprès moltíssim (yo quiero unaaaa)!

Especial fi de curs (Part II)

2006-07-02T00:49:00.000+02:00

Aquí està la segona part de la col·lecció de frases mítiques dels professors. En aquesta ocasió tinc el gust de presentar-vos part de l'èlit de la secció informàtica de la Pompeu (Vol. 1)! Redoble de tambors...

** No diguis Blat si no és al sac i ben lligat **

- Les funcions de vàries variables tenen, efectivament, vàries variables.

- Què vol dir 'punt fixe'? Que no es mou.

- Val? D'acord? Està clar? Alguna pregunta? (Noooooo, no tenim cap pregunta)

- Comprar 1Kg d'arròs és una catàstrofe!! (Arròs amb tomàtiga o sense?)

- Un error a un videojocs potser no és molt important, però a altres llocs, com el Carmel, és un catàstrofe!!

- (Parlant del sistema de Mercadona a casa) Jo no vaig poder fer la compra per internet fins que vam posar WIFI i vaig poder portar el portàtil a la cuina, abans anàvem a crits amb la meva dona mentre obria la nevera per mirar què feia falta. (No sé que dir... el llapis i el paper són uns invents ancestrals molt útils, i tal...)

---------------------------

"Un enginyer no pot anar despullat" (Doncs res, tan diferents som de la resta??)

"Vull que tingueu molt clar que jo, en aquest crèdit, no explicaré res de res."

** Lladrucs humorístics: Guaus (poques classes que han donat molt de sí) **

- Un oido humano aguanta 120 db, menos el de los vascos, que aguantan el triple.

- La vida és una oscil·lació.

- Si les forces no s'anul·lessin jo trencaria la taula (The incredible Guaus)

---------------------------------

"Jo vaig a buscar bolets amb el GPS perquè com que sóc de Bsrcelona i sóc molt pijo..." (Micologia + Física)

"La trigonometria al poder!" - Enric Guaus, votante del Partido Sinusoidal Oscilante Español

** Diccionari Coloma - Català **

- Val? M'explic? (Millor no preguntis... ^^)

- Ots chort? == és cert? (Aprenent a vocalitzar)

- Un camí dirigit és un camí, però dirigit (La Coloma i el Blat van anar a la mateixa escola)

- No heu de fer cas als professors (WTF?)

-----------------------

"Si voleu xupo aquest menys (XUP!)"

"Te muntes el complexe..." - Coloma Ballester: Sexología y números complejos

** Daniel “Margarida” Soto (No oblidis el tap per a les orelles) **

- Això no és com demanar matrimoni, allà no podreu dir "depen"

- Això és Programació III, tu véns a classe de programació III / ets d'informàtica? (x 6, cada cop que entrava algú)

- No penseu en funcions, penseu en objectes!! (tenim l'objecte florista... )

- Volem enviar flors a la nostra amiga Margarida que viu a Mallorca, com ho faríeu? (realment hi ha infinites maneres d'enviar flors cada any a aquesta pobra dona que deu estar fins als nassos del Soto??)

------------------------------------

"Algú em pot explicar de què va aquesta assignatura?"

"El temari serà: Tema 0 -que no sé si l'acabarem- ..." (Daniel Soto, acabant abans de començar)

"Depèn... De què depèn?" (Daniel Soto, no té Jarabe, però és un pal)

"Això ho penjaré a la web... Que no us ho apunteu?" (Daniel Soto, duplicant informació)

Especial fi de curs (Part I)

2006-07-01T02:06:00.000+02:00

Per fi hem acabat el curs i és un bon moment per fer un recull de les frases mítiques dels professors al llarg d'aquest any i l'anterior. Com que la llista m'ha sortit t'han espectacularment llarga (i també per donar-li més diversió al no posar-ho tot de cop) les mostraré en dues tandes.

Aquesta primera part conté un popurri de frases de professors molt diferents (cap en té més de 3). Cal dir que tant en aquesta entrega com en la vinent hi ha frases que no hem viscut nosaltres, però les vaig veure (al CampusFatal) i crec que mereixien estar aquí (només les de professors que tinguem o haguem tingut). Ta-ta-ta-chaaaaaan:

-El TCP es como una cebolla - Jaime Delgado... Xarxes i Bona Cuina!

- Os vamos a hacer mierda – Daniel Millan (on és la jefa?)

- Y ahora metemos esto en la máquina de chorizos de Bayer... - Daniel Millan (nota: no es el de les aspirines)

- I tu què, vas a la guerra sense fusell? - Narcís Parés, Campo de Batalla: Clase de EDI

- És la primera vegada que em veig obligat a fer una cosa així: Fora de classe! - Narcís Parés, i en van 4...

- “Emsapgreusivaigmoltdepressa, esquemacabodeprendreuncafe” – Víctor Dalmau, hiperactivitat

- El vostre jefe (que sóc jo) us dóna un problema. Vosaltres l'agafeu, aneu a missa, li poseu dues veles a l'Oracle i ells us donaà la sol·lució – Victor Dalmau, intentant captar membres per a la seva secta. L'Oracle ens salvarà a tots!

* Diàleg Adan-Company de despatx (hauria de mirar com es diu aquest home, és un crack):

-Company: (apareix amb uns texans esgarrats i una samarreta heavy, a conjunt amb el seu cabell) “¡Buenos días!”
-Adan: “Recuerdas que hoy es la foto para la orla, ¿no?”
-Company: (es gira somrient) “Sí, tranquilo... ¡me he traido un peine!”

* Al Taller de Videojocs...

-Sanchez-Crespo: “A ver, tendríais que poneros por parejas. Esta es la oportunidad de poneros con vuesto amiguito del alma o con esa compañera a la que os queréis ligar.”

-Alumne: “¿Puedes apagar las luces porfavor?”
-Sanchez-Crespo: “Qué quieres, ¿un ambiente más intimo?”

-----------------------------------------------------------------------------------------------------

"L'educació es l'art de simplificar sense dir gaires mentides" - X. Serra i el domini espectral de les mentides (Crec que és una de les poques frases que almenys són intel·ligents :OP)

"Aunque no lo parezca, la Biblia está escrita en C" – Sanchez-Crespo, profeta de alto nivel

“Un empleado queda caracterizado por sus atributos” - Otto "Sifreddi" Wüst

"Hi ha coses que els matemàtics estudien i nosaltres ens creiem" – L'home de la ceba (com es deia? Ramon algo xD)

"Un dia a Ramon Llull se li aparegué la Verge... Aquestes coses passaven abans!" X. Berenguer, Misticismo Aplicado I

"Si us quedeu amb la sensació d'insatisfació és normal... Jo tampoc ho entendria!" - Vicent Caselles, Psicologia de l'autoestima avançada II

"És tremendament desagradable explicar masturbacions mentals d'aquest calibre" - Vicent Caselles

"Si no utilitzeu Ariel, quan aneu pel carrer se us caurà la roba a troços" - Vicent Caselles 1 - Payaso Micolor 0

"Este hombre es un profesional de escribir libros" - Jaime Delgado, profesional de dar clase

"Éste es un libro bastante gordo..." - Jaime Delgado, jugando con su apellido

A la segona entrega...

-El café de Adán Garriga: Bizcochos y Buen Humor
-Enric 8086 Peig
-No diguis Blat si no és al sac i ben lligat
(....)

(*)La imatge que encapçala l'entrada torna a ser del fotolog del Minilitri :OP

A quina peli pertany la següent imatge?

2006-06-28T00:56:00.000+02:00

Per una vegada m'he decidit a fer cas a una cadena, però només perquè aquesta és de les que val la pena (similar als memes dels blogs). Com que he encertat la pel·lícula del fotolog del nostre itashin, em toca proposar repte, tot i que no el considero com a tal ja que la imatge és rematadament fàcil (o ho hauria de ser) per a tots vosaltres.

Estava discutint amb el Quim sobre quina posar, però o resultaven massa evidents: escenes amb aràcnids de Starship Troopers, qualsevol moment de Mortal Kombat o Street Figther(*), essent aquesta última digna d'haver estat rodada per Uwe Boll, ... o no les coneixeríeu pas: The Running Man, Rollerball (la de 1975, no la bazofia de fa quatre anys). D'altra banda la restricció era que d'una manera o una altra tingués un component friki. The Shawshank Redemption, la meva peli preferida (no friki) quedava, doncs descartada.

1, 2, 3 responda otra vez.

(*)Esto no es más que electromagnetismo súper conductor, creo que habrá oído hablar de él. Hace que leviten los trenes bala que circulan de Tokio a Osaka. Hace que levite mi escritorio, donde cabalgo sobre la silla del mundo, y me hace levitar... ¡A mí! - Mr. Bison

Arriben els exàmens

2006-06-19T12:22:00.000+02:00

Darrerament el blog no ha estat actualitzat a causa de:

a) Mandra

b) (Al mateix nivell que la A) Fire Emblem: Path of Radiance (asias Zurk xD)

c) Presentació final d'interfícies

d) Proximitat dels exàmens (Aquesta és l'opció de quedar bé :OP)

El fet innegable és que avui mateix ens acabem d'endinsar en la nostra particular època d'exàmens, que comença quan la resta d'universitats està acabant o quan els estudiants de secundària ja estan de vacances. Moments en què intentar endinsar-se a la biblioteca és tan difícil com aconseguir un Final Fantasy VII bé de preu, el consum de cafeïna (mario kart, wi-fiiiii, configuraciooon (**) )es dispara entre els joves i hi ha un cert ambient d'histerisme que a mi, personalment, em treu de polleguera.

This year have to show our good level of English (Green era... amarillo, ¿no? by Supremacia). D'altra banda haurem de lidiar amb Autòmats diversos, Màquines de Turing i reduccions (nena compra compra que son frescas!!) Remember, remember, 5^th of... les paraules de l'Omer: si sou capaços de demostrar que un problema NP-Complet es pot resoldre en temps polinòmic viureu de renda tota la vida (i segur que ell i el Dalmau estaran encantats de posar-vos una matrícula).

Y recuerda joven, no pots anar a la guerra sense fusell (*) (a.k.a porteu bolígrafs, que ja m'heu pres per la subministradora oficial acostumats a que pensi en vosaltres i en porti de més... aviso que no en tinc tants!)

Doncs ja sabeu: Ready... Steady...GO!!

(*) Copyright Narcís Parés xD
(**) Visiteu el fotolog del hIvaN (als links) per veure els comenatris de la fotografia

La darrera producció de Pixar: Ratatouille

2006-06-10T22:23:00.000+02:00

Mentre esperem l'estrena de Cars (tot i que la veuré, no m'acaba de fer el pes), amb data prevista del 5 de juliol, podem gaudir del trailer de la que serà la propera pel·lícula de Pixar, pionera indiscutible del cinema d'animació.

Es tracta de Ratatouille, que narra les aventures (o desventures) d'un ratolí encaparrat en menjar aliments de qualitat i no pas la primera cosa que es trobi pel clavagueram. Vegeu-ho vosaltres mateixos.

Impressions 24è Saló del Còmic

2006-06-09T00:47:00.000+02:00

Aquesta tarda hem anat a voltar pel Saló per poder veure els stands, i especialment les exposicions, amb tota la calma del món evitant les grans aglomeracions que de ben segur es produiran dissabte (i ja ens hem fregit prou sent quatre gats, no m'imagino l'infern que s'hi viurà llavors).

Només accedir al recinte, que era enorme, ja salta a la vista que l'organització ha millorat molt respecte a anys anteriors i l'espai de les exposicions és molt ampli. La primera curiositat ens l'hem trobat just abans de l'entrada, quan quatre individus han passat per davant nostre amb un cosplay que encara estem discutint què pot ser. La primera impressió ha estat que eren Zora's del Zelda OOT, tots de blau com anaven, però després s'ha especulat amb la possibilitat de que anessin disfressats d'algun personatge de Farscape. Entre ells hi havia un noi amb força sobrepès i ha sortit el comentari de que podria ser perfectament l'Úrsula de La Sirenita xD (malauradament no m'he endut la càmera de fotos, però queda l'oportunitat de que dissabte tornin a fer acte de presènciua). Després d'aquest moment ens hem dirigit a les taquilles, totalment buides, amb la qual cosa no ens ha costat ni un minut comprar les entrades.

El Saló, com era d'esperar d'un dijous per la tarda, estava força buit, amb la qual cosa hem pogut passejar-nos pels stands i explorar cada racó d'aquests sense haver d'esperar ni anar donant o rebent empentetes. Hi ha hagut una mica de decepció pel fet que alguns còmics que estaven previstos pel Saló no han estat finalment editats, entre d'altres el tomo recopilatori de 1602 de Neil Gaiman. Tampoc hi havia rastre del 7è (i últim) número de Los Libros de la Magia: Vida en tiempos de Guerra i, evidentment, no he pogut aconseguir els tres darrers volums de The Sandman editats per Norma en tapa tova. Els garitos eren els de sempre, uns quants menys que el Saló del Manga, però en essència totes les llibreries especialitzades de Barna City hi eren presents, juntament amb algunes de València, Madrid, i tendes de merchandaising o videojocs. La gran oferta amb la qual ens hem topat ha estat 3 DVD's per 8€, entre els quals hi havia:Street Fighter, Akira, Ninja Scroll, Lain, Escaflowne, Evangelion, DNA, Lupin,... els tres primers han acabat a la meva motxilla.

A mitja passejada hem vist un munt de càmeres agolpades entorn d'una persona... que ha resultat ser el ministre de justicia dibuixant un Capitán Trueno O_O. Passaven ja 10 minuts de les 6 i mitja de la tarda així que, tota emocionada, em dirigeixo a la zona on els autors firmen còmics amb la intenció de que David Lloyd fes el pertinent amb el meu V for Vendetta, que he dut a l'esquena tot el dia. Bé... el resultat és que, sense que ningú avisés prèviament (llevat del cartellet que hi havia a la mateixa zona), calia agafar numeret 1h abans de començar la sessió de firmes!!! Quin és el resultat? L'Alba haurà d'anar dissabte al matí i carregar amb el volum (i la DS, i els jocs, i les compres que probablement cauran dissabte) des de primera hora fins al tancament del Saló.

Les exposicions:: els dibuixos de Miguelanxo Prado eren realment molt bons, el Bosque Ilustrado senzillament m'ha encisat (tot i que semblava que estiguessis dins d'un forn), ens hem passejat entre els 45 originals de David Lloyd (a les parets han posat roses de plàstic, un bon detall) i, finalment, estava l'exposició de Luis Royo. Què n'hem de dir d'aquest artista? Tindrà qualitat, però sempre és més del mateix: noies i més noies pràcticament nues acompanyades de bitxos ben lletjos (consolteu la teoria del Quim). Em sembla que el millor de tot eren les dues espases que hi havia a l'entrada (¡Sujetadme, sujetadme! - Zurk).

El còmic de l'entrada, lluny de la sort que vaig tenir a l'edició anterior (a recordar: els dos còmics d'Outfan i el llibre de rol :O) ) han estat els números 15, 17, 19 i 21 (tela eh!) de Balas Perdidas. Vaja, per acumular més kippel a l'habitació.

No està passant aquí, però està passant ara

2006-06-08T15:29:00.000+02:00

Així es titula l'eslògan de la campanya que està duent a terme Anistia Internacional a Suïssa, que consisteix en usar valles publictàries transparents que recullen diferents imatges d'actes atroços que avui dia tenen lloc a diferents indrets del món.

Sovint només veiem aquests fets a través de les notícies i ens sembla una cosa molt llunyana. D'aquesta manera Amnistia Internacional pretén que la gent en prengui una major consciència. La resta d'imatges es poden veure aquí.

NOTA: no sé per què no em mostra les imatges... algun tipus de filtre? Però és estrany, només cal que penseu les vegades que ens han explicat com n'és de difícil catalogar-les. A l'enllaç les podreu veure totes, però perd impacte la notícia.

KAITOU ROUSSEAU (NDS)

2006-06-07T20:10:00.000+02:00

Fa aproximadament un mes vaig veure algunes scans de futurs llançaments per a la NintendoDS, entre els quals em va cridar especialment l'atenció aquest Katou Rousseau, que està previst surti a Japó al llarg d'aquest any.

El joc ens posarà a la pell d'en Ruso, un noi que ha d'evitar la polícia en les situacions més estrafalaries que ens poguem imaginar. L'originilatiat de Namco recau en la manera d'evadir-nos dels agents (són una mica curtets, els pobres), per a la qual cosa haurem de dibuixar a en Ruso una cara diferent que tingui a veure amb l'espai que l'envolta, a mode de disfressa. A més de camuflar-se com un camaleó, també podrem adoptar la cara d'una altra persona (perfectamen pot ser una noia, com a la següent imatge)... tot s'hi val per tal que no ens enxampin.

Aquest tipus de títol sembla molt propi del món oriental i m'ha recordat directament a d'altres com Cooking Mama, que finalment sembla que serà exportat a USA (qui sap si també a Europa), tot i que falta veure si adapatran les receptes tal i com ho estan fent amb les cançons de l'Ouendan.

OSU!!

24è Saló del Còmic de Barcelona

2006-06-06T23:56:00.000+02:00

Aquest any el XXIV Saló Internacional del Còmic de Barcelona, que tindrà lloc entre dijous 8 i diumenge 11 de juny, repeteix la mateixa ubicació que l'anterior: el Palau nº2 de la Fira de Barcelona en detriment a l'Estació de França just quan nosaltres començàvem la carrera (ei que ja en portem quasi la meitat!!), la qual cosa ens va saber força greu.

El recinte ocuparà al voltant de 15.000 m2, notablement més gran que l'any passat, entre daltres coses per tal d'albergar les set exposicions que hi tindran lloc. N'hi ha per a tots els gustos, des dels més històrics (còmics en la Guerra Civil Española) fins als seguidors de l'artista Luis Royo. Com cada any hi haurà un espai comercial, un per a fanzines, sala d'actes, entre d'altres, així com nombroses activitats, els premis del Saló i diverses sessions de firmes (algú em pot dir quan hi va David Lloyd, si us plau?)

Tota la informació disponible la trobareu a la pàgina de Ficomic

P.D: si s'anima prou gent potser montem una kdd express del ComandoDS, però no tindrà res a veure amb el desplegament del Saló del Manga, ja que moltíssima gent fa ja una setmana que està enfrascada en exàmens, entre ells la noia que té la pancarta :O)

¿Sueñan los cinéfilos con Blade Runner?

2006-05-31T23:44:00.000+02:00

"Yo he visto cosas que vosotros jamás creeriais. Atacar naves en llams más allá de Orion. He visto rayos C brillar en la oscuridad cerca de las puertas de Tanhauser. Todos esos momentos se perderán en el tiempo como lágrimas en la lluvia... Es hora de morir."

Quants cops heu sentit aquesta frase, amb el so característic del VHS? Jo moltíssims... anys i panys esperant una edició en DVD de la pel·lícula de Ridley Scott basada en la novel·la de Philip K. Dick (que malauradament no va poder veure finalitzada l'adaptació de la seva obra a la gran pantalla, al morir uns mesos abans de l'estrena) Do Androids Dream of Electric Sheep? Per què ha costat tan editar en format digital tota una obra mestra com aquesta? És, probablement, una de les millors adpatacions d'un llibre a la gran pantalla. Però fem un breu repàs de les seves diferents versions:

El mateix any 1982 es va estrenar la famosa versió imposada per la productora, en la qual s'afegia una veu en off grabada per Harrison Ford i un final feliç. Deu anys més tard es va estrenar el Director's Cut que excloia tant la veu en off com aquell final, però que afegia una petita seqüència que restava emoció al fet de poder discutir sobre si finalment Deckard era o no un replicant (que avui dia encara segueix vigent: Y tú, ¿de quién eres?). El propi Scott no va quedar satisfet ab el resultat per no haver-li pogut dedicar el temps suficient i l'any 2000 va realitzar un Final Cut, que mai va poder veure la llum a causa de certs problemes de drets amb la Warner.

ATENCIÓ: el proper mes de setembre s'editarà, de manera limitada, el Director's Cut. Per si no fos poc el fet de poder gaudir per fi de la qualitat digital, s'ha anunciat que al 2007, per tal de celebrar el 25è aniversari de la pel·lícula, es posarà a la venda una luxosa edició especial anomenada “El Corte Final” que contindrà les tres versions (la pel·lícula originàriament estrenada als cinemes, la versió internacional i el muntatge del director de 1992) i nombrosos continguts extra. (Doble gasto? Crec que no em ve d'uns mesos més i esperaré al pack...).

Encara no és suficient? Doncs aferra't a la cadira, ja que segurament podrem tenir la sort de veure Blade Runner a la gran pantalla! Es prepara una reestrena als cinemes, ideal pels qui volen reviure el moment o aquells qui, com jo, encara no estaven pululant pel món.

Romance

2006-05-30T00:24:00.000+02:00

Acercaos, no temáis,

pues queremos escuchar

esa historia misteriosa

que habéis venido a contar

y conocer el porqué

de vuestro triste mirar.

Yo soy Artha y Lok mi tierra,

vengo a contar la verdad,

el porqué de esta batalla

el porqué de este luchar.

De los confines del mundo,

yo vengo del más allá,

donde la vida es eterna

y un sueño realidad.

En ocasiones los dioses

hacían su voluntad

y un maestro era enviado

para podernos guiar

en nuestro aprendizaje

antes de pacificar

a todos aquellos seres

llenos de ira y maldad.

Yo tuve ese privilegio,

quien me pudo ayudar

en las primeras batallas

de nuestra tierra natal.

Yo era su protegida

hasta que llegó el triste final,

pues su puro corazón

lograron arrebatar.

Ahora busco venganza,

pocos se podrán salvar

de la rabia que en mi arde

y no puedo controlar.

El romanç és una forma poètica tradicional formada per un nombre indeterminat de versos octasíl·labs amb rima assonant en els parells, quedant els senars lliures (bé, en realitat hi ha molta més parafernàlia que de ben segur us hauran fet estudiar algun cop a la vostra vida). Aquests poemes eren recitats pels jogalrs a l'Edat Mitjana (que no Edat Michaval com deia la nostra professora d'història de Batx., al Sagrat Cor de Diputació per a més referències), generalment a la plaça i davant d'un nombrós públic.

El romanç exposat aquí dalt és un que ens van fer escriure a 2n d'ESO i, misteriosament, ha aparegut sota un grapat de paperots inútils :-| M'ha semblat una cosa totalment surrealista i he decidit penjar-la aquí, a mi m'agafa el riure, no sé a la vosaltres :OP

P.D: per aquell llavors ja havia llegit el llibre d'on vaig treure el meu nick, que m'ha acompanyat des de llavors. Ja en faré una ressenya un dia d'aquests :O)

____________________________________________________________________

La imatge que encapçala aquesta entrada és propietat de Larry Elmore, moltes de les il·lustracions del qual (entre elles aquesta) estan basades en l'univers de la Dragonlance©.

Baten Kaitos: Eternal Wings and the Lost Ocean

2006-05-27T00:37:00.000+02:00

Cast light upon the darkened earth.

Save those lost in despair.

O mighty ocean, guide us as we journey through the darkest pit of night.

May time ever fleeting forgive us;

those who have forsaken their song, and buried our future.

Aquí teniu la traducció, provinent de la localització del joc en castellà que Xelha, un dels personatges principals, resarà una i altra vegada al llarg de l'aventura:

Arroja tu luz sobre las tinieblas,

líbranos de la desesperación.

Oh, Poderoso Océano guíanos en nuestro vagar,

por la oscura senda de la noche.

Que el implacable paso del Tiempo nos redima,

a los que hemos olvidado la canción y enterrado nuestro futuro.

El joc és una petita joia... amb una història realment bona i encisadora, que se'ns va desvetllant paulatinament i que conté uns girs argumentals sorprenents. Els escenaris són impressionants, preciosos, i els personatges estan plens de carisma; em té totalment absorbida. Intento anar-hi jugant sempre que puc, tal és el desig de conèixer l'evolució i desenllaç final de la història.

25 de maig: Towel Day

2006-05-25T16:44:00.000+02:00

El darrer mes hi ha hagut força moviment per la xarxa amb l'objectiu de promocionar aquesta data com el dia de l'orgull friki, coincidint amb l'estrena de l'episodi IV de Star Wars: A New Hope ara fa 29 anys. Tot i això, aquest dia també és molt important per a l'escriptor Douglas Adams, ja que en el seu honor es va decidir conmemorar el 25 de maig com el dia de la tovallola.

En què consisteix? Emm... es tracta d'anar tot el dia amb una tovallola, com sabeu és un dels elements imprescindibles si vols viatjar per la galàxia fent autostop.

Sobre aquest particular objecte, la Guía del Autoestopista Galáctico diu el següent:

Dice que una toalla es el objeto de mayor utilidad que puede poseer un autoestopista interestelar. En parte, tiene un gran valor práctico: uno puede envolverse en ella para calentarse mientras viaja por las lunas frías de jaglan Beta; se puede tumbar uno en ella en las refulgentes playas de arena marmórea de Santraginus V, mientras aspira los vapores del mar embriagador; se puede uno tapar con ella mientras duerme bajo las estrellas que arrojan un brillo tan purpúreo sobre el desierto de Kakrafun; se puede usar como vela en una balsa diminuta para navegar por el profundo y lento río Moth; mojada, se puede emplear en la lucha cuerpo a cuerpo; envuelta alrededor de la cabeza, sirve para protegerse de las emanaciones nocivas o para evitar la mirada de la Voraz Bestia Bugblatter de Traal (animal sorprendentemente estúpido, supone que si uno no puede verlo, él tampoco lo ve a uno; es tonto como un cepillo, pero voraz, muy voraz); se puede agitar la toalla en situaciones de peligro como señal de emergencia, y, por supuesto, se puede secar uno con ella si es que aún está lo suficientemente limpi

Y lo que es más importante: una toalla tiene un enorme valor psicológico. Por alguna razón, si un estraj (estraj: no autoestopista) descubre que un autoestopista lleva su toalla consigo, automáticamente supondrá que también está en posesión de cepillo de dientes, toallita para lavarse la cara, jabón, lata de galletas, frasco, brújula, mapa, rollo de cordel, rociador contra los mosquitos, ropa de lluvia, traje espacial, etc. Además, el estraj prestará con mucho gusto al autoestopista cualquiera de dichos artículos o una docena más que el autoestopista haya «perdido» por accidente. Lo que el estraj pensará, es que cualquier hombre que haga autoestop a todo lo largo y ancho de la galaxia, pasando calamidades, divirtiéndose en los barrios bajos, luchando contra adversidades tremendas, saliendo sano y salvo de todo ello, y sabiendo todavía dónde está su toalla, es sin duda un hombre a tener en cuenta.

De tota manera, en el primer dia de l'orgull friki vull animar a que tothom pengi alguna cosa (va, que teniu molts fotologs que no actualitzeu des de fa dies o setmanes) que reflecteixi aquest petit friki que tots portem al nostre interior. Vejam, tot s'hi val: col·leccions de còmics, videojocs (algú ha dit playskool guitar?), llibres de fantasia o ci-fi,... animeu-vos!

Actualització: La meva foto friki és (clica per agrandar):

Sabina dedica unes paraules a Ramoncín...

2006-05-19T13:06:00.000+02:00

Extret de l'entrevista realitzada al cantant per part de El Correo Digital :

-A Ramoncín no le ha gustado el título de su gira, 'Carretera y Top Manta'.

-Que se joda. Si es más tonto, no nace. Es una broma, como cualquiera puede entender. Pero este señor -por decir algo- tan solemne no lo entiende. Más piratas y más grandes hay en las multinacionales. Quienes más pierden son los que más ganan. Y, además, los discos de Ramoncín no se venden ni en el 'top manta' ni en ningún lugar.

Què hem de dir? Ramoncín i els seus amics de la $GAE no deixen de tocar els nassos a tothom, reclamant diners en concerts benèfics i altres joies semblants.

KDD DSera amb tornejos, premis i sorteig!!

2006-05-15T21:55:00.000+02:00

¿Viviste esa época de hacer línea tras línea en una pantalla en B/N? ¿Has rejugado una y otra vez aquella demo que te venía con tu NDS esperando el día en que por fin pudiste comprar el juego completo? ¿Crees que eres el as de los tetriminos o qué tienes mejor puntería que nadie?

¡Pues ven y demuéstranos lo que vales! Ahora tienes la oportunidad perfecta para medir tu habilidad contra otros jugadores que tienen las mismas ganas que tú de conseguir el preciado trofeo que lo acredite como maestro de Metroid Prime: Hunters o campeón indiscutible del Tetris, por lo que el camino hacía la victoria no va a ser nada fácil...

¿Y cuándo va a tener lugar tal evento? Grábate esta fecha en la cabeza: sábado 3 de junio. Tan sólo tienes que acercarte al parque de la España Industrial en Sants (Casa del Mig) a las 17:00 (más abajo tenéis un mapa para saber cómo llegar) con tu DS bajo el brazo y las ganas de pasar una tarde rodeado de gente que comparte tu misma afición por los videojuegos.

Si logras abrirte paso hasta la gran final del Tetris o eres uno de los dos mejores cazadores del Metroid te llevarás a casa un estupendo trofeo y tendrás la opción de alzarte como campeón absoluto y conseguir un premio muy especial. Y si todo esto no te parece suficiente... ¡sortearemos un juego para nuestra portátil entre todos los asistentes!

MAPA

Espero que aquesta vegada us animeu uns quants a venir... que ja duc unes 12 DS contabilitzades i només anem a les kdd's un noi de primer i jo. Espero poder penjar un parell de mini-pósters per la uni aquesta setmana :O)

Per fi arriben: Cròniques de la Cerdanya Party

2006-05-15T21:25:00.000+02:00

Amb moltíssim retard i una mica descafeinades arriben les cròniques dels quatre dies que vam passar a la casa que 'V' (no el del còmic, sinó V de Viladomat) té a All, un poblet situat a 10km de Puigcerdà.

Després de l'èxit de la nit friki a can Drewen, vam tenir la sort de repetir l'esdeveniment (elevat al quadrat) mentre gaudíem d'unes merescudes vacances després de passar per l'infern que ha estat aquest segon trimestre. Aprofitant la setmana Santa i sabent que alguns afortunats marxarien fora els dies de festa, es va optar per anar-hi de dilluns a dijous. Així doncs, més o menys puntuals en funció de l'humor de TMB que, com tots sabem, decideix que un parell de cops a la setmana han de deixar de funcionar certs trams d'algunes línies (especialment L2 i L4), ens vam trobar amb els bultos i les cares de son sota el plànol del metro gegant de l'estació de Sants cap allà les 6 i mitja del matí, per tal de poder arribar a destí a una hora acceptable. I aquí comença la nostra aventura! Però primer caldrà presentar els assistents:

'V' (Ramon): amfitrió i guia del viatge. Qualsevol problema pot ser resolt presentant la targeta amb el seu símbol, però no li demaneu que faci un ou-ferrat: ho lamentaríeu.
Minilitri (Iván): té rango maestro del DDR i es va coronar com mata-Colossus oficial.
Litri: el que marca gols sense moure's, no fos que ens canséssim. Diu que té la negra amb les closques del Mario Kart i està elaborant una teoria sobre els beneficis de ser el creador de la partida argumentant que el minilitri té una flor al cul (això durant el viatge d'anada).
Akimbo! (Alan): va aportar la seva experiència pel que fa a preparar exquisits plats amb el poc que es té a l'abast, ens va mostrar els enigmes del Eternal Darkness i va estar al peu del canó durant tots els moments estelars del MK: Shaolin Monks.
Quimtuk: “esto es una pelotilla, pequeñita así...” Tot i que sol estar al marge dels videojocs, va derrocar al primer dels Colossus i va participar a les memorables batalles del Smash Bross Melee.
Rebe: la primera de les tres noies que vam assitir, una bona xifra si tenim en compte l'ambient :O) Ens va mostrar a tots, però en especial a V, l'art de fer un bon ou ferrat. Dotze de seguits! Un darrera l'altre.
Marina: aquests dies estaven destinats principalment a introduir-la en el món friki, crec que poc a poc ho aconseguirem definitivament. La rivalitat per a aconseguir la millor puntuació en el minijoc del tiraxines del Mario64 em va deixar perplexa xD.
Artha: la que està escrivint aquestes línies i us dóna la tabarra una i altra vegada perquè us vingueu d'una vegada a les kdd's del ComandoDS, a veure si aquest cop tinc més sort amb el pretext dels tornejos :OP

El trajecte en tren va durar 3hores i escaig durant les quals, per sort, vam poder anar asseguts. Evidentment les DS no van tardar pas gaire en encendre's, ja fos per a minijocs o per les innumerables curses de Mario Kart que es van disputar; d'altres van preferir escoltar música (sobre la qual hi va haver força discussió). L'arribada a Puigcerdà va comportar que ens abriguéssim de valent, ja que el dia no era gens bo i fins i tot va arribar a caure una lleugera aiguaneu. Vam tenir l'honor de conèixer al pare de 'V', que es va protar molt bé amb nosaltres i ens va traslladar en dues tandes fins a All. Aquí va arribar una de les majors sorpreses... haurieu de veure les nostres cares al descobrir que la casa estava per estrenar!! Sí, sí... tota ella, inclosos els llits i els electrodomèstics, dels quals vam estar treient plàstics mentre arribava la segona tanda de gent.

Cal dir que aquell mateix matí, abans de marxar de Puigcerdà, vam anar de compres... al Caprabo. Ens vam passar tant de temps deambulant entre passadissos que els empelats començaven a mirar-nos d'una manera estranya. Després, repassant el ticket, vam veure que gairebé la meitat del preu corresponia a beguda i patates diverses (LOL) El tema del menjar va sortir molt bé, realment amb el que teníem vam preparar dinars que estaven per llepar-se'n els dits, només cal veure la fotografia dels macarrons... (ummmm) i no parlem dels spaghettis amb salsa de formatge (sort que us va agradar ^^) i aquell copiós sopar amb llom, embotit i els ous ferrats made in Rebe! La cuina bàsicament estava ocupada per les tres noies, però vam comtar amb les col·laboracions estelars de l'Alan, el Litri,... i l'ou arramonat, que no té desperdici i va ser el toc d'humor d'aquella nit xD El major problema va venir a causa de que la paella de la qual disposàvem era tamany mini... i això de fer els talls d'un en un o de dos en dos era tot un suplici.

No he comentat que la casa de 'V' tenia, com no podia ser d'altra manera, un jardinet. Com he dit abans, el primer dia va fer força rasca, però els tres següents s'estava la mar de bé i després de dinar ens apalancàvem sota el sol com uns llangardaixos mentre feiem unes partidetes al UNO (Litri, s'ha de dir “uno!” quan només et queda una carta, encara no n'has après xD). Els litris van aprofitar la petita rampa del jardí per fer una mica la croqueta... i el tercer dia es van atrevir a rodolar per la gespa d'un parc del poble que era força més llarga i amb un pendent força força bèstia: vam haver de fer una barrera perquè no s'estampessin contra els gronxadors.

Pel que fa als videojocs, als quals va costar poder fer una fotografia perquè estaven a ple rendiment durant tot el dia, hi va haver de tot. Altre cop la Playskool Guitar va fer acte de presència, però l'estrella aquesta vegada va ser el Mortal Kombat: Shaolin Monks (que comentaré més endavant) i el Smash Bross Melee, on un munt de personatges made in Nintendo (i especialment Links, Yoshi's, Pikachus/Pichus, Marios, Roys i coses mones en general) es van estomacar de valent; l'única pega era el fet d'haver de jugar en una TV de 14”: o t'hi enganxaves davant o no veies res. El gran absent va ser el Naruto3 :O( D'altra banda vam presenciar la caiguda dels setze Colossus, la PS2 no va reproduir altra cosa aquell dia... realment els vam acabar avorrint. A més, quan es va anunciar que només en quedava un, tots vam deixar el que teníem entre mans per aplegar-nos davant la pantalla; mal fet. No sé quantes hores i intents (uns 50?) va durar el maleït, però tots plegats començàvem a desesperar; els comandaments van rular entre en Ramon (a.k.a 'V'), i els litris i, finalment, va caure. Per fi vam entendre la relació entre aquest joc i el ICO i també vam presenciar l'arribada de “la trama” xDD Amb el MK: Shaolin Monks vam aprendre una cosa, com deia l'Iván al seu fotolog:

Empalar!!! Hay que hacerlo más!!!
Empalar!!! Para saludar!!!
Empalar!!! Estás bien?? ---> frase mítica de Liu Kang a un monjo (o el que quedava d'ell) després d'haver estat vapulejat i empalat pel cap
Empalar!!!

“”Si alguna cosa aprendimos en la Cerdanya (a parte de que es muy jodido ducharse sin cortina o mampara) es que la solución más eficiente para los problemas y enigmas que nos presenta un juego para avanzar consiste en EMPALAR a todo lo que se mueva. “” Només afegiria que també és necessari alimentar a les bestioles que et trobes pel camí, ja siguin serps de 10m d'alçada o arbres amb molt mala llet :O) També s'ha de dir que el duet Alan-Rebe van avançar força a l'Eternal Darkness, pensant-se que ja els quedava ben poc per acabar; més tard va resultar que hi van dedicar 6 hores més. Per descomptat no podem oblidar l'Eye Toy!! Aquesta vegada l'Alan s'hi va animar i va protagonitzar uns duels contra en Ramon, els quals esperem repetir l'any vinent canviant de plataforma. Es van repetir les mateixes escenes que a la Drewen's Party: curses d'atletisme, entrenament militar, depilacions (xD), partides de bitlles, simis gegants (i no era DK),...

Tot i que la major part del temps va ser bastant friki en general, vam saber desconectar i fer un parell d'excursions, primer al Segre i després a una hermita que hi havia a un parell de quilòmetres, durant les quals vam quedar absorbits pel misteriós missatge que algú va pintar sota un pont: “Internet a la paret”; encara no hem aconseguit desxifrar-lo. També vam conèixer un dels personatges més famosos de la xarxa: amb tots vostès... l'autèntica emule!! I ens vam sorprendre trobar-nos amb un company de classe, el nostre estimat Itachi, com demostra la següent fotografia.

Ja està? Res més? I què hi ha d'aquells inquietants sorolls que se sentien per la nit? Doncs eren fruit de la brillant idea de l'Alan d'endur-se a la Cerdanya l'espasa de Hi-man, ¡¡brilla en la oscuridad!! (Malauradament no li vam fer cap foto). Deu ni do... UPF Freaks en estat pur :O)

Fins la propera!!

El retorno de los tetriminos

2006-05-14T22:58:00.000+02:00

En el seu moment van resultar tota una revolució... mares de tot el món s'hi van enganxar, ja fos a l'ordiandor o a aquella pantalla en blanc i negre de la GameBoy. Era el més gran joc de puzzles i va divertir a petits i grans. Ara ha tornat amb força per a la nova portátil de Nintendo i ve carregat de nous modes i l'especialment esperada opció de competir amb gent d'arreu del món.

Coloca les peces a ritme vertiginós mentre a la pantalla superior el fontaner més famós de la història va passant pantalles, resol els puzzles més enrevassats o juga contra la CPU an l'adictiu mode "Push". Amb la possibilitat de jugar on-line la diversió s'eleva al cub :O)

Elite Beat Agents

2006-05-10T07:51:00.000+02:00

Allò que comentàvem ahir pel messenger amb l'Ivan i en Ramon sembla ser cert, Elite Beat Agents no deixa de ser l'adaptació d'Ouendan al món occidental.

I aquí precisament és on radica el problema: el joc estarà totalment localitzat pel que fa tant a música com a imatge (no m'imagino amb quines cançons vindrà si el treuen aquí, mourem el stylus a ritme de reggeton?? Brrrr), la qual adopta un estil de còmic diferent al manga. Per les imatges sembla que el joc conservarà els tocs d'humor derivats de les esbojarrades situacions en les quals intervenien els animadors, els quals ara estan representats com uns homes de negre liderats per l'ex-agent de la CIA Comandante Kahn (extret de Vandal, on també apareixen els noms provisionals dels agents).

L'adaptació s'ha fet a causa del gran èxit que ha tingut al Japó, sense comptar les nombroses importacions cap a altres llocs del món, però personalment trobo que la música escollida podrà contribuir a que es repeteixi l'èxit o bé aconseguirà que no el volgum provar sota cap condició :OP

P.D: val, sóc el què no hi ha, he encès un moment l'ordinador, he vist això i he escrit la noticia a corre-cuita, així que arribo tard a Autòmats 2 ^^

E3: Conferència de Nintendo

2006-05-09T23:44:00.000+02:00

Aquesta tarda a les 18:30 hora peninsular començava, amb tan sols un parell de minuts de retard, la conferència de Nintendo al Kodak Theatre. Feia més d'una hora que no quedava una sola cadira lliure a Hardcore Gamer, on ens hem aplegat un bon nombre de persones davant la TV de 42” per seguir l'esdeveniment en directe a través de la web per subscriptors de GameSpot, contractat per a l'ocasió. Després d'uns primers minuts amb aturades freqüents s'ha optat per baixar la qualitat i així poder seguir àudio i vídeo d'una manera fluïda. Aquí està la crònica:

16:40: Un petit grup de 3 persones ens deixem caure pel local i ens disposem a ajudar a col·locar unes quantes cadires que no tardarien en ser ocupades.

17:15: uns quants membres del ComandoDS apareixen per la porta i ens posem a fer un parell de partides per passar l'estona.

17:40: poc a poc més i més gent va arribant a la botiga i va prenent posicions.

18:00 aprox: La pantalla negra se substitueix per la típica “carta de ajuste” amb el logo de Nintendo; ja queda poc!

18:25: Les barres verticals desapareixen i ràpidament tothom s'asseu expectant esperant l'inici de la conferència.

18:34: Ja comença!!! Sssssssshhhhhhhhh

Amb una bona posada en escena apareix el mestre Miyamoto davant de tothom mentre, amb un comandament de la Wii, dirigeix a una orquestra de personatges en 3D que ens encisa amb una de les famoses melodies de la saga Zelda. Gran començament! A continuació per la pantalla veiem unes breus demostracions de diferents jocs de la nova consola de Nintendo alhora que dues persones fan ús de les característiques del comandament; Miyamoto continua al bell mig de l'escenari.

L'eslógan triat per a aquest E3 és “Playing is Believing”, intentant reflexar la idea que té la companyia sobre el món dels videojocs. Es mostra el vídeo publicitari de la consola en el qual es veuen jocs de carreres, esportius i, com no podia ser d'altra manera, la nova entrega de l'entranyable Mario. Seguidament apareix un joc d'aviació, el Metroid Prime 3, un nou Wario Ware,....i una onada d'aplaudiments inunda el Kodak Theatre (i també HG) quan a la pantalla apareix el Zelda: Twilight Princess.

Reggie, vicepresident de vendes i marketing de Nintendo Amèrica i presentador principal d'aquesta conferència, ironitza sobre la falta de creència en les innovacions de Nintendo i reitera una i altra vegada que el canvi és bo (change is good). Al llarg de l'hora i quart que ha durat la presentació, ha fet considerables mencions als valors que defensen i que no són altres que diversió per a tothom, independentment d'edats, gèneres o experiència “gamer”, per damunt de la tecnologia. Després s'han mostrat tot un seguit de dades com són la data de llançament, a finals d'aquets any, però sense indicar quin serà el seu preu definitiu; això sí, s'ha assegurat que ens divertirem per menys diners (només faltaria haver de pagar 500€ com les altres dues!). Pel que fa al nom de la plataforma, Reggie ha argumentat que cap nom sona bé per primera vegada.

Aquí hi ha hagut el punt d'inflexió en què alguns han hagut de treure els clínex per no embrutar el terra i la resta ens mostràvem ansiosos per poder gaudir de l'experiència que en aquells instants estava tenint la persona que controlava en Link a través d'una versió simplificada d'una dungeon del nou Zelda. Mentre ell ens mostrava les diferents accions que podíem dur a terme: atacar amb l'espasa, usar l'arc, aixecar objectes,... el seu company anava explicant com s'usava el comandament per a cadscuna d'elles.

Una llista amb la majoria dels jocs per a Wii (fins a 27 títols) dels quals s'han vist seqüències de vídeo i que a partir de demà estan disponibles per a tots aquells afortunats que són ara mateix a la fira : Dragon Ball Z Budokai: Tenkaichi 2 , Metroid Prime 3: Corruption, Dragon Quest Swords, Fire Emblem, Zelda: Twilight Princess (que tindrà simultàniament una versió per a GameCube i una per a Wii), Final Fantasy CC, One Piece, Super Mario Galaxy, Disaster: Day of Crisis, Red Steel, , Hyper Sonic (aquí hi hagut crits de “Sega, Sega” :OP), Tony Hawk: Downhill Jam, Excite Truck, Rayman4, Super Swing Golf, Madden 07,....

Passant uns minuts de les 7 de la tarda Reggie ha deixat pas a dos dels encarregats d'Ubisoft a París perquè ens mostressin Red Steel en moviment. Hem pogut veure una física força realista i una diversitat d'escenaris, algunes explosions i bons efectes de llum, tot i que el jugador era una mica dolentot (ara crits de “noooooob”). L'ús del comandament és senzillament genial, desplaçant-nos amb el joystick a la mà esquerra i apuntant/disparant amb el comandament (que per cert, duu corretja per lligar-lo al canell). La demo acaba amb una lluita a espases contra un boss.

I ara li toca el torn a la germana petita, la portàtil DS. El vicepreisdent de la companyia, George Harrison, ha mostrat les dades de venda tant de la consola (16 milions d'unitats) com del Nintendogs (6 milions d'unitats), passant per les de la Nintendo Wi-fi Connection: 1,3milions d'usuaris i més de 40milions de sessions iniciades. També ha parlat de l'èxit dels Brain Trainning a Japó, que s'està repetint als Estats Units i que s'engloba dins del títol “Touch Generations”, així com publicitat de la nova Lite en un vídeo on han aparegut tot un seguit de títols en desenvolupament i que ens han fet pronunciar mil i una exclamacions. Fem-ne un repàs: New Super Mario Bross, Diddy Kong Racing i Yoshi's Island 2 (tornen!), Mario Hoops 3x3 (el vull el vull, bàsquet!), Starfox DS, Pokemon Mysterious Dungeon, Final Fantasy III, Elite Beat Agents (al veure aquest nou Ouendan l'euforia ha esclatat de manera impressionant :O) ), Mario Vs. Donkey Kong, un nou Tony Hawk i, com no podia faltar, Zelda: Phantom Hourglass.

Satoru Iwata irromp a l'escenari i torna a mencionar les intencions que té Nintendo pel que fa a crear jocs per a tots els públics i d'ampliar tant com es pugui l'audiència de les seves consoles. Com a exemple ha mostrat el Wii Sports, que englobarà Golf, Baseball i Tennis,. D'aquest últim s'ha fet una demostració en forma de partidet en el qual han participat el mateix Iwata, formant equip amb en Reggie, i d'altra banda Miyamoto amb l'afortunat guanyador del concurs que s'havia posat en marxa uns dies enrere per tal de ser el primer en jugar-hi. A més, Iwata ha mencionat la consola virtual i ha presentat el sistema Wii 24 Connect, que permetrà la descàrrega de nous continguts posant com a exemple l'Animal Crossing, mantenint la consola en StandBy, consumint una quantitat ridícula d'energia.

Finalment Reggie s'acomiada de la conferència dient altra vegada que l'E3 es basa en emocions, no pas en la tecnologia, i assegura que Nintendo està al peu de canó amb la DS i, properament, amb la Wii.

Aproximadament mitja hora després del fi de la conferència, la pàgina de Nintendo of Japan ha mostrat el que serà el comandament per als jocs que ens descarreguem de la consola virtual; recorda moltíssim al de la SNES.

I CONCURS DE PROGRAMACIÓ UPF

2006-05-03T11:30:00.000+02:00

Com? Un concurs de programació? A la Pompeu??!! (poseu especial èmfasi en l'última part)

No, no és cosa de ciència-ficció. Sembla que darrerament algunes persones s'estan posant les piles i això ha comportat que es creessin inciatives com les xerrades sobre les diferents àrees d'investigació o els tallers de Videojocs i Robòtica del trimestre passat. Ara és el torn d'un concurs de programació on haurem de demostrar les nostres habilitats i exprimir fins l'última neurona activa (que no estigui en vaga o de vacances).

Però no ens deixem enganyar, no és pas la universitat en conjunt qui ha despertat, ja que no deixem de ser aquell grapat d'estudiants de carreres tècniques (ah, però hi ha vida més enllà de humanitats i ciències empresarials?) que estem desplaçats de la resta de la UPF. Afortunadament, la motivació d'alguns professors fa que es puguin tirar endavant aquestes activitats complementàries que els estudiants agraïm per sortir una mica de la monotonia de les classes. En aquesta ocasió és l'Omer Giménez qui, exercint la funció “d'entrenador”, s'ha volcat plenament en aquesta inciativa i dedica un bon grapat d'hores a resoldre dubtes, dissuadir-nos d'usar Java (eh Andreu :OP) o crear una pàgina web que ni tan sols està allotjada als servidors de la universitat, sinó que resideix a l'ordinador que comparteix amb uns amics. Des d'aquí en Drewen i jo t'agraïm l'esforç i les ganes que hi poses.

En poques paraules el concurs, que tindrà llocs a finals de setembre, consisteix en la resolució del major nombre d'un grapat de problemes en un temps determinat. L'objectiu és fer una pre-selecció de 3, 6 o 9 persones (depenent del nivell que demostrem arribat el moment) per a formar equips que faran acte de presència en les semifinals europees que se celebraran a París. Per poder-hi participar hem de realitzar abans de fi de curs almenys 5 dels 10 problemes que ens han estat assignats i que seran validats per un jutge on-line.

Personalment crec que tot plegat pot ser força entretingut i, a més, sempre aprendrem coses noves que mai se sap quan ens salvaran de perdre tota una tarda :O)

Cròniques de la Drewen's Party (Part II)

2006-05-02T01:47:00.000+02:00

Aquí està la segona entrega (i última) de les "breus" cròniques de la Drewen's Party. Reprenguem la nit, doncs, allà mateix on la vam deixar:

Fa estona que el rellotge de l'església havia tocat les 3 de la matinada. Un grup força nombrós d'ombres caminava cansinament cap a l'aparcament de l'estació. Cansinament? I ara! Això és el que els hagués agradat als veïns, feiem més xivarri que l'estómac d'un troll afamat.

Després d'un parell de trajectes de cotxe amb el temerari de l'Andreu al volant, vam arribar a destí i ens vam afanyar a fer un reconeixemnt del terreny, cercant la millor manera de col·locar les dues TV. Endollem uns cables per aquí, un gerro trencat per allà,... i per fi ja està tot disposat per a passar la resta de la nit. Ràpidament es disputen els primers partits al Pro Evolution de la PS2, mentre d'altres provaven el SW: Rogue Lider a la GameCube del costat. Però a les seves esquenes tenia lloc una important batalla Pokemon entre en Quim i en Pakun, que buscava la revenja a la derrota que va patir dies enrera a la universitat. I unes cartes deixen pas a unes altres, les fredes rajoles del garatge van presenciar també unes quantes partides a Magic entre l'Alex i en Pakun.

Entretant, tots els nintenderos que vam dur les nostres DS estàvem atents al compte enrere: 3, 2 (tothom apreta el botó d'accelerar), 1... el Lakitu baixa la bandera, comença la cursa! Mario, Yoshi's i Luigi, més els corredors controlats per la CPU, s'enfronten en un trepidant campionat plagat d'emoció amb adelantaments a l'últim moment i, com sol ser característic de tot Mario Kart, moltes moltes pinyes. Les closques de tots colors van volar d'una banda a una altra, els nostres karts van relliscar a causa de més d'una pell de plàtan i en Drewen i jo més d'una vegada vam acabar estampats contra una paret perquè algú ens havia donat una bona empenta. Anar primer va passar a ser sinònim de quedar en les darreres posicions, ja que tan sols transcorrien 10segons abans de sentir el soroll característic de la closca blava, que indicava que en breus instants el nostre kart sortiria volant mentre la resta ens passava la mà per la cara. I les curses van deixar pas a les coreografies dels animadors Made in Japan, OSU! TATAKAE! OUENDANNN!, que jo particularament no vaig poder gaudir gaire al ser cridada per a disputar uns quants duels al Tetris per fer un remember amb les Game Boy “tocho” (ja sigui sense el marc de la pantalla o la tapa de les piles, segueixen sent igual de robustes i funcionant com el primer dia!) i un cable Link. Després d'un parell de partides vaig voler reengaxar-me als trepediants ritmes musicals del mode Insane de l'Ouendan, però vaig veure la Marina tan enfrascada amb la meva DS que no vaig voler demanr-li :OP I fixeu-vos si s'ho passaven bé movent l'stylus amunt i avall de la pantalla que s'hi van estarr més d'una hora!

Paral·lelament a tot plegat, es van produir alguns combats al Mortal Kombat i al Soul Calibur. Després, a falta de Smash Bross Melee, l'Alan va endollar dos comandaments més i va col·locar el disc de Naruto3; els jocs a 4 players sí són divertits! Tot i el moviment caòtic de càmeres es va poder veure una bona galeria dels atacs dels principals personatges protagonistes, que al final van ser totalment esclafats pel Ramon, que controlava el Hyuga Neji i el seu kaiten. Cal dir que l'Alan només va fer un parell de partides, ja que la diferència de nivell és tan abismal que la resta no tindríem gaire més opció que cedir una i altra vegada davtn seu :O) I els combats es disputaven... a ritme de rock! En Litri va fer gala del seu talent com a guitarrista, de Playskool això sí xD La guitarra s'ha convertit en un objecte molt mític, que va tornar a fer acte de presència a la Cerdanya Party, que narrarem d'aquí uns dies.

Quan ja eren gairebé les 6 del matí vam fer una pausa per entregar-li el regal a en Drewen, al cap i a la fi la festa era una cel·lebració del seu aniversari, no? I quina cara va posar al desembolicar un flamant micròfon!! Ara podrà assajar a consciència per al karoake, o qui sap si farà carrera al món de l'espectacle començant des de sota (recordem la seva actuació a la Cosa Groga interpretant la versió de "Smooth Criminal" que van fer Alien Ant Farm. Sí, altre cop aquest personatge que ha creat tants moments fotologueros aquest curs xD). I continuem amb actuacions musicals... per fi ha arribat el moment de treure les dues alfombres del DDR, a les quals el Ramon ha agafat afició, per marcar-se uns balls. (Punt i apart. Després de provar-les amb un parell de temes, he arribat ràpidament a la conclusió que això no està fet per a mi. No atinava ni tan sols a posar el peu :OP). Algunes cançons van ser força “destroyers”, però poc a poc la gent va agafant el ritme; aquesta vegada l'Ivan no es va marcar cap MAX 300.

El sol ja treia el cap i va ser moment de connectar l'Eye Toy, ja que les proves anteriors fetes amb la llum artificial del garatge van donar mal resultats. I jo al dia següent em preguntava, és possible tenir “agulletes” (sincerament, el nom català em sembla que no l'ha fet servir ni el seu propi creador. Però va, si voleu ho diem: tenir tiretes xDD) de jugar amb una videoconsola? Dilluns ho vaig confirmar amb en Drewen, que també li va passar, la qual cosa demostra el baix estat de forma en què ens trobem, haurem de jugar a futbol més sovint! El que sembla clar és que les proves d'entrenament militar (del EyeToy, eh!) i, especialment, les d'atletisme, ens van passar factura; afortunadament n'hi havia algunes de més relaxades com una bona partida de bitlles i d'altres tan surrealistes com haver de depilar una pobra senyoreta que, pels crits que feia, no sé pas que li devien estar fent en realitat. Les partides més disputades amb aquesta webcam crec que van ser les de retornar els fantasmes que anaven rebotant contra la paret i els partits de volleyball entre en Ramon i en Drewen.

Afortunadament a primera hora del matí va fer acte de presència, rodejada d'un exquisit olor a cafè acabat de fer, la mare del nostre anfitrió. Com vaig comentar a l'anterior entrega, s'ha creat una mena de rànking de mares, a la qual s'hi va incorporar (rotllo “la entrada más fuerte de la semana”) gràcies a l'esmentat cafè, juntament amb un bon batut de cacao, madalenes i un assortit de galetes Cuétara (no, no faig publicitat, ja m'agradaria que em paguessin per això xD).

Després de tot això només quedava recollir els trastos, enfilar cap a l'estació i agrair novament a en Drewen la iniciativa (mira que va insistir i insistir).

Fins la propera Friki-Party!!!

Cròniques de la Drewen's Party (Part I)

2006-04-28T01:38:00.000+02:00

Som 23 de març, entre els nervis d'última hora per trobar el maleït error d'aquella pràctica que es nega a compilar, entre les piles d'apunts que a vegades desapareixen misteriosament segrestades per certs éssers que creuen que es pot aprovar autòmats estudiant 2hores abans, entre el rebombori i xivarri general que denoten que els exàmens estan al tombar la cantonada, una llum radiant es desprèn d'una persona: en Drewen avui fa anys; 20 ni més ni menys.

Aquest és l'origen (o l'excusa) per a organitzar la primera de les nostres Friki-Party, que esperem que no sigui l'última ni de bon tros!

Per a l'ocasió, la massa de petits frikis es va desplaçar (sense que serveixi com a precedent) fins a la mundialment coneguda població de Segur de Calafell, on ens esperava una nit mítica que incloia vicis a la videoconsola i algunes actuacions estelars al karaoke. Però primer calia omplir els estómacs, funció que van acomplir amb més o menys fortuna un grapat de pizzes demanades al restaurant on ens va dur el nostre anfitrió (a qui podeu veure en plena neteja de la seva recent estrenada Nintendo DS en una de les fotografies). Ja amb la panxa plena el grup es va quedar tirat.... dic, va esperar pacientment a que el guia acompanyés la seva xicota i tornés a recollir-los per posar rumb, ara sí, cap al local que seria testimoni de galls i de bones interpretacions.

Al karaoke es van tornar a escoltar els temes habituals com ara el duet Drewen-Quimtuk a “Boig per Tu”, “Born to be Wild” i una altra esguerrada cançó de Mecano (per fi Barco a Venus, però xiquet, si no et saps la lletra no sé perquè tanta insisstència en cantar-la!! Ara ja no tens excusa que t'he passat tota la discografia que tinc del grup ;O) ) a càrrec d'en Drewen i meu (sí, ell està a 4 de cada 5 cançons). Tampoc hi va faltar el desastre de la nit, ja sabeu que cada vegada que trepitgem un d'aquests locals s'ha de destrossar un clàssic; si a l'anterior ocasió fou “Bohemian Rhapsody” aquesta vegada l'escollida va ser “Beat it”, el cantant de la qual ha provocat les famoses guerres fotolog. Però el moment àlgid va arribar quan Litri, Minilitri, Ramon i Ignasi són cridats a l'escenari i, als pocs segons, la música de la mítica “Johnny Techno Ska” comença a sonar. Tot i que en un principi anaven força perduts i des de les taules s'intentava donar un cop de mà amb la lletra, no van tardar gaire en agafar el ritme a la cançó i els estribillos eren corejats a viva veu per tota la sala (bé, en realitat NOSALTRES ocupàvem bona part de la sala xD).

Cap a les 3 de la nit, una mica farts de que se'ns considerés una sola taula en el torn de sortir a cantar i amb ganes ja de fer unes partidetes, vam començar a enfilar cap al garatge que ens acolliria la resta de la nit.

Fins aquí la primera meitat de la “(I) Nit Friki”, ja que si ho poso tot junt sé que més d'un es cansarà de llegir, que ens coneixem, dropos!! Per a la segona part podeu esperar el relat de les diferents partides que es van fer a quasi totes les plataformes possibles (tot i que no vam dur ni la SNES ni la MegraDrive, la denominada “GameBoy Tocho” si hi va estar present) exceptuant Microsfot, sempre ben lluny xD, així com l'esmorzar que fa que la mare d'en Drewen escali posicions al Rànking de mares guais que alguns han creat.

I recordeu el que deia Paco Pil “¡¡No, Johnny, no!! No enchufes el banjo al ordenador, ¡¡¡nooo!!!”

Desvetllat per fi el nom definitiu de Nintendo Revolution

2006-04-28T00:31:00.000+02:00

Aquesta tarda Nintendo Japan ha anunciat oficialment el nom definitiu que tindrà la seva propera consola de sobretaula, que probablement ens arribi a finals d'any. La fins avui coneguda com a Revolution s'anomenarà finalment Nintendo Wii, nom fàcil de recordar (tot i que a alguns ens costarà deixar de referir-nos-hi com a “Revo”) i amb el qual es pretén fomentar que serà una consola per a qualsevol tipus de persona. A continuació us deixo el text (traduït de l'anunci original) que he extret de la web de Nintendo España:

________________________________________________________________________________

Os presentamos a… Wii.

Como en "we".

Mientras que el nombre en clave "Revolution" expresaba la dirección en la que íbamos, Wii supone la respuesta.

Wii romperá ese muro que separa a los videojugadores del resto de la gente.

Wii pondrá a los usuarios en contacto con los juegos… y con los demás jugadores. ¿Pero qué significa el nombre?

Wii suena como "we" (nosotros en inglés), que resalta la idea de que esta consola es para todo el mundo.

Wii puede ser recordado fácilmente por gente de cualquier parte del mundo,sin importar el idioma que hablen. Sin confusiones. Sin necesidad de abreviaturas. Simplemente Wii.

Wii tiene una distintiva doble vocal "ii" que simboliza a un tiempo los mandos únicos y la imagen de la gente juntándose para jugar.

Además Wii, como nombre de consola, aporta un concepto revolucionario al mundo de los videojuegos que le diferencia claramente de los del montón.

Así que eso es Wii. Pero ahora Nintendo te necesita.

Porque no se trata de ti o de mí.

Se trata de Wii.

Y todos juntos, haremos que Wii lo cambie todo.

Ray Bradbury i la darrera Erasmus Party

2006-04-27T00:32:00.000+02:00

Ahir l'escriptor de ci-fi Ray Bradbury, autor d'obres com Crónicas Marcianas o Fahrenheit 451, va donar la seva visió sobre la lectura en una videoconferència que va fer des de Los Angeles a la Fira del Llibre de Buenos Aires. Entre d'altres coses, va afirmar que “la falta de educación convierte a los libros en “innecesarios” y hace que "se quemen solos"”. Recordem que la novel·la Fahrenheit 451 ens mostra un futur en el qual la lectura està prohibida i que, paradògicament, és el cos de bombers qui s'encarrega de prendre'ls foc; el nombre que acompanya al títol del llibre és precisament la temperatura a la qual crema el paper.

Bradbury va encoratjar a, des dels cinc anys, “alimentar a los niños con literatura, porque ese es el momento en el que hay hambre por leer" i va argumentar que la ciència-ficció n'és una bona manera, ja que és un gènere que treballa amb metàfores universals que poden arrelar molt bé entre els joves. També va afirmar que avui dia les noves tecnologies "bombardean a la sociedad con información, pero de cara a la formación de las personas nada es sustitutivo de la lectura".

Aquesta noticia em va molt bé per comentar l'última atrocitat que ens hem trobat avui penjada a la universitat en forma d'un nou (i pel que es veu últim de la temporada) cartell de les Erasmus Party que se celebren cada setmana, cadascuna més ridícula que l'anterior (sky party, nba party, gomet party, en fi... en podríem fer una col·lecció tan o més gran que variants de chamans africans trobem a la sortida del metro). El cartell en qüestió és el que podeu veure aquí mateix, no m'ha costat gaire de trobar, tot i que m'he endut un bon ensurt en veure la quantitat de pàgines web i foros que surten al cercador si poses les màgiques paraules “Erasmus Party”.

UN TROLL ACABA DE INTERRUMPIR ESTE POST, ROGAMOS DISCULPEN LAS MOLESTIAS

Hola! Sóc el Quim, primer col·laborador oficial, i començo per afegir el final que tots esperaveu a aquest post... Perquè a veure, què hi ha més apassionant per a un friki que fotre's amb els no-frikis?

Va, no exagerem, no siguem extremistes... tots tenim amics no-frikis. Els no-frikis no són dolents. Els no-frikis són majos. No els odiem...

De fet, si ens autoexaminem (interiormente, eh? sin marranadas... rollo "examina tus sentimientos, Luke") tots sabem què ens fa ràbia... els idiotes sense dos dits de front que es passen el dia fent el gilipolles i que tothom veu com a "normals", mentre que a tu, petit friki que llegeixes això, la gent et mira com a un psicòpata quan els dius que t'agrada jugar a rol, mentre pensen "búscate una vida".

Parlo d'un determinat sector de la societat del qual els interessos més elevats són saber quin hortera cateto dels que hi ha tancats allà ha guanyat Gran Hermano (per descomptat que ningú esperi que aquest tipus de gent sàpiga que el nom de GH està basat en la novel·la 1984 d'Orwell). D'aquesta gent que quan surt entrevistada per la tele ens deixen al conjunt dels joves com a gilipolles, demostrant els mateixos coneixements que tindria una ameba, parlant amb un vocabulari limitat de 5 paraules (3 de les quals són errònees) i reforçant l'estereotip de l'idiota del nivell cultural del "neng de castefa". D'una colla de capullos que es deixa aborregar com la Santa Societat de Consum mana però, això sí: mostra el seu caràcter reivindicatiu fotent durant tota la nit a un desgraciat veí del Raval perquè va mamat com un cabró per a protestar perquè la beguda és cara.

Per això revindico: llegiu llibres, aquests eterns oblidats; llegiu tebeos, ensenyen molt més que qualsevol estúpida revista del cor; escolteu música "rara", encara que no surti als 40 principales; divertiu-vos com us passi pels collons, aneu de festa a on us passi pels ous, encara que no sigui el lloc de moda, ¿què més dona si t'agrada el lloc?, i si el cap de setmana que ve teniu ganes de quedar-vos a casa jugant a Dragones y Mazmorras, a la consola, o al que sigui, feu-ho, cony!

No siguem exagerats, com he dit. Segur que les Erasmus Party estan molt bé si t'agraden. Segur que molta gent que hi va es gent normal que viu i deixa viure... Segur que més d'un que ara llegeix això hi ha anat algun cop i s'ho ha passat molt bé. A la majoria de gent li agrada la beguda i el flirteo... No siguem d'aquests frikis-negatius que fan tanta ràbia i que odien tot el que és diferent al que ells fan (normalment perquè en el fons no és que no els vingui de gust, com al friki-equilibrat, sinó que són uns inadaptats socials, pobrets).

No siguem extremistes, he dit. La publicitat és el que és: entenem el simbolisme de la pila de llibres cremant-se, referent al conyàs d'haver d'estudiar... pillem la broma, i no la demonitzarem...

Però no deixa de fotre que estigui tan acceptat per la societat l'idiota que no sap fer res més que anar d'una farra hortera a una altra, sense tenir cap interès que no sigui on hi ha més mam i on pot intentar buitrejar més zorres nocturnes. Això és el "natural"... Això és "tenir una vida"... No deixa de fotre que Victòra Beckham digui per la tele que en sa vida ha llegit un llibre (estava massa ocupada ajupint-se entre les cames dels seus mànagers?) i sigui un dels ídols de la societat.

I, encara que només es tracta d'una anècdota... és prou simbòlica, massa... perquè no deixa de ser trist que les generacions passades hagin estat lluitant per un accés lliure a al cultura, en èpoques en que la economia no donava per més, o en èpoques en que llegir certs llibres estava prohibit, i que ara, lo que más rompe y lo que más nos mola es un cartel con libros ardiendo... “jo tía, cómo mola, quema esos librotes y vámonos a mamar pollas y a comprarnos mucha ropa” De puta mare, gent... el que no va aconseguir Hitler per la força ho aconseguirà Baja Beach y la puta madre que parió al propietario de Bershka...

I ho fareu somrient.

IDIOTES

(fin de la transmision)

Res a dir, una intervenció magnífica del nostre amiguet verd (i no és el Shrek).

El Barça anirà a París!!

2006-04-26T23:02:00.000+02:00

Fa pocs minuts que ha acabat el partit que enfrontava el Barça i el AC Milan, que ha acabat amb el resultat de 0-0 , però ja ha estat suficient gràcies a l'esplèndid gol de Guily al partit d'anada.

Així doncs només ens queda esperar que aquest Barça pugui tombar a l'Arsenal a la gran final i poder d'aquesta manera aconseguir la segona copa d'Europa per a les nostres vitrines, que ja se'ns porta resistint massa temps.

La màgia de Ronaldinho ha tornat a brillar, realment aquest xicot converteix l'esport en tot un espectacle, igual que ho feia Zidane, qui ja ha mencionat que segurament ell serà el seu successor (de successor de successor :OP)

Força Barça!!