Cantamania: Mission Aborted

A les 11 l'expedició que tenia com a destí l'edició de Cantamania Calafell Edition posava peu a terra a Sants amb el mal sabor de boca de no haver pogut dur a terme la seva missió; i és que l'organització del Cantamania no és molt bona que diguem. El nostre mestre karaokero Drewen havia trucat per inscriure's feia més de dues setmanes i finalment ha resultat que només participaven les 25 primeres persones que feien cua darrera l'escenari, entre les quals hi havia una nena de 4 anys que només ha cantat un tros de la tornada de Boig per tu.

El viatge d'anada s'ha dut a terme sense més incidents que els maleïts túnels (n'hi deu haver uns 8) i la conseqüent molestia a la oïda, mentre planejàvem una série de maratons cinèfiles: ESDLA versió extesa, Star Wars (les 6), Cube i Cube Zero, Laberinto + Cristal Oscuro,... i fins i tot les 6 d'animació d'Astèrix, de les quals tinc una còpia en cd dels ja fets caldo VHS (de tants cops que les dec haver vist :OP). Un cop arribats a Calafell el Minilitri, el Ramon, el Quim i jo hem hagut de comprimir-nos com sardines per ser transportats en el cotxe del Drewen, que pretenia que un de nosaltres s'amagués; encara esperem que ens diguis com.

La plaça del centre del poble ja era un bullici de gent quan hem arribat i ha estat poc després quan ens hem assabentat de que el Drewen no podria pujar a l'escenari i lluir la samarreta de The Xalla com havia dit al Ramon. Pel que fa a les actuacions que hem pogut veure (amb 1 hora llarga de retard) cal dir que el nivell de Calafell, llevat d'un parell de persones (how to: destrossar Mecano), és força alt. S'ha de destacar la noia que clarament anava en busca del premi a la pitjor interpretació de la nit, se m'ha oblidat fins i tot què coi cantava, només sé que feia saltirons estúpids i posicions dignes dels russos que sortien al primer Tetris d'ordinador (sí, us ensenyaré els maleïts coets en el moment que algú em deixi una GameBoy Tocha). Hi havia més d'un que no desentonaria pas en els concursos televisius: igual d'estúpids en vers al públic, i d'altra banda ha aparegut tot un personatge que vestia gorra i una samarreta de Queen! També s'ha de fer especial menció a l'avi que ha pujat a cantar juntament amb el seu net de 5 anyets, hem decidit que es diu Miquel perquè, com sabeu, tots els avis que estudien carreres de lletres es diuen Miquel.

Poca cosa més es pot explicar d'aquesta tarda, però hem après un munt de curiositats que deixo aquí a mode de clausura:

-Els Pets només han composat 3 cançons (això sí, entre elles la mítica Bon dia), la resta gent del Conservatori.

-(la conversa venia d'esperar a l'estació, quanhan passat un parell de trens a tota velocitat) El soroll dels Tie Fighter es va fer picant amb un martell sobre els cables del pont de San Francisco.

-El soroll dels Nazgul eren burros; sense modificar gens el so.

Sobre la fotografia (que he fet composar al Quim en un plis): Sóc una tassa, una tetera, una forquilla,... i un ganivet!