CFP Dia 1: El desembarco de Puigcerdà

Era un dissabte al matí i les nostres ments ja havien deixat totalment enrera la sempre dura època d'exàmens de setembre; ningú hagués dit que no havien passat ni 24h.

I allà estàvem. Amb les maletes al peu de l'Arc de Triomf sota un sol que pretenia escalfar de valent a mesura que avancés el dia. Certament ens semblava inconcebible la idea de que tothom fos puntual i poguéssim posar-nos en marxa a les 9 del matí; per sort no ens vam demorar molta estona i al cap de mitja hora els motors arrencaven.

No era pas una cursa, tot i que el pare de l'Alan bé es podria dedicar a fer rallys per la Collada de Tossa. L'ordre d'arribada va ser: en primer lloc Ramon, Quim i jo (V de Viladomat havia d'anar pel Túnel del Cadí!). Una mica més tard van arribar l'Ivan i l'Alan, no pas amb gaire diferència si tenim en compte la ruta, i finalment, quan ja havíem fet un mos per esmorzar, va aparèixer l'iTachi amb la familia al complet.

De seguida ens vam posar altre cop en marxa (posem rumb al Carrefour!) per fer una compra en temps récord per tal de no fer esperar massa als “papis” que van fer el favor de pujar-nos a la Cerdanya (des d'aquí moltes gràcies; esperem que algú de nosaltres ja tingui carnet de cara a la propera escapada).

La descàrrega de bultos quan vam arribar a All va ser un vist i no vist, ja que era força tard i bé havien d'anar a dinar, els xófers. Acte seguit vam realitzar un breu “bricomania”: calia tallar a mida les barres per a posar les cortines de dutxa. Tot i la insistència per part d'alguns (ejem, no vull mirar a ningú) de que duguéssim entrepans per dinar, a l'hora de la veritat només en teníem el Quim i jo, així que em va tocar fer (bé, parlem en propietat, ja vaig dir que m'oferia a cuinar durant tota l'estada, però les bromes cap a mi eren diàries, especialment tu eh Ramon) el primer dinar a mode d'emergència: “¡marchando unos cuencos de arroz con tomate!”.

Alguan cosa no m'encaixava. La distribució dels sofàs, gran novetat d'aquesta V2.0 de la Cerdanya Freak Party (des d'ara CFP), no era gens òptima en vistes a colocar les dues TV. En un pim-pam el Minilitri i jo vam fer una restructuració que perduraria eons... fins que algú la llogui i els doni per canviar.ho (si ho fan :D).

Aquest primer dia, potser per alliberar les tensions acumulades, va estar plenament dedicat als joc que requerien les pistoles de la PS2: començant pel Time Crisis 2, passant pel Virtua Cop 1 (o “quantes persones creus que caben darrera d'un barril?”) & 2 (Dont' shoot me!) i tir al plat, fins la impossibilitat de jugar alCrisis Zone a causa dels destellos “del palo” Vampire Knights. També vam tantejar el Dragon Ball Tenkaichi, on vam comprovar com de desequilibrats estan els personatges i vam riure amb el jet-pak que dui el Satan per poder volar.

Sorprenentment la gent estava força cansada i vam plegar aviat. L'alan, el Quim i jo vam fer una partida al Fanhunter: Batallitas; dur els Tintin Macutes em va desquiciar xD

Properament els següents dies, mentrestant ens riurem seguint els fotomontatges del Minilitri.