ACM Contest (Part III) -

La nit anterior finalment va acabar amb unes partides al billar (un 2-2 aquesta vegada!) a la planta inferior del saló recreatiu (2€/hora, res a veure amb els 7€ de la Namco Station), així com la meva partideta al Time Crisis 2; feia un munt d'anys! Sobre diumenge em sembla que l'Andreu no vol que comenti massa cosa... però farem un breu cop d'ull a algunes cosetes :O)

L'organització una mica rara, molta gent però les normes no es feien acomplir gaire (la prohibició de portar elements externs, per exemple). Us recordeu de la série Érase una vez la vida,i concretament d'aquells bitxos blaus que representaven els missatgers de les ordres del cervell? Doncs bé, hi havia una dona del staff que em va fer venir precisament aquesta imatge. Era l'encarregada de dur a cada aula els fulls que algun participant havia enviat a imprimir. No vaig entendre com ho duien tan ràpid fins que, en una de les meves excursions a buscar menjar (estaria genial que als exàmens llargs de la uni també hi hagués barra lliure de sucs, sandvitxos i bizcochitos varios) la vaig veure en plena carrera per una rampa :-| De la mateixa manera també ens va sorprendre que un equip resolgués un problema en menys de 7minuts, fins que després vam caure en què alguns dels participants disposaven, mitja hora abns de l'arrencada del concurs, de la documentació impresa que podíem dur. Així doncs molts d'ells van aprofitar aquest temps per crear-se (o transcriure) algunes de les funcions o algortimes més freqüents. Precisament aquest és un dels punts negres, vam anar a l'aventura i amb una mínima preparació, a sobre sense més documentació que un Dijkstra i una classe per treballar amb nombres grans :O(

Poca cosa més a destacar sobre el concurs, la UPC va tornar a guanyar (amb el seu 2n equip) per quart any consecutiu. També vam poder notar la certa tirria que provoquen entre altres equips espanyols, especialment pel tema de la bandera. De fet, quan vam estar a la sessió de presentació teníem un parell d'equips darrera comentant d'on era la UPF: ¿Universidad Politécnica de Ferrol? - deia un. Finalment ens van preguntar i, al respondre que de Barcelona, van deixar anar una expressió de sorpresa i van exclamar “pero si no sois unos desabanderados!” (la UPC porta uns anys participant sense bandera, davant la impossibiltiat de fer-ho sota la catalana). No entrarem a discutir sobre la legitimitat de voler ser representat sota un o altre símbol, si per mi fos participaríem amb la bandera pirata :O)

Els problemes en sí,(un total de 9, eren força complicats. Al nostre abast n'hi havia 2 (o 3 si volem ser molt optimistes xD), però un d'ells ens vam encaparrar en resoldre'l d'una maenra molt complexa, o més aviat a ningú de nosaltres se li va passar pel cap que es podria resoldre creant un graf i buscant cicles i/o sub-cicles :OS Els premis als quatre millors equips eren un super videojoc (ja-ja) de Cristiano Ronaldo per al mòbil i un petit xec per gastar a Amazon. Com hem mencionat, hi havia menjar disponible durant tot el concurs, força bo tot plegat!

Quan vam tornar a l'hotel, després d'anunciar-nos que l'any vinent torna a celebrar-se allà, vam canviar-nos ràpidament i corre-cuita a l'estació per agafr l'autobús que duia a Lisboa, per donar una volta i sopar. Jo, particularment, m'he endut una enorme decepció amb la ciutat perquè trobo que, llevat del pont sobre el riu (sempre he dit que és l'única cosa que li falta a Barna, un riu que la creui, sigui gran o petit) no té res de res. El centre és quasi clavat al de Madrid, però amb una desena part de persones passejant, i és que veure els carrers peatonals més cèntrics totalment deserts em provocava una sensació ben estranya. Tot plegat va fer que a les 11 ja fóssim de tornada a l'hotel, després de sopar en un restaurant italià. Sé que uqeda surrealista, o si més no un tant curiós, però si una cosa està igual de cara a qualsevol ciutat són els restaurants de la zona turística, i aquest se'n salvava xD La curta visita ens va servir per localitzar pastisseries on comprar aquest migdia (dilluns) els nostres dolços records de Portugal i un detallet del amteix calibre per a la Coloma i l'Omer, impulsor de tot plegat (sos grande! -com diria el Juan). El Juan... em sembla que ha traumitzat l'Anders, pobre home. Ell tan calladet i reservat i el Juan abraçant-lo, cridant i grimpant tot el dia :OP A la nit vam anar a fer uns altres billars, aquesta vegada victòria indiscutible dels estrangers sobre els catalans, i després a mumir.

Per mi ja seria de tornada a la ciutat condal, no hi ha molt a fer per aquí i la feina s'acomula de mala manera. Almenys aprofito per escriure aquestes cròniques des del hall de l'hotel, mentre sento l'Andreu teclejar les d'ahir; realment no tenim especial interès en agafar ja el bus cap a la capital. Poca cosa més em queda per dir, les fotografies les penjaré algun dia d'aquests. Un parell d'anècdotes que no hem explicat són l'aparició d'un Itachi3 (és alemanys, no sé d'on surten tants clons del nostre Itachin!). I la universitat NOVA de Lisboa convertida en un Silent Hill sota una espessa boira que ho cobria tot. Si se'n surt, he encarregat a l'Andreu un muntatge amb el Photoshop, el cartell electrònic ho demanava a crits.

Res més, anem a finiquitar el tema de l'hotel i a matar el temps fins l'hora d'anar cap a l'aeroport. Ens veiem demà nanos, no pregunteu gaire que ja estem prou traumatitzats :O)