Cròniques de la Drewen's Party (Part I)

Som 23 de març, entre els nervis d'última hora per trobar el maleït error d'aquella pràctica que es nega a compilar, entre les piles d'apunts que a vegades desapareixen misteriosament segrestades per certs éssers que creuen que es pot aprovar autòmats estudiant 2hores abans, entre el rebombori i xivarri general que denoten que els exàmens estan al tombar la cantonada, una llum radiant es desprèn d'una persona: en Drewen avui fa anys; 20 ni més ni menys.

Aquest és l'origen (o l'excusa) per a organitzar la primera de les nostres Friki-Party, que esperem que no sigui l'última ni de bon tros!

Per a l'ocasió, la massa de petits frikis es va desplaçar (sense que serveixi com a precedent) fins a la mundialment coneguda població de Segur de Calafell, on ens esperava una nit mítica que incloia vicis a la videoconsola i algunes actuacions estelars al karaoke. Però primer calia omplir els estómacs, funció que van acomplir amb més o menys fortuna un grapat de pizzes demanades al restaurant on ens va dur el nostre anfitrió (a qui podeu veure en plena neteja de la seva recent estrenada Nintendo DS en una de les fotografies). Ja amb la panxa plena el grup es va quedar tirat.... dic, va esperar pacientment a que el guia acompanyés la seva xicota i tornés a recollir-los per posar rumb, ara sí, cap al local que seria testimoni de galls i de bones interpretacions.

Al karaoke es van tornar a escoltar els temes habituals com ara el duet Drewen-Quimtuk a “Boig per Tu”, “Born to be Wild” i una altra esguerrada cançó de Mecano (per fi Barco a Venus, però xiquet, si no et saps la lletra no sé perquè tanta insisstència en cantar-la!! Ara ja no tens excusa que t'he passat tota la discografia que tinc del grup ;O) ) a càrrec d'en Drewen i meu (sí, ell està a 4 de cada 5 cançons). Tampoc hi va faltar el desastre de la nit, ja sabeu que cada vegada que trepitgem un d'aquests locals s'ha de destrossar un clàssic; si a l'anterior ocasió fou “Bohemian Rhapsody” aquesta vegada l'escollida va ser “Beat it”, el cantant de la qual ha provocat les famoses guerres fotolog. Però el moment àlgid va arribar quan Litri, Minilitri, Ramon i Ignasi són cridats a l'escenari i, als pocs segons, la música de la mítica “Johnny Techno Ska” comença a sonar. Tot i que en un principi anaven força perduts i des de les taules s'intentava donar un cop de mà amb la lletra, no van tardar gaire en agafar el ritme a la cançó i els estribillos eren corejats a viva veu per tota la sala (bé, en realitat NOSALTRES ocupàvem bona part de la sala xD).

Cap a les 3 de la nit, una mica farts de que se'ns considerés una sola taula en el torn de sortir a cantar i amb ganes ja de fer unes partidetes, vam començar a enfilar cap al garatge que ens acolliria la resta de la nit.

Fins aquí la primera meitat de la “(I) Nit Friki”, ja que si ho poso tot junt sé que més d'un es cansarà de llegir, que ens coneixem, dropos!! Per a la segona part podeu esperar el relat de les diferents partides que es van fer a quasi totes les plataformes possibles (tot i que no vam dur ni la SNES ni la MegraDrive, la denominada “GameBoy Tocho” si hi va estar present) exceptuant Microsfot, sempre ben lluny xD, així com l'esmorzar que fa que la mare d'en Drewen escali posicions al Rànking de mares guais que alguns han creat.

I recordeu el que deia Paco Pil “¡¡No, Johnny, no!! No enchufes el banjo al ordenador, ¡¡¡nooo!!!”

Desvetllat per fi el nom definitiu de Nintendo Revolution

Aquesta tarda Nintendo Japan ha anunciat oficialment el nom definitiu que tindrà la seva propera consola de sobretaula, que probablement ens arribi a finals d'any. La fins avui coneguda com a Revolution s'anomenarà finalment Nintendo Wii, nom fàcil de recordar (tot i que a alguns ens costarà deixar de referir-nos-hi com a “Revo”) i amb el qual es pretén fomentar que serà una consola per a qualsevol tipus de persona. A continuació us deixo el text (traduït de l'anunci original) que he extret de la web de Nintendo España:

________________________________________________________________________________

Os presentamos a… Wii.

Como en "we".

Mientras que el nombre en clave "Revolution" expresaba la dirección en la que íbamos, Wii supone la respuesta.

Wii romperá ese muro que separa a los videojugadores del resto de la gente.

Wii pondrá a los usuarios en contacto con los juegos… y con los demás jugadores. ¿Pero qué significa el nombre?

Wii suena como "we" (nosotros en inglés), que resalta la idea de que esta consola es para todo el mundo.

Wii puede ser recordado fácilmente por gente de cualquier parte del mundo,sin importar el idioma que hablen. Sin confusiones. Sin necesidad de abreviaturas. Simplemente Wii.

Wii tiene una distintiva doble vocal "ii" que simboliza a un tiempo los mandos únicos y la imagen de la gente juntándose para jugar.

Además Wii, como nombre de consola, aporta un concepto revolucionario al mundo de los videojuegos que le diferencia claramente de los del montón.

Así que eso es Wii. Pero ahora Nintendo te necesita.

Porque no se trata de ti o de mí.

Se trata de Wii.

Y todos juntos, haremos que Wii lo cambie todo.

Ray Bradbury i la darrera Erasmus Party

Ahir l'escriptor de ci-fi Ray Bradbury, autor d'obres com Crónicas Marcianas o Fahrenheit 451, va donar la seva visió sobre la lectura en una videoconferència que va fer des de Los Angeles a la Fira del Llibre de Buenos Aires. Entre d'altres coses, va afirmar que “la falta de educación convierte a los libros en “innecesarios” y hace que "se quemen solos"”. Recordem que la novel·la Fahrenheit 451 ens mostra un futur en el qual la lectura està prohibida i que, paradògicament, és el cos de bombers qui s'encarrega de prendre'ls foc; el nombre que acompanya al títol del llibre és precisament la temperatura a la qual crema el paper.

Bradbury va encoratjar a, des dels cinc anys, “alimentar a los niños con literatura, porque ese es el momento en el que hay hambre por leer" i va argumentar que la ciència-ficció n'és una bona manera, ja que és un gènere que treballa amb metàfores universals que poden arrelar molt bé entre els joves. També va afirmar que avui dia les noves tecnologies "bombardean a la sociedad con información, pero de cara a la formación de las personas nada es sustitutivo de la lectura".

Aquesta noticia em va molt bé per comentar l'última atrocitat que ens hem trobat avui penjada a la universitat en forma d'un nou (i pel que es veu últim de la temporada) cartell de les Erasmus Party que se celebren cada setmana, cadascuna més ridícula que l'anterior (sky party, nba party, gomet party, en fi... en podríem fer una col·lecció tan o més gran que variants de chamans africans trobem a la sortida del metro). El cartell en qüestió és el que podeu veure aquí mateix, no m'ha costat gaire de trobar, tot i que m'he endut un bon ensurt en veure la quantitat de pàgines web i foros que surten al cercador si poses les màgiques paraules “Erasmus Party”.

UN TROLL ACABA DE INTERRUMPIR ESTE POST, ROGAMOS DISCULPEN LAS MOLESTIAS

Hola! Sóc el Quim, primer col·laborador oficial, i començo per afegir el final que tots esperaveu a aquest post... Perquè a veure, què hi ha més apassionant per a un friki que fotre's amb els no-frikis?

Va, no exagerem, no siguem extremistes... tots tenim amics no-frikis. Els no-frikis no són dolents. Els no-frikis són majos. No els odiem...

De fet, si ens autoexaminem (interiormente, eh? sin marranadas... rollo "examina tus sentimientos, Luke") tots sabem què ens fa ràbia... els idiotes sense dos dits de front que es passen el dia fent el gilipolles i que tothom veu com a "normals", mentre que a tu, petit friki que llegeixes això, la gent et mira com a un psicòpata quan els dius que t'agrada jugar a rol, mentre pensen "búscate una vida".

Parlo d'un determinat sector de la societat del qual els interessos més elevats són saber quin hortera cateto dels que hi ha tancats allà ha guanyat Gran Hermano (per descomptat que ningú esperi que aquest tipus de gent sàpiga que el nom de GH està basat en la novel·la 1984 d'Orwell). D'aquesta gent que quan surt entrevistada per la tele ens deixen al conjunt dels joves com a gilipolles, demostrant els mateixos coneixements que tindria una ameba, parlant amb un vocabulari limitat de 5 paraules (3 de les quals són errònees) i reforçant l'estereotip de l'idiota del nivell cultural del "neng de castefa". D'una colla de capullos que es deixa aborregar com la Santa Societat de Consum mana però, això sí: mostra el seu caràcter reivindicatiu fotent durant tota la nit a un desgraciat veí del Raval perquè va mamat com un cabró per a protestar perquè la beguda és cara.

Per això revindico: llegiu llibres, aquests eterns oblidats; llegiu tebeos, ensenyen molt més que qualsevol estúpida revista del cor; escolteu música "rara", encara que no surti als 40 principales; divertiu-vos com us passi pels collons, aneu de festa a on us passi pels ous, encara que no sigui el lloc de moda, ¿què més dona si t'agrada el lloc?, i si el cap de setmana que ve teniu ganes de quedar-vos a casa jugant a Dragones y Mazmorras, a la consola, o al que sigui, feu-ho, cony!

No siguem exagerats, com he dit. Segur que les Erasmus Party estan molt bé si t'agraden. Segur que molta gent que hi va es gent normal que viu i deixa viure... Segur que més d'un que ara llegeix això hi ha anat algun cop i s'ho ha passat molt bé. A la majoria de gent li agrada la beguda i el flirteo... No siguem d'aquests frikis-negatius que fan tanta ràbia i que odien tot el que és diferent al que ells fan (normalment perquè en el fons no és que no els vingui de gust, com al friki-equilibrat, sinó que són uns inadaptats socials, pobrets).

No siguem extremistes, he dit. La publicitat és el que és: entenem el simbolisme de la pila de llibres cremant-se, referent al conyàs d'haver d'estudiar... pillem la broma, i no la demonitzarem...

Però no deixa de fotre que estigui tan acceptat per la societat l'idiota que no sap fer res més que anar d'una farra hortera a una altra, sense tenir cap interès que no sigui on hi ha més mam i on pot intentar buitrejar més zorres nocturnes. Això és el "natural"... Això és "tenir una vida"... No deixa de fotre que Victòra Beckham digui per la tele que en sa vida ha llegit un llibre (estava massa ocupada ajupint-se entre les cames dels seus mànagers?) i sigui un dels ídols de la societat.

I, encara que només es tracta d'una anècdota... és prou simbòlica, massa... perquè no deixa de ser trist que les generacions passades hagin estat lluitant per un accés lliure a al cultura, en èpoques en que la economia no donava per més, o en èpoques en que llegir certs llibres estava prohibit, i que ara, lo que más rompe y lo que más nos mola es un cartel con libros ardiendo... “jo tía, cómo mola, quema esos librotes y vámonos a mamar pollas y a comprarnos mucha ropa” De puta mare, gent... el que no va aconseguir Hitler per la força ho aconseguirà Baja Beach y la puta madre que parió al propietario de Bershka...

I ho fareu somrient.

IDIOTES

(fin de la transmision)

Res a dir, una intervenció magnífica del nostre amiguet verd (i no és el Shrek).

El Barça anirà a París!!

Fa pocs minuts que ha acabat el partit que enfrontava el Barça i el AC Milan, que ha acabat amb el resultat de 0-0 , però ja ha estat suficient gràcies a l'esplèndid gol de Guily al partit d'anada.

Així doncs només ens queda esperar que aquest Barça pugui tombar a l'Arsenal a la gran final i poder d'aquesta manera aconseguir la segona copa d'Europa per a les nostres vitrines, que ja se'ns porta resistint massa temps.

La màgia de Ronaldinho ha tornat a brillar, realment aquest xicot converteix l'esport en tot un espectacle, igual que ho feia Zidane, qui ja ha mencionat que segurament ell serà el seu successor (de successor de successor :OP)



Força Barça!!

Què fem a la universitat?

Potser estareu pensant “segur que fan com la majoria d'universitaris i es passen el dia a la cafeteria perdent el temps” (o, com diem nosaltres, la gent realment va a la universitat a fomentar les seves relacions socials més que no pas a aprendre). Doncs aneu ben errats, entre d'altres coses perquè NO tenim bar/cafeteria. Com ho sentiu, realment és possible l'existència d'una universitat sense aquell racó on tothom s'hi passa el dia en comptes d'estar a classe.

Primer ubicarem l'emplaçament d'aquest poblat d'irreductibles gals que.... Emmm, diguem que estem de lloguer permanent a les antigues oficines de la Renfe a l'Estació de França, on s'hi fa de tot menys allò per al estava dissenyada en un principi. Per començar dues o tres vegades al mes ens trobem el pàrquing inundat de camions diversos que pertanyen a agències de publictat (hem perdut el compte de quants anuncis porten rodats en el que va d'any), amb servei de càtering inclòs que encara no hem pogut tastar malgrat passar-hi per davant morts de gana mentre sentim l'olor d'una xocolata desfeta recent preparada i deleitem la nostra vista amb tot tipus de brioxeria diversa. A més, com tots sabeu, l'Estació de França és seu de tot tipus de fires i salons, com el del disc o el del còmic (fins l'any passat, curiosament quan vam aterrar a la universitat, també és mala sort).

Com que no ens queden massa més opcions parem més o menys atenció als professors, que afortunadament tenen una mitja d'edat bastant baixa, cosa que es nota molt a l'hora d'impartir les lliçons. No m'he parat a contabilitzar el nombre d'aules d'ordinadors, però em sembla que n'hi ha la mateixa quantitat que de teoria. L'any passat es vivien diàriament autèntiques competicions de Counter Strike, fins que al final la Coloma i els seus sicaris van haver de posar-se realment estrictes després d'un munt d'advertències; les trobarem a faltar, tot i que ara no anem tan alegres com a primer. En detriment del famós CS, el primer trimestre es van produir força partides al minigolf via LAN. La sala d'estudis-menjador (sí, és que l'espai no dóna per a més) és testimoni d'una variada activitat que va des d'aquells divendres a la tarda jugant al Munchkin o a FanHunter fins a manualitats com ara crear figures de fang. He deixat per al final l'entreteniment estrella d'aquest any: guerres del fotolog! Drewen Vs. Alan-Ramon-Quim, els muntatges “photoshoperos” estan a l'ordre del dia. Cal dir que les partides a la DS (Osu! Tatakae! Ouendannn!) són també un fet habitual, si us passeu per les aules és probable que sentiu els karts derrapar i presencieu una lluita aferrissada entre Yoshi i Luigi on tot s'hi val, fins i tot les closques blaves just abans de creuar la línia, oi??

I fins aquí una breu descripció de la uni, properament més entregues amb tot luxe de detalls :O)

La butxaca màgica (bé podria ser la d'en Doraemon)

Darrerament alguna cosa se m'ha contagiat de l'Andreu... primer et deixes convèncer per a participar en el concurs de programació de la universitat i de sobte et trobes amb un curtcircuit de neurones que dóna com a resultat la creació d'un espai per a posar-hi tot tipus de bejanadaes (o no).


Ja que ha estat creat intetaré que sigui d'una banda el racó on es comentin tots els afers, anècdotes i desastres diversos dels UPF freaks i de l'altra tot el que em passi pel cap i pensi que pot ser interessant o, simplement, perquè em surt dels d'allonses. Ah no... que no en tinc. Bé, és igual, la qüestió és que d'entrada s'hi posa la voluntat (ja veurem el que dura) i el temps dirà si això manté una regularitat o bé es perd en els confins de la xarxa. Vaja, vull dir que és probable que corri , la mateixa sort que la quasi desena de projectes que han sorgit a la universitat i que han estat abandonats abans o després; potser estaria bé comentar-los en algun moment.


Y hasta aquí puedo leer.... que demà a les 8 ens espera AUTOWNED!