Dia 6 & 7: ¡Haz click cinturones y no te morirás!

Ja hem traspassat l'equador de la nostra estada a la Cerdanya, lluny de les presses i sorolls propis d'una ciutat com Barcelona. Fins al moment hem completat algunes de les coses que ens havíem proposat: hem derrotat a Shao Khan, ajudat a Solid Snake en la seva missió i hem sentit el nostre cosmos interior.

Poc puc posar d'aquests dos dies, ja que vaig marxar després de dinar a causa d'un problemet amb la feina... però de pas va venir també l'Andreu, evitant així haver hagut de matinar i la patejada fins Puigcerdà com la Comunidad del Anillo d'uns dies enrera. Així doncs, junto en un sol escrit tots dos dies i em reservo els afegits per fer algun “special” :O)

El matí, com sempre, va ser breu. Es va continuar amb el Resident Evil: Code Veronica X, mentre alguns provaven un minijoc del Metal Gear 3 que tenia com a protagonistes els micos del Ape Scape. Ni se us passi pel cap començar-lo sense mi! - crec que va quedar prou clar :OP Gràcies per esperar!

I quina va ser la meva sorpresa al tornar la nit següent... resulta que aquella grapat s'havia enganxat al Neo Contra! Els nostres herois però, no van poder evitar que el món fos destruit (el final dolent del joc, tot i treure rank B) ni tampoc van resoldre l'enigmàtica identitat de Mystery G. Alguns detalls còmics del Neo Contra, que vaig poder veure al dia següent, són:

-Nans caminant damunt d'unes pedres gegants que rodolaven camí avall.

-Música maquinera pròpia de Chasis (o qualsevol antro similar).

-Una èpica persecució que et deixava amb un pam de nas quan apareixien un parell de dinosaures quan un ja s'esperava la moto més canyera que se't pogués passar pel cap.

I arriba el moment de sopar, cap problema! Ja em van dir que el llom amb patates estava boníssim. Ara bé, no sé pas què vau fer aquella nit... *xiula dissimuladament*

L'endemà els nostres nanos van finiquitar el RE: Veronica i també van sortir prou airosos quan els seus estómacs es van fer notar, tot preparant uns spaghettis amb una salsa “del palooooo” Quim: bacon, llet, nata líquida, formatge rallat (eing xD?) Però estava bo! - someone said.

Entretant, l'Ignasi i jo feiem quilòmetres a ritme del “nyioooo” que ens avisava de cada radar que els simpàtics de Tràfic tenen camuflats arreu de la xarxa de carreteres (el cotxe és totalment innovador, ja que funciona tant per carreteres com per autpistes i autovies!!). No vam arribar a veure'n cap físicament, però ens va quedar constància de que el tot terreny andorrà que anava al davant també tenia equipat un GPS (tú no necesitas a Juan Juan, sino a Tom Tom).

Vam passar de llarg d'All per anar cap al Carrefour a fer la segona i última compra. Només arribar, en comptes de preguntar-me com ha anat el viatge o si s'havia arreglat el problema del curro, l'Alan es va apropar a saltirons (com és habitual) per preguntar-me si havia pujat la guia del MK: Shaolin Monks i com desbloquejar els personatges del DB: Tenkaichi que ens quedaven; sí, l'he dut tal com em vas encarregar ^^

Era ja tardíssim així que, aprofitant que havíem comprat pa, vaig proposar de fer un parell de truites de patates. I el resultat fou... bé, la primera va resultar un desastre perquè la paella d'antiadherent té el que els caballeros del zodíaco de masculins, així que podríem dir que aquella truita és (era, perquè ens la vam cruspir igual) la germana de l'ou arramonat de la CFP anterior. Podeu veure les fotos al fotolog del Minilitri (la segona, tot i que no ho vas comentar, va quedar niquelada!!). Però el detall més important és què va succeir durant el procés d'elaboració de les truites. Eren al sofà escoltant cançons de la BSO quan, de sobte, va arribar l'opening de Digimon i al Quim i l'Ivan els va donar per cantar mentre l'Itachin grabava i s'unia en el punt àlgid per acabar de destrossar la cançó tots plegats i que jo vaig concloure amb un “alaaaa” des de la cuina. El resultat del combo jutgeu-lo vosaltres mateixos (probablement ja ho haureu fet abans de començar a llegir això).

La matinada va transcórrer alegrement amb una partida al Línia Directa, de la qual vam extreure la conclusió de que no podem jugar en plan broma perquè de seguida es maquinen estratègies “cheto” per part d'alguns de nosaltres com ara apuntar el nom del noi quan algú truca i rep una pista bona (les que eliminen 4 personatges en comptes de només 2) o fer deduccions per parelles (si ens queden pocs nois i ja hem eliminat els seus “similars” podem descartar-lo). Apa, amb la broma ara teniu un tutorial per “robar” l'admirador secret a les vostres amigues.

La partida va donar lloc a que sorgissin noves idees de projectes, similar a aquella de fer un “quién es quién” UPF edition. En aquesta ocasió el Ramon va proposar fer un Línia Directa personalitzat usant la DS com a telèfon.

La guinda final la va posar la següent frase: has fet click? , emulant l'anunci del McDonalds per promocionar l'ús del cinturó de seguretat per evitar accidents. I què passa si dius que no? Doncs la resposta és la imatge que encapçala el text: l'Ivan convertit en un gusiluz (a falta de bombeta per a il·luminar-li el cap) a punt de fer un intrèpid viatge escales avall. Ningú més va patir l'atac de l'Alan aquella nit ni les successives (almenys en aquest aspecte, recordem les súpliques agòniques de l'Ivan amb les pessigolles).

RECORDA FER CLICK