La butxaca màgica

dimarts, d’agost 01, 2006

El dia en la nit: focs de Blanes


Aquest any sí, me'n moria de ganes! Cada any Blanes celebra, entre el 21 i el 27 de juliol, un festival pirotècnic internacional que aplega companyies d'arreu del globus i que omple de llum i color el cel del poble durant les nits; la gentada que s'hi aplega és monumental, no vull imaginar-me el cap de setmana.


Vam establir comunicació amb el nostre contacte a destí: Kurt, que ens va venir a buscar a l'estació i va fer de guia durant la gran caminata (per què no poden tenir l'estació al mateix poble com la resta?), en la qual vam topar un establiment que quedarà per a la posteritat: Tot Carn. A més, el Kurt amablament ens va cedir la seva base d'operacions per tal que cert individu (Itachi) pogués aconseguir provisions per a la nit (a.k.a entrepà de fuet xD). Després d'una estona de fer proves amb el baix, on no va faltar una de les cançons del Mario Bross i el so de les monedes (wow!) vam posar rumb a la platja per tal d'assegurar-nos una bona posició; mission complete! Vam inundar la sorra amb les tovalloles i, enmig, tot l'indispensable per amentizar l'espera: DS carregades, guitarra per fer el kumba (no faltava la funda-estovalla), UNO, entrepans i molta molta aigua.

A mesura que passava el temps la platja s'atapeia més i més, la gent començava a passar-nos pel damunt trepitjant les tovalloles fins que no va quedar un sol gra de sorra que no fos ocupat. Però Sony, que ens observava des dels núvols, no ens va permetre jugar al Mario Kart ja que les gotes (i quines gotes!) no van tardar ni dues voltes de circuit a començar a caure sobre les nostres consoles. No cal pas dir que va ser tancar-les i deixar de xispejar; Sony, Sony... que a base de talonario compras hasta los de allí arriba!

I per fi va arribar l'hora de gaudir de l'espectacle pirotècnic, que va durar 25 minuts i no va estar gens malament :O) Després d'això vam esperar a que marxés l'estampida de persones, ni Jumanji oiga. Calia fer temps fins les 6 del matí, ja que els senyors de la Renfe no posen més trens, així que vam anar a fer un volt en busca d'algun local, però l'intent de karaoke va ser un desastre; el rètol de l'entrada parlava per si sol: “entra... no te arrepentirás”. Finalment vam apalancar-nos a un xiringuito del passeig marítim tot i que les camareres caradures (que no tornen el canvi de la conta) no van tardar pas gaire a fer-nos fora. Què és allò? Una imitació cutre de Son Goku! Foto, foto!

Amb la intenció de fer una partida al billar ens vam dirigir cap a un bar a prop de casa del Kurt, on uns hombretones pretenien jugar tot apuntant amb el tac a la bola negra (...) Total, que no hi vam jugar, però el petit parc amb gronxadors que hi havia al costat va ser testimoni de com el Ramon preguntava una série de moviments del DDR al seu antic mestre i ara rival Minilitri, intentant reproduir una alfombra de ball al terra amb uns resultats força inversemblants, tot sigui dit (llàstima no haver fet foto).

La nit va acabar a la platja, entre partides a la DS, cançons de guitarra i algun bany nocturn (o com acabar amb els texans xops per posar-me a passejar per la vora del mar) fins que, passades les 5, vam començar a desfilar cap a l'estació, fet propiciat també pel vent força fresc que havia començat a bufar mitja hora abans. Quan vam pujar al tren encara era de nit, tot i que ja clarejava, però quan vam arribar a Barcelona la gent ja feia estona que anava munt i avall. Hora de despedir-se i de preguntar-vos...


Hi tornarem l'any vinent? Proposo el cap de setmana :O)

3 Comments:

  • "Hi tornarem l'any vinent? Proposo el cap de setmana :O)"

    Jo m'apunto. Cap de setmana?? buff...

    By Anonymous Anònim, at 9:26 p. m.  

  • Així tothom hi pot venir encara que treballi... i no haurà d'anar amb l'empanamenta al dia següent com em va passar a mi xD

    By Blogger Artha, at 10:09 p. m.  

  • Molt bon lloc. Jo vaig ensopegar amb el seu bloc i volia dir que realment he gaudit de la navegació del teu bloc. Després de tot vaig a estar subscriure al seu feed RSS i espero que escriure de nou aviat!

    By Anonymous Anònim, at 5:20 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home