ACM Contest (Part III) -

La nit anterior finalment va acabar amb unes partides al billar (un 2-2 aquesta vegada!) a la planta inferior del saló recreatiu (2€/hora, res a veure amb els 7€ de la Namco Station), així com la meva partideta al Time Crisis 2; feia un munt d'anys! Sobre diumenge em sembla que l'Andreu no vol que comenti massa cosa... però farem un breu cop d'ull a algunes cosetes :O)

L'organització una mica rara, molta gent però les normes no es feien acomplir gaire (la prohibició de portar elements externs, per exemple). Us recordeu de la série Érase una vez la vida,i concretament d'aquells bitxos blaus que representaven els missatgers de les ordres del cervell? Doncs bé, hi havia una dona del staff que em va fer venir precisament aquesta imatge. Era l'encarregada de dur a cada aula els fulls que algun participant havia enviat a imprimir. No vaig entendre com ho duien tan ràpid fins que, en una de les meves excursions a buscar menjar (estaria genial que als exàmens llargs de la uni també hi hagués barra lliure de sucs, sandvitxos i bizcochitos varios) la vaig veure en plena carrera per una rampa :-| De la mateixa manera també ens va sorprendre que un equip resolgués un problema en menys de 7minuts, fins que després vam caure en què alguns dels participants disposaven, mitja hora abns de l'arrencada del concurs, de la documentació impresa que podíem dur. Així doncs molts d'ells van aprofitar aquest temps per crear-se (o transcriure) algunes de les funcions o algortimes més freqüents. Precisament aquest és un dels punts negres, vam anar a l'aventura i amb una mínima preparació, a sobre sense més documentació que un Dijkstra i una classe per treballar amb nombres grans :O(

Poca cosa més a destacar sobre el concurs, la UPC va tornar a guanyar (amb el seu 2n equip) per quart any consecutiu. També vam poder notar la certa tirria que provoquen entre altres equips espanyols, especialment pel tema de la bandera. De fet, quan vam estar a la sessió de presentació teníem un parell d'equips darrera comentant d'on era la UPF: ¿Universidad Politécnica de Ferrol? - deia un. Finalment ens van preguntar i, al respondre que de Barcelona, van deixar anar una expressió de sorpresa i van exclamar “pero si no sois unos desabanderados!” (la UPC porta uns anys participant sense bandera, davant la impossibiltiat de fer-ho sota la catalana). No entrarem a discutir sobre la legitimitat de voler ser representat sota un o altre símbol, si per mi fos participaríem amb la bandera pirata :O)

Els problemes en sí,(un total de 9, eren força complicats. Al nostre abast n'hi havia 2 (o 3 si volem ser molt optimistes xD), però un d'ells ens vam encaparrar en resoldre'l d'una maenra molt complexa, o més aviat a ningú de nosaltres se li va passar pel cap que es podria resoldre creant un graf i buscant cicles i/o sub-cicles :OS Els premis als quatre millors equips eren un super videojoc (ja-ja) de Cristiano Ronaldo per al mòbil i un petit xec per gastar a Amazon. Com hem mencionat, hi havia menjar disponible durant tot el concurs, força bo tot plegat!

Quan vam tornar a l'hotel, després d'anunciar-nos que l'any vinent torna a celebrar-se allà, vam canviar-nos ràpidament i corre-cuita a l'estació per agafr l'autobús que duia a Lisboa, per donar una volta i sopar. Jo, particularment, m'he endut una enorme decepció amb la ciutat perquè trobo que, llevat del pont sobre el riu (sempre he dit que és l'única cosa que li falta a Barna, un riu que la creui, sigui gran o petit) no té res de res. El centre és quasi clavat al de Madrid, però amb una desena part de persones passejant, i és que veure els carrers peatonals més cèntrics totalment deserts em provocava una sensació ben estranya. Tot plegat va fer que a les 11 ja fóssim de tornada a l'hotel, després de sopar en un restaurant italià. Sé que uqeda surrealista, o si més no un tant curiós, però si una cosa està igual de cara a qualsevol ciutat són els restaurants de la zona turística, i aquest se'n salvava xD La curta visita ens va servir per localitzar pastisseries on comprar aquest migdia (dilluns) els nostres dolços records de Portugal i un detallet del amteix calibre per a la Coloma i l'Omer, impulsor de tot plegat (sos grande! -com diria el Juan). El Juan... em sembla que ha traumitzat l'Anders, pobre home. Ell tan calladet i reservat i el Juan abraçant-lo, cridant i grimpant tot el dia :OP A la nit vam anar a fer uns altres billars, aquesta vegada victòria indiscutible dels estrangers sobre els catalans, i després a mumir.

Per mi ja seria de tornada a la ciutat condal, no hi ha molt a fer per aquí i la feina s'acomula de mala manera. Almenys aprofito per escriure aquestes cròniques des del hall de l'hotel, mentre sento l'Andreu teclejar les d'ahir; realment no tenim especial interès en agafar ja el bus cap a la capital. Poca cosa més em queda per dir, les fotografies les penjaré algun dia d'aquests. Un parell d'anècdotes que no hem explicat són l'aparició d'un Itachi3 (és alemanys, no sé d'on surten tants clons del nostre Itachin!). I la universitat NOVA de Lisboa convertida en un Silent Hill sota una espessa boira que ho cobria tot. Si se'n surt, he encarregat a l'Andreu un muntatge amb el Photoshop, el cartell electrònic ho demanava a crits.

Res més, anem a finiquitar el tema de l'hotel i a matar el temps fins l'hora d'anar cap a l'aeroport. Ens veiem demà nanos, no pregunteu gaire que ja estem prou traumatitzats :O)

ACM Contest (Part II) - The day before the...

El mòbil ha sonat amb força a les 7 del matí, impassible davant la meva incapacitat d'obrir els ulls; matinem més que de costum! Total que és l'hora d'anar a esmorçar i ni rastre de Drewen i el Juan. Pico a la porta. Pico de manera més insistent i l'Andreu apareix mig adormit..."nanos, nosaltres anem a esmorçar i ja baixareu" xD. Agradable sorpresa al menjador quan he vist dues noies més, que s'han ampliat fins a sis al llarg del dia. No entenc com la gent pot esmorzar a base de beacon i salsitxes, o més aviat em preocupa el seu nivell de colesterol.

L'organització s'ha quedat curta, tant en tasses i bols com en la capacitat de l'autocar. Molt matinar i després ens hem hagut d'esperar a l'hotel a que un dels busos tornés. Un dels entrenadors murcians és la mar de simpàtic (proporcional a la seva capacitat de parlar amb qualsevol fèmina present) i hem estat xerrant amb ell durant el trajecte. També hem vist en acció un participant extremeny, "El Mago", d'un talent i habilitat increibles (subcampió de màgia d'Espanya i campió de França). No sabem en que es basa un concurs d'aquestes característiques, però del que estem segurs és que la seva primera joguina va ser un kit de Magia Borràs :OP

El campus en sí és com Bellaterra però més peque i cutre, tan sols amb facultats de ciència i tecnologia, axió sí. Esperant a la cua del registre, durant les dues xerrades (per sort curtes), hi havia arreu gent resolent cubs de Rubik. Fins i tot un de molt peculiar amb una forma hexaèdrica amb estrelles a les bases, jutge-ho vosaltres mateixos:

El dinar cutrillo, l'aigua (de l'aixeta) pitjor que a Barna; i no pas gaire diferent estava el sucedani mític Tang. El millor moment ha estat l'espatarrada a l'herba sota el sol, ideal per haver fet una migdiada. També s'ha de destacar la pregunta que li ha llençat el Drewen al profe: "para cuando los Andersitos?". A mi em va agafar un atac de riure d'aquells que et provoquen mal de panxa :OP . Després he fet notar que no ens havia contestat i ha acabat per admetre que és probable que en un plaç de 2 o 3 anys.

El periode de prova del nostre PC ha estat una mica frustrant, ja que el meu programa va compilar i executar a la primera (poques vegades es pot dir això!) però donava, al fer el "submit" al jutge, un "Time Compilation Error". La causa era un warning, que no apareixia al compilar nosaltres offline. El mal tràngol ens l'hem endut els tres a l'intentar reescriure en el teclat que ens proporcionaven, amb tecles minúscules i ultra-comprimit. Hem vist que a un equip alemany de la nostra sala els hi canviaven, igual que als de la UPC, axí que a l'acabar hem donat la tabarra fins aconseguir un flamant Logitech.

El free time de la tarda ha passat tranquilament entre la deliciosa xocolata desfeta (espessa espessa! no com el disgust que ens emportaríem el dia següent), discussió del problema que s'havia quedat penjat i, per part meva, escriptura d'aquest text i decepció perquè sembla que a l'habitació no s'agafa la cadena de TV que ahir anunciava l'emissió de Starship Troopers :O( Potser era un canal del satèl-lit.

Ara en una estona se suposa que hauríem d'anar a sopar, però aquí ningú ens ha dit res... després crec que dormirem de gust, ben d'hora com els nens petits, que demà la diana es tocarà vora les 6 del matí (abans que els galls!). Demà intentaré proposar apropar-nos a Lisboa, però potser estem tan cansats que no fotem res i matinem dilluns. El billar, des que ens van veure la resta d'equips jugant ahir a l'hotel, és impossible, els quatre pc's estan ocupats i aquí no es pot fer massa cosa... potser un Time Crisis 2?

ACM Contest (Part I) - Arribada a terres portugueses

En comptes d'anar a mumir per estar frescos per demà, com que no tenim cap altra aspiració que aconseguir unes xocolotes desfetes si resolem un parell de problemes, ens podem permetre el luxe, l'Andreu i jo, de passar a ordinador les cròniques del nostre primer dia per terres portugueses (el segon ja no, no serem tan irresponsables). Malauradament no disposa del cable USB oper transferir les fotos, però tot arribarà.


Doncs ha arribat el dia de partir cap a terres portugueses, amb una il-lusió que intenta compensar la relativa poca preparació que portem (jo la que més). Ens reunim a l'estació de Sants sense més incidents que la típica sensació de sardina enllaunda característica del metro barceloní a hora punta. Posem rumb a l'aeroport i no tenim gaires dificultats per trobar ni la terminal ni la facturació d'equipatges. Del viatge (en un mini-avió que més aviat semblava avioneta) l'úncia cosa destacable ha estat la dona encarregada de supervisar l'equipatge de má, a la qual s'entenia menys que al Baeza: "nozen dividí, nozen latop, TE HE DICHO QUE LA BOLSA DE PLÁSTICO FUERA!" Aquesta última frase anava dirigida al Juan. Pel que fa a la traducció, ja que al principi pensàvem que parlava en alemany, seria una cosa així: "mostreu els dvd portátils i els ordiandors personals "(per no repetir la paraula xD).

El trajecte fins l'hotel ha estat més llarg que l'avió en sí, ens hem tragat dues línies senceres d'autobús i un vaixell cutríssim que es balancejava, fent que el Drewen es maregés.Per si no fos poc, encara ens quedava una aptejada fins l'hotel, castigats pel vent de l'Atlàntic... i el grunyir dels nostres estómacs, al més pur estil Chewbacca.I quina és la nostra cara al veure que tots els restaurants ja estaven tancats, inclòs el de l'hotel? Per sort la dona de la recepció va trucar a un perquè ens obrissin la cuina. Hem dinat de puta mare, amb unes quantitats astronòmiques de menjar a un preu super assequible comparat amb Barna City; un 10 per als cuiners per cert :O) Bé, el fart de rirue que ens vam pegar també l'hauríem d'explicar. Resulta que el cambrer ens va recomenar "Polvo a la nosequè", que no és altra cosa que pop, i l'Andreu va dir: sí, yo quiero un polvo. Llavors vam esclatar a riallades davant la perplexitat del cambrer; el pobre no entenia res. Ens va saber una mica de greu perqué semblava que ens estiguéssim rient d'ell, para nada.

El temps (i la distància) no acompanyaven pas a desplaçar-nos a Lisboa a fer una volta, el vent va començar a buifar més i més fort, acompanyat per trombes bestials d'aigua que duraven entre 5 i 8 minuts. Així doncs, ens vam quedar a l'hotel, vam mirar un parell de problemes i els vaig engrescar a juagr al billar que hi ha al hall de l'hotel; un billar impecable de 4€ /hora i la sopresa de descobrir que l'Anders és un crack (volem revenja!). Més tard vaig proposar buscar un colmado per tenir alguna cosa de beure i menjar a l'habitació, i pel camí vam descobrri un saló recreatiu amb màquines super-antigues, però també Time Crisis 2 i 3, House of the Dead 3, ... tot a 50 cèntims (llàstima que no estigués el 4!!). Suposo que eventualment hi farem una visita.

A la tornada a l'hotel acabaven d'arribar els tres equips de la UPC. Tots els tòpics es queden curts: cabell llarg o barba de chivo, ulleres de pasta,... i sentats al sofà resolent cubs de rubik de 5x5 :-l D'altra banda tenim tres organitzadors del concurs, als quals vam preguntar, mig xops i amb els cabells totalment revolucionats per les ràfagues d'aire, si podríem portar menjar el dia del concurs. Ens van tranquilitzar dient que hi hauria sandvitxos barra lliure ("you can eat anytime", literalment), no sense abans demanar-nos una fotografia. Jo crec que una de les dues dones ha al-lucinat de veure una noia (això és com a mínim 5 vegades pitjor que la universitat, em sento toalment observada!). A més, l'altra dona s'ha emocionat al dir que érem de Barcelona i ha començat a alabar la ciutat fins a arribar a dir-nos que la considera "una ciudad dentro de una obra de arte".

Ara, 1h más en Espana, el Juan porta mitja hora dient que té gana tot i l'atracon de les 4 de la tarda, per la qual cosa donarem per conclós aquest primer dia per anar a la cerca d'algun lloc on poder rapinyar un entrepà. Això són les afores de Lisboa i està mig mort, és com Calella, Pineda, o qualsevol dels altres pobles turístics en ple hivern.

El mos el vam acabar realitzant a una espècie de bar musical, és curiós... aquí tenen la mateixa quantitat de cubates i alcohol que de cafès i tes. Em sembla que les cròniques d'avui (que ve a ser el 2n dia), tot i estar escrites, hauran d'esperar fins dimarts a la nit, o més (algú ha dit treball de compus?). Des d'aquí us enviem una abraçada i marxem a mumir... que tenim una xocolata en joc demà :D

Rumb a Lisboa

A mi els km no em fan desconectar de les coses, malauradament. Però ho intentaré. Un cop més.



Fins dilluns-nit, cuideu-vos si us plau.

Dia 8, 9 & 10: Snake Eater (music not included)

#No em deixa posar el vídeo... demà ho reintento

ENLLAÇ

Sembla que les forces ja comencen a minvar una mica, per la qual cosa aquest dia no hi va haver gaire activitat. Vam iniciar, mig adormint-nos, el Metal Gear 3, que es convertiria quasi en una carrera contrarrellotge per a poder acabar-lo a temps; tot plegat agreujat per les incursions suicides de l'Itachi escopeta en mà *veure conseqüències més endavant*

Realment aquesta tercera entrega ens va agardar moltíssim i els camuflatges hi donen molt de joc; la frase més mítica també la guardo per a un “special”. La pausa en les aventures del Snake va servir per intentar descobrir els secrets del MK Shaolin Monks: lluitar contra l'Ermac i fer les quests del Smoke, ¡ese embustero! ¿Embustero? A la versió USA del joc, l'última step et desbloquejava el Mortal Kombat II, mentre que a l'europea t'ho diuen i et quedes amb un pam de nas (una barreja entre cara d'estupidesa i cabreig monumental). A qui no vam poder trobar, tot i saber que havia de rondar per la fundició, és al Kano.

Aquella nit, per no perdre el costum, es va tornar a formar follon, veient séries mítiques com Altres Límits i revisionant per tercera vegada l'anunci del portàtil (... no, eviteu la temtació) HP. Potser, si s'alinien els astres, podrem veure'l properament a Youtube (no vull mirar a ningú).

Ah sí, les conseqüències de que l'Itachi fes el boig van ser un “combat” extremedament llarg amb el boss “The Sorrow” (ja et val!). No entro amb detalls per possibles spoilers, tot i que no té massa sentit a menys que tu (Zurk), que em llegeixes perquè et deus avorrir molt (no et confonguis, jo encantadíssima), no hi hagis jugat ^^

-------------------------------------------------------------------------------------------------

Sembla que totes les Cerdanya Party han de tenir un videojoc bo que ens acaba desesperant i, en contraposició, un joc més o menys absurd (no en el sentit literal, o sí, depèn del cas. No em lapideu :OP) que ens acaba enganxant. [ Es mantindrà aquesta regla no escrita en les possibles futures edicions? ]

En aquesta ocasió la desesperqació va venir d'haver de completar el Metal Gear 3 en tan sols dos dies, juntament amb morir diverses vegades per anar en plan esbogerrat per les zones *veure més amunt*. Recordem que a la CFP 1.0 gairebé agonitzem esperant que l'últim colós fos derrotat en comptes de caure una i altra vegada durant el procés d'escalada.

Pel que fa al videojoc “absurd” suposo que, havent llegit les cròniques dels dies anteriors, no hi ha cap mena de dubte: *música on* Neo Contraaaa *música off* . Poca cosa es pot afegir que no hagi dit ja, vam(n) passar d'una primera impressió nefasta a un vici absolut.

El penúltim dia no va servir per altra cosa que completar el Metal Gear 3, el final del qual em va posar la pell de gallina i emocionar com cap altre videojoc havia fet mai. A més, els trucs de la guia eren genials. Al final “la noia” acaba com la dolenta, igual que en incomptables pel·lícules, no hi ha dret :O(

Vam celebrar la darrera festa del pijama i dormir unes poques horetes per preparar-nos de cara a fer de brigada de la limpieza de l'endemà, en la qual tothom va colaborar. Vam dinar sà i encara ens van sobrar ¾ d'hora per espatarrar-nos al jardí mentre gaudíem d'uns magnum cortesia de la padrina del Ramon. Després d'això l'Ignasi ens va apropar a l'estació de tren i va tornar a buscar l'Alan i l'Itachi.

Posem rumb a Barcelona.