Dia 8, 9 & 10: Snake Eater (music not included)

#No em deixa posar el vídeo... demà ho reintento

ENLLAÇ

Sembla que les forces ja comencen a minvar una mica, per la qual cosa aquest dia no hi va haver gaire activitat. Vam iniciar, mig adormint-nos, el Metal Gear 3, que es convertiria quasi en una carrera contrarrellotge per a poder acabar-lo a temps; tot plegat agreujat per les incursions suicides de l'Itachi escopeta en mà *veure conseqüències més endavant*

Realment aquesta tercera entrega ens va agardar moltíssim i els camuflatges hi donen molt de joc; la frase més mítica també la guardo per a un “special”. La pausa en les aventures del Snake va servir per intentar descobrir els secrets del MK Shaolin Monks: lluitar contra l'Ermac i fer les quests del Smoke, ¡ese embustero! ¿Embustero? A la versió USA del joc, l'última step et desbloquejava el Mortal Kombat II, mentre que a l'europea t'ho diuen i et quedes amb un pam de nas (una barreja entre cara d'estupidesa i cabreig monumental). A qui no vam poder trobar, tot i saber que havia de rondar per la fundició, és al Kano.

Aquella nit, per no perdre el costum, es va tornar a formar follon, veient séries mítiques com Altres Límits i revisionant per tercera vegada l'anunci del portàtil (... no, eviteu la temtació) HP. Potser, si s'alinien els astres, podrem veure'l properament a Youtube (no vull mirar a ningú).

Ah sí, les conseqüències de que l'Itachi fes el boig van ser un “combat” extremedament llarg amb el boss “The Sorrow” (ja et val!). No entro amb detalls per possibles spoilers, tot i que no té massa sentit a menys que tu (Zurk), que em llegeixes perquè et deus avorrir molt (no et confonguis, jo encantadíssima), no hi hagis jugat ^^

-------------------------------------------------------------------------------------------------

Sembla que totes les Cerdanya Party han de tenir un videojoc bo que ens acaba desesperant i, en contraposició, un joc més o menys absurd (no en el sentit literal, o sí, depèn del cas. No em lapideu :OP) que ens acaba enganxant. [ Es mantindrà aquesta regla no escrita en les possibles futures edicions? ]

En aquesta ocasió la desesperqació va venir d'haver de completar el Metal Gear 3 en tan sols dos dies, juntament amb morir diverses vegades per anar en plan esbogerrat per les zones *veure més amunt*. Recordem que a la CFP 1.0 gairebé agonitzem esperant que l'últim colós fos derrotat en comptes de caure una i altra vegada durant el procés d'escalada.

Pel que fa al videojoc “absurd” suposo que, havent llegit les cròniques dels dies anteriors, no hi ha cap mena de dubte: *música on* Neo Contraaaa *música off* . Poca cosa es pot afegir que no hagi dit ja, vam(n) passar d'una primera impressió nefasta a un vici absolut.

El penúltim dia no va servir per altra cosa que completar el Metal Gear 3, el final del qual em va posar la pell de gallina i emocionar com cap altre videojoc havia fet mai. A més, els trucs de la guia eren genials. Al final “la noia” acaba com la dolenta, igual que en incomptables pel·lícules, no hi ha dret :O(

Vam celebrar la darrera festa del pijama i dormir unes poques horetes per preparar-nos de cara a fer de brigada de la limpieza de l'endemà, en la qual tothom va colaborar. Vam dinar sà i encara ens van sobrar ¾ d'hora per espatarrar-nos al jardí mentre gaudíem d'uns magnum cortesia de la padrina del Ramon. Després d'això l'Ignasi ens va apropar a l'estació de tren i va tornar a buscar l'Alan i l'Itachi.

Posem rumb a Barcelona.