CFP Dia 2: Preludi de les grans estrelles de la CFP 2.0

Continuem amb les cròniques de la CFP. El segon dia va ser l'inici de les principals aventures que serien eix central de la nostra estada, però també de moments de desesperació...

L'inici crec que el teniu tots clar i no dóna peu a dubtes: ens llevem tard. Després d'esmorzar per començar el dia amb força vam exercir certa pressió sobre l'Alan i el Ramon perquè s'asseguessin a jugar al Mortal Kombat: Shaolin Monks, ja que estaven pràcticament a la Final Battle, i així poder rejugar-lo altre cop (aquells qui el volíem provar), però amb la novetat de substituir els “wataaaa” del Liu Kang per la parella Scorpion i Subzero. WTF? Aquesta deu ser la pregunta que us deu rondar pel cap. Doncs sí, no preguntarem sobre la coherència argumental, que més endavant (no desvetllarem res encara) va quedar demostrat que era nul·la.

Deu (sí, o més) no van ser suficients per derrotar a Shang Tsung + Kintaro + Shao Kan sense poder recuperar ni un xic de vida (bé, un xic sí, però era tan insignifcant que feia ràbia i tot). Com que ja eren les 4 els nostres estómacs van decidir que tocava fer un mos; vaig cap a la cuina :OP

L'Itachi era un newcomer, així que calia dur-lo a veure la críptica inscripció de “Internet a la paret”; no pots passar per All i marxar sense meditar sobre què coi fa una frase com aquesta allà i qui la va escriure (no entrarem a fer suposicions sobre què tenia al cap aquella persona). La passejada, que va ser prou llarga, va servir per fer la digestió i per comprovar que la gent no dóna molt de sí: una euforia desmesurada d'un grup de gent cridant “burritoooo burritooo” des d'un tot terreny mentre visitàvem als nostres amics emule i edonkey ens ho va confirmar. Durant la caminada vam estar parlant d'algunes sagues “videojueguils” i vam desembocar en un record del Probotector (Contra) de SNES que va propiciar que el Minilitri mencionés el fet que tenia un Contra per a la PS2.; qui ens hauria d'haver dit que aquell instant de nostàlgia i aquell comentari innocent desembocaria en tot una febril addicció...

Però no correm tant. Evidentment la conseqüència lògica d'allò va ser posar el joc tan bon punt vam arribar a la casa; aferro un comandament i encenem la consola (brrruuummm, secadora en marxa). La primera impressió va ser nefasta, amb el SuperProbotector: Alien Rebels de SNES a la ment el joc va resultar tota una decepció. Les quatre missions van durar 33minuts, en aquell moment suposàvem que en altres modes de dificultat se'n podrien desbloquejar més, sinó quina gràcia. Però alguna cosa, diminuta, inapreciable, va quedar grabada a les nostres ments: foren les seqüències clau que ens van fer adonar de que, lluny de ser un joc cutre (ja ens entenem) i mal fet, era tota una conya (*). Què era allò?

-Córrer (i disparar) damunt de les hèlices d'un helicópter?

-Un gos megalòman?

-Surf sobre míssils?

To be continued...

Posterior a aquest shock es va decidir començar un dels jocs oficials de la CFP 2.0. , el reinat de la TV de 21” passa a ser de la GC i donem el tret de sortida al Metal Gear Solid: Twin Snakes o “cómo parecerse a Neo (¡incluye mogollón de escenas en bullet time!)”. El joc va ocupar-nos la resta del dia-nit, però vam haver de posposar les 3hores escasses que quedaven per a l'endemà, tanta era la informació (per duplicat a causa de l'escàs poder de concentració i/o memorística del Snake) que ens va proporcionar, ja fos sobre la història de la saga o el gran “how to: frases para salir con éxito de preguntas comprometidas” del qual més d'un (que lo sé) va prendre'n nota. També vam ser testimonis de les insinuacions del Otacon...

El període comprès entre les 2am i les 5am va ser un bucle while(1) sobre si anàvem a dormir o si feiem un Línea Directa.

Nota: tinc anotades un parell de les frases que va deixar anar el Snake, les posaré en alguna de les properes entregues ;O)

(*) Vaja, com ens ha passat amb la Màquina de Bailar. Que algú faci la crítica si us plau, crec que s'ho mereix i jo no dono abast ni per casualitat :O( Només el fet de reunir.nos 8 persones a veure allò ja tenia mèrit.