Ray Bradbury i la darrera Erasmus Party

Ahir l'escriptor de ci-fi Ray Bradbury, autor d'obres com Crónicas Marcianas o Fahrenheit 451, va donar la seva visió sobre la lectura en una videoconferència que va fer des de Los Angeles a la Fira del Llibre de Buenos Aires. Entre d'altres coses, va afirmar que “la falta de educación convierte a los libros en “innecesarios” y hace que "se quemen solos"”. Recordem que la novel·la Fahrenheit 451 ens mostra un futur en el qual la lectura està prohibida i que, paradògicament, és el cos de bombers qui s'encarrega de prendre'ls foc; el nombre que acompanya al títol del llibre és precisament la temperatura a la qual crema el paper.

Bradbury va encoratjar a, des dels cinc anys, “alimentar a los niños con literatura, porque ese es el momento en el que hay hambre por leer" i va argumentar que la ciència-ficció n'és una bona manera, ja que és un gènere que treballa amb metàfores universals que poden arrelar molt bé entre els joves. També va afirmar que avui dia les noves tecnologies "bombardean a la sociedad con información, pero de cara a la formación de las personas nada es sustitutivo de la lectura".

Aquesta noticia em va molt bé per comentar l'última atrocitat que ens hem trobat avui penjada a la universitat en forma d'un nou (i pel que es veu últim de la temporada) cartell de les Erasmus Party que se celebren cada setmana, cadascuna més ridícula que l'anterior (sky party, nba party, gomet party, en fi... en podríem fer una col·lecció tan o més gran que variants de chamans africans trobem a la sortida del metro). El cartell en qüestió és el que podeu veure aquí mateix, no m'ha costat gaire de trobar, tot i que m'he endut un bon ensurt en veure la quantitat de pàgines web i foros que surten al cercador si poses les màgiques paraules “Erasmus Party”.

UN TROLL ACABA DE INTERRUMPIR ESTE POST, ROGAMOS DISCULPEN LAS MOLESTIAS

Hola! Sóc el Quim, primer col·laborador oficial, i començo per afegir el final que tots esperaveu a aquest post... Perquè a veure, què hi ha més apassionant per a un friki que fotre's amb els no-frikis?

Va, no exagerem, no siguem extremistes... tots tenim amics no-frikis. Els no-frikis no són dolents. Els no-frikis són majos. No els odiem...

De fet, si ens autoexaminem (interiormente, eh? sin marranadas... rollo "examina tus sentimientos, Luke") tots sabem què ens fa ràbia... els idiotes sense dos dits de front que es passen el dia fent el gilipolles i que tothom veu com a "normals", mentre que a tu, petit friki que llegeixes això, la gent et mira com a un psicòpata quan els dius que t'agrada jugar a rol, mentre pensen "búscate una vida".

Parlo d'un determinat sector de la societat del qual els interessos més elevats són saber quin hortera cateto dels que hi ha tancats allà ha guanyat Gran Hermano (per descomptat que ningú esperi que aquest tipus de gent sàpiga que el nom de GH està basat en la novel·la 1984 d'Orwell). D'aquesta gent que quan surt entrevistada per la tele ens deixen al conjunt dels joves com a gilipolles, demostrant els mateixos coneixements que tindria una ameba, parlant amb un vocabulari limitat de 5 paraules (3 de les quals són errònees) i reforçant l'estereotip de l'idiota del nivell cultural del "neng de castefa". D'una colla de capullos que es deixa aborregar com la Santa Societat de Consum mana però, això sí: mostra el seu caràcter reivindicatiu fotent durant tota la nit a un desgraciat veí del Raval perquè va mamat com un cabró per a protestar perquè la beguda és cara.

Per això revindico: llegiu llibres, aquests eterns oblidats; llegiu tebeos, ensenyen molt més que qualsevol estúpida revista del cor; escolteu música "rara", encara que no surti als 40 principales; divertiu-vos com us passi pels collons, aneu de festa a on us passi pels ous, encara que no sigui el lloc de moda, ¿què més dona si t'agrada el lloc?, i si el cap de setmana que ve teniu ganes de quedar-vos a casa jugant a Dragones y Mazmorras, a la consola, o al que sigui, feu-ho, cony!

No siguem exagerats, com he dit. Segur que les Erasmus Party estan molt bé si t'agraden. Segur que molta gent que hi va es gent normal que viu i deixa viure... Segur que més d'un que ara llegeix això hi ha anat algun cop i s'ho ha passat molt bé. A la majoria de gent li agrada la beguda i el flirteo... No siguem d'aquests frikis-negatius que fan tanta ràbia i que odien tot el que és diferent al que ells fan (normalment perquè en el fons no és que no els vingui de gust, com al friki-equilibrat, sinó que són uns inadaptats socials, pobrets).

No siguem extremistes, he dit. La publicitat és el que és: entenem el simbolisme de la pila de llibres cremant-se, referent al conyàs d'haver d'estudiar... pillem la broma, i no la demonitzarem...

Però no deixa de fotre que estigui tan acceptat per la societat l'idiota que no sap fer res més que anar d'una farra hortera a una altra, sense tenir cap interès que no sigui on hi ha més mam i on pot intentar buitrejar més zorres nocturnes. Això és el "natural"... Això és "tenir una vida"... No deixa de fotre que Victòra Beckham digui per la tele que en sa vida ha llegit un llibre (estava massa ocupada ajupint-se entre les cames dels seus mànagers?) i sigui un dels ídols de la societat.

I, encara que només es tracta d'una anècdota... és prou simbòlica, massa... perquè no deixa de ser trist que les generacions passades hagin estat lluitant per un accés lliure a al cultura, en èpoques en que la economia no donava per més, o en èpoques en que llegir certs llibres estava prohibit, i que ara, lo que más rompe y lo que más nos mola es un cartel con libros ardiendo... “jo tía, cómo mola, quema esos librotes y vámonos a mamar pollas y a comprarnos mucha ropa” De puta mare, gent... el que no va aconseguir Hitler per la força ho aconseguirà Baja Beach y la puta madre que parió al propietario de Bershka...

I ho fareu somrient.

IDIOTES

(fin de la transmision)

Res a dir, una intervenció magnífica del nostre amiguet verd (i no és el Shrek).