A todo gas 3: cinecutre? + Silent Hill + Recreativa acabada en 4

Ahir vam (van) fer un descans de tanta pel·lícula nefasta i ens vam (van) allunyar del cinecutre per anar tots plegats a veure l'estrena de Silent Hill, com a bons aficionats als videojocs que som, tot i que ja sabem qui és el mestre i coneix fil per randa totes les històries d'aquest i de tots els altres videojocs similars com ara House of the Dead; no volem mirar a ningú oi Alan :O) ?

Com podeu veure a la fotografia es va batre récord d'assitència (¡hay entradas para hoy!), segurament perquè era una pel·lícula més que passable i no pas un mega-bodrio com en altres ocasions en les quals, per sort, no vaig estar-hi present. La pel·lícula va ser entretinguda en tot moment, mentre esperàvem l'aparició estelar del malo malote del segona entrega del videojoc (o això crec recordar que em vau dir :OP) el senyor Cabeza-Pirámide, instant en el qual tota la fila es va volcar en donar-li una càlida benvinguda en forma d'onada humana iniciada pel Minilitri, seguint per: Artha, Ramon, Itachi, Alan, Rebe, Quim, Litri i acabant a la Marina.

Però potser us esteu preguntant... què és això del cinecutre? Són totes aquelles pel·lícules que alguna vegada heu vist (ja sigui snecera si el vostre cos ho ha suportat o un tros si la racionalitat es va imposar) i heu tingut aquella sensació de tenir ganes d'estar a qualsevol altra banda, l'éstómac d'un troll probablement era, en aquells moments, més acollidor que el sofà o la butaca de cinema en la qual castigàveu els vostres ulls amb allò que apareixia per la pantalla. Faré una ràpida bateria de possibles films que podem englobar en aquesta categoria: Mortal Kombat 2: Aniquilación, Más de mil cámaras velan por tu seguridad, Street Fighter (no la d'animació), Ultraviolet, Alone in the Dark (bé en realitat el 100% de pel·lícules de Uwe Boll), Power Rangers: the Movie (visionada el cap d'any, vam sobreviure), Bola de Dragón, etc etc etc.

M'hauríeu d'aclarar com va començar tot, arran de la web vam recordar moltes d'aquestes “joies” i per això vam tragar-nos Power Rangers un 31 de desembre (Rock'n'Roll! , Pincho supremo!, ¿Hago unas llamadas? No! Soy un maestro del disfraz). Ara un equip d'intrèpids joves va assiduament a les estrenes de les pel·lícules mereixedores un trofeu a la pitjor filmació de l'any, però sempre dintre d'un cert marc d'acció i no comèdies estúpides, ja que seria massa difícil destacar-ne alguna. La setmana passada em vaig animar a acompanyar-los en la seva darrera aventura: A todo Gas 3, pensant que podria ser tolerable. Però què va passar?

Decepció, decepció, decepció. Aquesta és la paraula que no va parar de repetir l'Alan, i és que els mitjans de comunciació més selectes van classificar la pel·lícula com a apta. De tota manera això és una visió global, a petita escala vam trobar-hi moltes coses! Ja l'inici de la pel·lícula ens va mostrar com una xicota americana qualsevol (vamos, la típica rubia de ojos azules, con cuerpo 10 que te encuentras en el super cada día) s'oferia com a premi en una carrera de cotxes entre un nou estudiant (ojo, ¡que soy menor! Doncs que crescudet estàs guapetón) i el seu xicot, que lluia un cotxe d'uns 50mil $. Enmig de la carrera, quan sembla que el prota de la peli agafa una mica d'avantatge, la noia recrimina al seu xicot: “Pensaba que me querías” I no podem pas olvidar al nebot de l'Al Pacino oriental i el seu nas aixafat (potser en un accident mentre feia drifting xD) al qual el prota (“Vente conmigo”) roba la nòvia, amant o el que fos. A més vam presenciar una carrera pel mig de Tokyo al més pur estil Drewen-Snaking, ens vam enrecordar de tu :OP Però el moment estelar ens esperava a l'última escena de la pel·lícula, coregem el seu nom! Vin Diesel havia d'aparèixer tant sí com sí, un canguro superduro...

Després de tot cinema al Diagonal Mar és cita obligada la parada a la Namco Station. Ahir el Minilitri, fins llavors imbatible al DDR, s'havia de prendre la revenja de la derrota soferta la setmana passada per part del Ramon després de que aquest es cruspís dos Big King XXL que van actuar com la poció màgica dels irreductibles gals. Però ahir les recreatives ens deparaven una novetat, tot un repte per als nostres experts tiradors: Time Crisis 4 (¡la máquina tuneada que habla mientras disparas!). La frase va ser: “Rebe, la cartera”. Sobre la partida, a més de costar 2€ per cap, tenia una difícultat força bèstia, només cal dir que els van treure una vida al pròleg i que no van arribar ni a la meitat de la fase. Altres novetats són les plagues de bitxos més pròpies de House of the Dead i unes multi-screen on has de canviar de pantalla mentre rebutges l'enemic durant 30 segons. Part de la culpa de la massacre de la partida va ser deguda precisament a aquesta última novetat, caldrà acostumar-s'hi abans de tornar-ho a provar; ja estan aguardant que surti per a la PS2.

Si tienes que “seguir ensayando” no te vengas abajo, nadie dijo que triunfar era fácil. Sigue cuidándote. Prueba con otro menú. - Panfleto del Burguer King