ACM Contest (Part I) - Arribada a terres portugueses
En comptes d'anar a mumir per estar frescos per demà, com que no tenim cap altra aspiració que aconseguir unes xocolotes desfetes si resolem un parell de problemes, ens podem permetre el luxe, l'Andreu i jo, de passar a ordinador les cròniques del nostre primer dia per terres portugueses (el segon ja no, no serem tan irresponsables). Malauradament no disposa del cable USB oper transferir les fotos, però tot arribarà.
Doncs ha arribat el dia de partir cap a terres portugueses, amb una il-lusió que intenta compensar la relativa poca preparació que portem (jo la que més). Ens reunim a l'estació de Sants sense més incidents que la típica sensació de sardina enllaunda característica del metro barceloní a hora punta. Posem rumb a l'aeroport i no tenim gaires dificultats per trobar ni la terminal ni la facturació d'equipatges. Del viatge (en un mini-avió que més aviat semblava avioneta) l'úncia cosa destacable ha estat la dona encarregada de supervisar l'equipatge de má, a la qual s'entenia menys que al Baeza: "nozen dividí, nozen latop, TE HE DICHO QUE LA BOLSA DE PLÁSTICO FUERA!" Aquesta última frase anava dirigida al Juan. Pel que fa a la traducció, ja que al principi pensàvem que parlava en alemany, seria una cosa així: "mostreu els dvd portátils i els ordiandors personals "(per no repetir la paraula xD).
El trajecte fins l'hotel ha estat més llarg que l'avió en sí, ens hem tragat dues línies senceres d'autobús i un vaixell cutríssim que es balancejava, fent que el Drewen es maregés.Per si no fos poc, encara ens quedava una aptejada fins l'hotel, castigats pel vent de l'Atlàntic... i el grunyir dels nostres estómacs, al més pur estil Chewbacca.I quina és la nostra cara al veure que tots els restaurants ja estaven tancats, inclòs el de l'hotel? Per sort la dona de la recepció va trucar a un perquè ens obrissin la cuina. Hem dinat de puta mare, amb unes quantitats astronòmiques de menjar a un preu super assequible comparat amb Barna City; un 10 per als cuiners per cert :O) Bé, el fart de rirue que ens vam pegar també l'hauríem d'explicar. Resulta que el cambrer ens va recomenar "Polvo a la nosequè", que no és altra cosa que pop, i l'Andreu va dir: sí, yo quiero un polvo. Llavors vam esclatar a riallades davant la perplexitat del cambrer; el pobre no entenia res. Ens va saber una mica de greu perqué semblava que ens estiguéssim rient d'ell, para nada.
El temps (i la distància) no acompanyaven pas a desplaçar-nos a Lisboa a fer una volta, el vent va començar a buifar més i més fort, acompanyat per trombes bestials d'aigua que duraven entre 5 i 8 minuts. Així doncs, ens vam quedar a l'hotel, vam mirar un parell de problemes i els vaig engrescar a juagr al billar que hi ha al hall de l'hotel; un billar impecable de 4€ /hora i la sopresa de descobrir que l'Anders és un crack (volem revenja!). Més tard vaig proposar buscar un colmado per tenir alguna cosa de beure i menjar a l'habitació, i pel camí vam descobrri un saló recreatiu amb màquines super-antigues, però també Time Crisis 2 i 3, House of the Dead 3, ... tot a 50 cèntims (llàstima que no estigués el 4!!). Suposo que eventualment hi farem una visita.
A la tornada a l'hotel acabaven d'arribar els tres equips de la UPC. Tots els tòpics es queden curts: cabell llarg o barba de chivo, ulleres de pasta,... i sentats al sofà resolent cubs de rubik de 5x5 :-l D'altra banda tenim tres organitzadors del concurs, als quals vam preguntar, mig xops i amb els cabells totalment revolucionats per les ràfagues d'aire, si podríem portar menjar el dia del concurs. Ens van tranquilitzar dient que hi hauria sandvitxos barra lliure ("you can eat anytime", literalment), no sense abans demanar-nos una fotografia. Jo crec que una de les dues dones ha al-lucinat de veure una noia (això és com a mínim 5 vegades pitjor que la universitat, em sento toalment observada!). A més, l'altra dona s'ha emocionat al dir que érem de Barcelona i ha començat a alabar la ciutat fins a arribar a dir-nos que la considera "una ciudad dentro de una obra de arte".
Ara, 1h más en Espana, el Juan porta mitja hora dient que té gana tot i l'atracon de les 4 de la tarda, per la qual cosa donarem per conclós aquest primer dia per anar a la cerca d'algun lloc on poder rapinyar un entrepà. Això són les afores de Lisboa i està mig mort, és com Calella, Pineda, o qualsevol dels altres pobles turístics en ple hivern.
El mos el vam acabar realitzant a una espècie de bar musical, és curiós... aquí tenen la mateixa quantitat de cubates i alcohol que de cafès i tes. Em sembla que les cròniques d'avui (que ve a ser el 2n dia), tot i estar escrites, hauran d'esperar fins dimarts a la nit, o més (algú ha dit treball de compus?). Des d'aquí us enviem una abraçada i marxem a mumir... que tenim una xocolata en joc demà :D
Doncs ha arribat el dia de partir cap a terres portugueses, amb una il-lusió que intenta compensar la relativa poca preparació que portem (jo la que més). Ens reunim a l'estació de Sants sense més incidents que la típica sensació de sardina enllaunda característica del metro barceloní a hora punta. Posem rumb a l'aeroport i no tenim gaires dificultats per trobar ni la terminal ni la facturació d'equipatges. Del viatge (en un mini-avió que més aviat semblava avioneta) l'úncia cosa destacable ha estat la dona encarregada de supervisar l'equipatge de má, a la qual s'entenia menys que al Baeza: "nozen dividí, nozen latop, TE HE DICHO QUE LA BOLSA DE PLÁSTICO FUERA!" Aquesta última frase anava dirigida al Juan. Pel que fa a la traducció, ja que al principi pensàvem que parlava en alemany, seria una cosa així: "mostreu els dvd portátils i els ordiandors personals "(per no repetir la paraula xD).
El trajecte fins l'hotel ha estat més llarg que l'avió en sí, ens hem tragat dues línies senceres d'autobús i un vaixell cutríssim que es balancejava, fent que el Drewen es maregés.Per si no fos poc, encara ens quedava una aptejada fins l'hotel, castigats pel vent de l'Atlàntic... i el grunyir dels nostres estómacs, al més pur estil Chewbacca.I quina és la nostra cara al veure que tots els restaurants ja estaven tancats, inclòs el de l'hotel? Per sort la dona de la recepció va trucar a un perquè ens obrissin la cuina. Hem dinat de puta mare, amb unes quantitats astronòmiques de menjar a un preu super assequible comparat amb Barna City; un 10 per als cuiners per cert :O) Bé, el fart de rirue que ens vam pegar també l'hauríem d'explicar. Resulta que el cambrer ens va recomenar "Polvo a la nosequè", que no és altra cosa que pop, i l'Andreu va dir: sí, yo quiero un polvo. Llavors vam esclatar a riallades davant la perplexitat del cambrer; el pobre no entenia res. Ens va saber una mica de greu perqué semblava que ens estiguéssim rient d'ell, para nada.
El temps (i la distància) no acompanyaven pas a desplaçar-nos a Lisboa a fer una volta, el vent va començar a buifar més i més fort, acompanyat per trombes bestials d'aigua que duraven entre 5 i 8 minuts. Així doncs, ens vam quedar a l'hotel, vam mirar un parell de problemes i els vaig engrescar a juagr al billar que hi ha al hall de l'hotel; un billar impecable de 4€ /hora i la sopresa de descobrir que l'Anders és un crack (volem revenja!). Més tard vaig proposar buscar un colmado per tenir alguna cosa de beure i menjar a l'habitació, i pel camí vam descobrri un saló recreatiu amb màquines super-antigues, però també Time Crisis 2 i 3, House of the Dead 3, ... tot a 50 cèntims (llàstima que no estigués el 4!!). Suposo que eventualment hi farem una visita.
A la tornada a l'hotel acabaven d'arribar els tres equips de la UPC. Tots els tòpics es queden curts: cabell llarg o barba de chivo, ulleres de pasta,... i sentats al sofà resolent cubs de rubik de 5x5 :-l D'altra banda tenim tres organitzadors del concurs, als quals vam preguntar, mig xops i amb els cabells totalment revolucionats per les ràfagues d'aire, si podríem portar menjar el dia del concurs. Ens van tranquilitzar dient que hi hauria sandvitxos barra lliure ("you can eat anytime", literalment), no sense abans demanar-nos una fotografia. Jo crec que una de les dues dones ha al-lucinat de veure una noia (això és com a mínim 5 vegades pitjor que la universitat, em sento toalment observada!). A més, l'altra dona s'ha emocionat al dir que érem de Barcelona i ha començat a alabar la ciutat fins a arribar a dir-nos que la considera "una ciudad dentro de una obra de arte".
Ara, 1h más en Espana, el Juan porta mitja hora dient que té gana tot i l'atracon de les 4 de la tarda, per la qual cosa donarem per conclós aquest primer dia per anar a la cerca d'algun lloc on poder rapinyar un entrepà. Això són les afores de Lisboa i està mig mort, és com Calella, Pineda, o qualsevol dels altres pobles turístics en ple hivern.
El mos el vam acabar realitzant a una espècie de bar musical, és curiós... aquí tenen la mateixa quantitat de cubates i alcohol que de cafès i tes. Em sembla que les cròniques d'avui (que ve a ser el 2n dia), tot i estar escrites, hauran d'esperar fins dimarts a la nit, o més (algú ha dit treball de compus?). Des d'aquí us enviem una abraçada i marxem a mumir... que tenim una xocolata en joc demà :D
posted by Artha at
12:55 a. m.
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home