Cròniques de la Drewen's Party (Part II)

Aquí està la segona entrega (i última) de les "breus" cròniques de la Drewen's Party. Reprenguem la nit, doncs, allà mateix on la vam deixar:

Fa estona que el rellotge de l'església havia tocat les 3 de la matinada. Un grup força nombrós d'ombres caminava cansinament cap a l'aparcament de l'estació. Cansinament? I ara! Això és el que els hagués agradat als veïns, feiem més xivarri que l'estómac d'un troll afamat.

Després d'un parell de trajectes de cotxe amb el temerari de l'Andreu al volant, vam arribar a destí i ens vam afanyar a fer un reconeixemnt del terreny, cercant la millor manera de col·locar les dues TV. Endollem uns cables per aquí, un gerro trencat per allà,... i per fi ja està tot disposat per a passar la resta de la nit. Ràpidament es disputen els primers partits al Pro Evolution de la PS2, mentre d'altres provaven el SW: Rogue Lider a la GameCube del costat. Però a les seves esquenes tenia lloc una important batalla Pokemon entre en Quim i en Pakun, que buscava la revenja a la derrota que va patir dies enrera a la universitat. I unes cartes deixen pas a unes altres, les fredes rajoles del garatge van presenciar també unes quantes partides a Magic entre l'Alex i en Pakun.

Entretant, tots els nintenderos que vam dur les nostres DS estàvem atents al compte enrere: 3, 2 (tothom apreta el botó d'accelerar), 1... el Lakitu baixa la bandera, comença la cursa! Mario, Yoshi's i Luigi, més els corredors controlats per la CPU, s'enfronten en un trepidant campionat plagat d'emoció amb adelantaments a l'últim moment i, com sol ser característic de tot Mario Kart, moltes moltes pinyes. Les closques de tots colors van volar d'una banda a una altra, els nostres karts van relliscar a causa de més d'una pell de plàtan i en Drewen i jo més d'una vegada vam acabar estampats contra una paret perquè algú ens havia donat una bona empenta. Anar primer va passar a ser sinònim de quedar en les darreres posicions, ja que tan sols transcorrien 10segons abans de sentir el soroll característic de la closca blava, que indicava que en breus instants el nostre kart sortiria volant mentre la resta ens passava la mà per la cara. I les curses van deixar pas a les coreografies dels animadors Made in Japan, OSU! TATAKAE! OUENDANNN!, que jo particularament no vaig poder gaudir gaire al ser cridada per a disputar uns quants duels al Tetris per fer un remember amb les Game Boy “tocho” (ja sigui sense el marc de la pantalla o la tapa de les piles, segueixen sent igual de robustes i funcionant com el primer dia!) i un cable Link. Després d'un parell de partides vaig voler reengaxar-me als trepediants ritmes musicals del mode Insane de l'Ouendan, però vaig veure la Marina tan enfrascada amb la meva DS que no vaig voler demanr-li :OP I fixeu-vos si s'ho passaven bé movent l'stylus amunt i avall de la pantalla que s'hi van estarr més d'una hora!

Paral·lelament a tot plegat, es van produir alguns combats al Mortal Kombat i al Soul Calibur. Després, a falta de Smash Bross Melee, l'Alan va endollar dos comandaments més i va col·locar el disc de Naruto3; els jocs a 4 players sí són divertits! Tot i el moviment caòtic de càmeres es va poder veure una bona galeria dels atacs dels principals personatges protagonistes, que al final van ser totalment esclafats pel Ramon, que controlava el Hyuga Neji i el seu kaiten. Cal dir que l'Alan només va fer un parell de partides, ja que la diferència de nivell és tan abismal que la resta no tindríem gaire més opció que cedir una i altra vegada davtn seu :O) I els combats es disputaven... a ritme de rock! En Litri va fer gala del seu talent com a guitarrista, de Playskool això sí xD La guitarra s'ha convertit en un objecte molt mític, que va tornar a fer acte de presència a la Cerdanya Party, que narrarem d'aquí uns dies.

Quan ja eren gairebé les 6 del matí vam fer una pausa per entregar-li el regal a en Drewen, al cap i a la fi la festa era una cel·lebració del seu aniversari, no? I quina cara va posar al desembolicar un flamant micròfon!! Ara podrà assajar a consciència per al karoake, o qui sap si farà carrera al món de l'espectacle començant des de sota (recordem la seva actuació a la Cosa Groga interpretant la versió de "Smooth Criminal" que van fer Alien Ant Farm. Sí, altre cop aquest personatge que ha creat tants moments fotologueros aquest curs xD). I continuem amb actuacions musicals... per fi ha arribat el moment de treure les dues alfombres del DDR, a les quals el Ramon ha agafat afició, per marcar-se uns balls. (Punt i apart. Després de provar-les amb un parell de temes, he arribat ràpidament a la conclusió que això no està fet per a mi. No atinava ni tan sols a posar el peu :OP). Algunes cançons van ser força “destroyers”, però poc a poc la gent va agafant el ritme; aquesta vegada l'Ivan no es va marcar cap MAX 300.

El sol ja treia el cap i va ser moment de connectar l'Eye Toy, ja que les proves anteriors fetes amb la llum artificial del garatge van donar mal resultats. I jo al dia següent em preguntava, és possible tenir “agulletes” (sincerament, el nom català em sembla que no l'ha fet servir ni el seu propi creador. Però va, si voleu ho diem: tenir tiretes xDD) de jugar amb una videoconsola? Dilluns ho vaig confirmar amb en Drewen, que també li va passar, la qual cosa demostra el baix estat de forma en què ens trobem, haurem de jugar a futbol més sovint! El que sembla clar és que les proves d'entrenament militar (del EyeToy, eh!) i, especialment, les d'atletisme, ens van passar factura; afortunadament n'hi havia algunes de més relaxades com una bona partida de bitlles i d'altres tan surrealistes com haver de depilar una pobra senyoreta que, pels crits que feia, no sé pas que li devien estar fent en realitat. Les partides més disputades amb aquesta webcam crec que van ser les de retornar els fantasmes que anaven rebotant contra la paret i els partits de volleyball entre en Ramon i en Drewen.

Afortunadament a primera hora del matí va fer acte de presència, rodejada d'un exquisit olor a cafè acabat de fer, la mare del nostre anfitrió. Com vaig comentar a l'anterior entrega, s'ha creat una mena de rànking de mares, a la qual s'hi va incorporar (rotllo “la entrada más fuerte de la semana”) gràcies a l'esmentat cafè, juntament amb un bon batut de cacao, madalenes i un assortit de galetes Cuétara (no, no faig publicitat, ja m'agradaria que em paguessin per això xD).

Després de tot això només quedava recollir els trastos, enfilar cap a l'estació i agrair novament a en Drewen la iniciativa (mira que va insistir i insistir).

Fins la propera Friki-Party!!!