Per fi arriben: Cròniques de la Cerdanya Party

Amb moltíssim retard i una mica descafeinades arriben les cròniques dels quatre dies que vam passar a la casa que 'V' (no el del còmic, sinó V de Viladomat) té a All, un poblet situat a 10km de Puigcerdà.

Després de l'èxit de la nit friki a can Drewen, vam tenir la sort de repetir l'esdeveniment (elevat al quadrat) mentre gaudíem d'unes merescudes vacances després de passar per l'infern que ha estat aquest segon trimestre. Aprofitant la setmana Santa i sabent que alguns afortunats marxarien fora els dies de festa, es va optar per anar-hi de dilluns a dijous. Així doncs, més o menys puntuals en funció de l'humor de TMB que, com tots sabem, decideix que un parell de cops a la setmana han de deixar de funcionar certs trams d'algunes línies (especialment L2 i L4), ens vam trobar amb els bultos i les cares de son sota el plànol del metro gegant de l'estació de Sants cap allà les 6 i mitja del matí, per tal de poder arribar a destí a una hora acceptable. I aquí comença la nostra aventura! Però primer caldrà presentar els assistents:

• 'V' (Ramon): amfitrió i guia del viatge. Qualsevol problema pot ser resolt presentant la targeta amb el seu símbol, però no li demaneu que faci un ou-ferrat: ho lamentaríeu.

• Minilitri (Iván): té rango maestro del DDR i es va coronar com mata-Colossus oficial.

• Litri: el que marca gols sense moure's, no fos que ens canséssim. Diu que té la negra amb les closques del Mario Kart i està elaborant una teoria sobre els beneficis de ser el creador de la partida argumentant que el minilitri té una flor al cul (això durant el viatge d'anada).

• Akimbo! (Alan): va aportar la seva experiència pel que fa a preparar exquisits plats amb el poc que es té a l'abast, ens va mostrar els enigmes del Eternal Darkness i va estar al peu del canó durant tots els moments estelars del MK: Shaolin Monks.

• Quimtuk: “esto es una pelotilla, pequeñita así...” Tot i que sol estar al marge dels videojocs, va derrocar al primer dels Colossus i va participar a les memorables batalles del Smash Bross Melee.

• Rebe: la primera de les tres noies que vam assitir, una bona xifra si tenim en compte l'ambient :O) Ens va mostrar a tots, però en especial a V, l'art de fer un bon ou ferrat. Dotze de seguits! Un darrera l'altre.

• Marina: aquests dies estaven destinats principalment a introduir-la en el món friki, crec que poc a poc ho aconseguirem definitivament. La rivalitat per a aconseguir la millor puntuació en el minijoc del tiraxines del Mario64 em va deixar perplexa xD.

• Artha: la que està escrivint aquestes línies i us dóna la tabarra una i altra vegada perquè us vingueu d'una vegada a les kdd's del ComandoDS, a veure si aquest cop tinc més sort amb el pretext dels tornejos :OP

El trajecte en tren va durar 3hores i escaig durant les quals, per sort, vam poder anar asseguts. Evidentment les DS no van tardar pas gaire en encendre's, ja fos per a minijocs o per les innumerables curses de Mario Kart que es van disputar; d'altres van preferir escoltar música (sobre la qual hi va haver força discussió). L'arribada a Puigcerdà va comportar que ens abriguéssim de valent, ja que el dia no era gens bo i fins i tot va arribar a caure una lleugera aiguaneu. Vam tenir l'honor de conèixer al pare de 'V', que es va protar molt bé amb nosaltres i ens va traslladar en dues tandes fins a All. Aquí va arribar una de les majors sorpreses... haurieu de veure les nostres cares al descobrir que la casa estava per estrenar!! Sí, sí... tota ella, inclosos els llits i els electrodomèstics, dels quals vam estar treient plàstics mentre arribava la segona tanda de gent.

Cal dir que aquell mateix matí, abans de marxar de Puigcerdà, vam anar de compres... al Caprabo. Ens vam passar tant de temps deambulant entre passadissos que els empelats començaven a mirar-nos d'una manera estranya. Després, repassant el ticket, vam veure que gairebé la meitat del preu corresponia a beguda i patates diverses (LOL) El tema del menjar va sortir molt bé, realment amb el que teníem vam preparar dinars que estaven per llepar-se'n els dits, només cal veure la fotografia dels macarrons... (ummmm) i no parlem dels spaghettis amb salsa de formatge (sort que us va agradar ^^) i aquell copiós sopar amb llom, embotit i els ous ferrats made in Rebe! La cuina bàsicament estava ocupada per les tres noies, però vam comtar amb les col·laboracions estelars de l'Alan, el Litri,... i l'ou arramonat, que no té desperdici i va ser el toc d'humor d'aquella nit xD El major problema va venir a causa de que la paella de la qual disposàvem era tamany mini... i això de fer els talls d'un en un o de dos en dos era tot un suplici.

No he comentat que la casa de 'V' tenia, com no podia ser d'altra manera, un jardinet. Com he dit abans, el primer dia va fer força rasca, però els tres següents s'estava la mar de bé i després de dinar ens apalancàvem sota el sol com uns llangardaixos mentre feiem unes partidetes al UNO (Litri, s'ha de dir “uno!” quan només et queda una carta, encara no n'has après xD). Els litris van aprofitar la petita rampa del jardí per fer una mica la croqueta... i el tercer dia es van atrevir a rodolar per la gespa d'un parc del poble que era força més llarga i amb un pendent força força bèstia: vam haver de fer una barrera perquè no s'estampessin contra els gronxadors.

Pel que fa als videojocs, als quals va costar poder fer una fotografia perquè estaven a ple rendiment durant tot el dia, hi va haver de tot. Altre cop la Playskool Guitar va fer acte de presència, però l'estrella aquesta vegada va ser el Mortal Kombat: Shaolin Monks (que comentaré més endavant) i el Smash Bross Melee, on un munt de personatges made in Nintendo (i especialment Links, Yoshi's, Pikachus/Pichus, Marios, Roys i coses mones en general) es van estomacar de valent; l'única pega era el fet d'haver de jugar en una TV de 14”: o t'hi enganxaves davant o no veies res. El gran absent va ser el Naruto3 :O( D'altra banda vam presenciar la caiguda dels setze Colossus, la PS2 no va reproduir altra cosa aquell dia... realment els vam acabar avorrint. A més, quan es va anunciar que només en quedava un, tots vam deixar el que teníem entre mans per aplegar-nos davant la pantalla; mal fet. No sé quantes hores i intents (uns 50?) va durar el maleït, però tots plegats començàvem a desesperar; els comandaments van rular entre en Ramon (a.k.a 'V'), i els litris i, finalment, va caure. Per fi vam entendre la relació entre aquest joc i el ICO i també vam presenciar l'arribada de “la trama” xDD Amb el MK: Shaolin Monks vam aprendre una cosa, com deia l'Iván al seu fotolog:

Empalar!!! Hay que hacerlo más!!!
Empalar!!! Para saludar!!!
Empalar!!! Estás bien?? ---> frase mítica de Liu Kang a un monjo (o el que quedava d'ell) després d'haver estat vapulejat i empalat pel cap
Empalar!!!

“”Si alguna cosa aprendimos en la Cerdanya (a parte de que es muy jodido ducharse sin cortina o mampara) es que la solución más eficiente para los problemas y enigmas que nos presenta un juego para avanzar consiste en EMPALAR a todo lo que se mueva. “” Només afegiria que també és necessari alimentar a les bestioles que et trobes pel camí, ja siguin serps de 10m d'alçada o arbres amb molt mala llet :O) També s'ha de dir que el duet Alan-Rebe van avançar força a l'Eternal Darkness, pensant-se que ja els quedava ben poc per acabar; més tard va resultar que hi van dedicar 6 hores més. Per descomptat no podem oblidar l'Eye Toy!! Aquesta vegada l'Alan s'hi va animar i va protagonitzar uns duels contra en Ramon, els quals esperem repetir l'any vinent canviant de plataforma. Es van repetir les mateixes escenes que a la Drewen's Party: curses d'atletisme, entrenament militar, depilacions (xD), partides de bitlles, simis gegants (i no era DK),...

Tot i que la major part del temps va ser bastant friki en general, vam saber desconectar i fer un parell d'excursions, primer al Segre i després a una hermita que hi havia a un parell de quilòmetres, durant les quals vam quedar absorbits pel misteriós missatge que algú va pintar sota un pont: “Internet a la paret”; encara no hem aconseguit desxifrar-lo. També vam conèixer un dels personatges més famosos de la xarxa: amb tots vostès... l'autèntica emule!! I ens vam sorprendre trobar-nos amb un company de classe, el nostre estimat Itachi, com demostra la següent fotografia.

Ja està? Res més? I què hi ha d'aquells inquietants sorolls que se sentien per la nit? Doncs eren fruit de la brillant idea de l'Alan d'endur-se a la Cerdanya l'espasa de Hi-man, ¡¡brilla en la oscuridad!! (Malauradament no li vam fer cap foto). Deu ni do... UPF Freaks en estat pur :O)

Fins la propera!!