Cròniques de la Drewen's Party Vol.2 (i amb subtítols!)

Aquesta vegada no hi va haver karaoke: no es va poder cantar Johny Techno Ska.

Aquesta vegada no hi va haver PS2: no va haver-hi eye-toy friends, no va haver-hi playskool guitar.

Aquesta vegada no hi va haver... càmera de fotos (ningú en té o què?! Jo ja vaig dir que no la tenia :O( )

Però hi va haver... *ovacions a l'estil alineacions de futbol ON*

Piscina!

Smash Bross Melee!

Mario Smash Football!

Donkey Konga! (veure unes entrades més avall, pronòstic encertat)

UNO!

Esmorzar uns xurros mentre ens refresquem a l'aigua

*ovacions OFF*

L'hora de reunió al vestíbul de la Renfe de Passeig de Gràcia era les 6pm i, com no podia ser d'una altra manera, al final es va embolicar la troca i vam acabar tots corrent per agafar el tren de les 6 i mitja. Assitents: Alan, Minilitri, Mónica (per part del mini, of course xD), Quim, Ramon (a.k.a V de Viladomat), Litri i Artha. Ai! Espera... i on anàvem? A casa del Drewen, així que ell ve de série :O)

El Drewen i jo ja portàvem un bon tute del matí: un non stop de 10 a 3 amb un “assaig” del concurs de programació en companyia de l'obokaman xD (nick de l'Omer, això és un profe friki i la resta són tonteries); va ser totalment destroyer... va xerrar tot el que no havia fet en les classes anteriors. Després d'això va ser quan vam haver de retrassar a corre-cuita l'hora de quedar a l'estació, ja que encara havíem d'anar a dinar (L'Andreu també ha donat un aprovat als meus spaghetti! Almenys ja sé que el que cuino és comestible xD). Ràpidament vaig agafar les quatre coses, vam carregar els bongos (des d'aquí dono les gràcies al Iakon, que amablament me'ls ha deixat. Pa' que luego digan que no hace buenas obras, muy de vez en cuando eso sí :OP) i a pas lleuger cap a l'estació.

El trajecte va ser com s'esperarava: grup Mario Kart per una banda i gent sense DS per l'altra; closques blaves, queixes del Litri i el Drewen's Snaking amb el huevo móvil (ara ja no et deixarem jugar amb nosaltres, mala persona i no, no val agafar-te l'aspiradora del meu Luigi, que fas el mateix) (*) I així en un tres i no res ens vam plantar a Calafell, on ens esperava una bona caminata sota el sol camí del Caprabo per comprar provisions per a passar la nit i d'allà cap a can Drewen.

Entra en joc la primera novetat de les friki parties: un cop vam descarregar ens va faltar temps per canviar-nos ràpidament i llançar-nos a la piscina (en companyia d'un Squirtle!) abans d'acabar desfets com la xocolata al sol. Quan aquest va decidir que ja era hora de retirar-se per l'horitzó i anar a fer nones vam muntar la Cube, ja que aquesta vegada només disposàvem d'una sola TV, mentre l'Andreu començava a fer les pizzes. Així doncs, la primera part de la nit va transcórrer provant els Donkey Kongas mentre alguns altres es cruspien les seves respectives delicies italianes (ejem, ja ens entenem). Els temes que més van sonar evidentment eren els frikis, series d'anime i videojocs! Mazinguer Z, Doraemon, Mario Bross, Zelda, apertura del Smash Bross, Viva Rock (ending de Naruto), La Cucaracha, GO!!! (We are fighting dreamers...), Rewrite (opening de FMA), Cha-la Head Cha-la,...

Després, ja amb els estómacs plens i les piles carregades (tots a comprar un carregador quan surti la Wii) vam provar el Mario Smash Football, i quins riures! Finalment vam acabar jugant tots contra la màquina en mode professional (segon nivell de dificultat dels quatre possibles), al principi rebent unes pallisses tals com 10 a 0 *dissimula*. I no hi havia manera de guanyar! Al final vam organitzar-nos, cadascú en una zona del camp, i per fi vam aconseguir no ser derrotats en algun partit. Cal destacar que el Litri es comporta igual tant a la vida real com dins d'un videojoc, aquí teniu la prova:

Vam estar canviant-nos el primer comandament, ja que és el que controlava el capità de l'equip (DK, Luigi, Yoshi, etc. per a qui no hi estigui ficat, mentre que la resta controlàvem Toads, Koopas, Birdos o Hermanos Martillo). Quan el Litri va fer-se amb el control del Mario (que ja es va quedar perpètuament) feia la mateixa tàctica que als partidets dels diumenges: yo me quedo al borde del área y me la pasáis, recibo la pelota, chuto y... litri-gol. I tots cridant a l'uníson “¡Pero corre Litri! Que aquí no te cansas!!”

PAUSA. Son les 3 del matí. Baralla pels llits. Ramon pren possessió del llit de l'Andreu (es veu que hi ha una foto de la Mònica, dicen las leyendas del lugar que siempre vigila a su amado porque quiere tenerle controlado). Litri es derrumba sobre el llit de l'habitació del garatge.

Decidim començar uns Smash Bross, després d'unes poques partidetes al Naruto. Al cap de poca estona el Quim decideix anar-se'n al sofà mentre les lluites als diferents escenaris (i els suicidis, tot sigui dit) creixen en intensitat: Samus Vs. Link (Artha Vs. Drewen), Yoshi's, Roy's, moneries diverses (Jigglypuff, Kirby, Pikachu,...), i el Drewen que continua amb el Link, Falco's, Ganondorf's, Bowser's!! (LOL) i el Drewen que continua amb el Link,.... De sobte, el Quim baixa les escales (3 hores més tard) i pateix un deja vu: “Ei! Acabo de tenir un deja vu terrible, fa tres hores que he marxat i ara torno i us trobo amb el Smash i a la matixa pantalla i els mateixos personatges!” Val, sí, ni ens vam adonar que el temps havia passat tan ràpid; tocava descansar (unes partides més si us plau!!). Llavors ja va ser dispersió total: Alan i Quim s'apoderen de les tumbones del jardí abans de que el Sol tot poderós fes la seva aparició, Litri i Ramon continuaven en braços de Morfeu, la resta vam anar a comprar xurros (sort que la son va impedir que l'Andreu fos gaire temrari amb el cotxe).

Mitja hora més tard.

Em sembla que ha estat un dels meus millors esmorzars en quant a comoditat: a la piscina s'esmorza de conya! La resta del matí, fins al moment de recollir i marxar rumb al McDonalds a dinar i tornar a caseta va ser un campi-qui-pugui. Els qui no havíem dormit pululàvem amunt i avall entre piscina i garatge, vam fer uns UNO's (*interrupció*: ahir vam veure que un dels premis d'una màquina de la Namco Station eren unes cartes del UNO, però no unes qualsevols no... ¡compre el nuevo UNO H2O! Las nuevas cartas de plástico transparente para jugar en la piscina mientras le haces aguadillas a tus amigos) *fi interrupció*) i uns darrers Kongas.

Y colorín colorado, esta friki party se ha acabado.

(*) Ahir ens vam enrecordar de tu quan veiem A Todo Gas 3, pel tema del snaking. Sip... he participat en el cicle Cinecutre (pensament de fer unes reviews detalledes a partir d'ara i de les que ja heu vist, ja que aquesta ha estat passable i tot!).