¿Sueñan los cinéfilos con Blade Runner?

"Yo he visto cosas que vosotros jamás creeriais. Atacar naves en llams más allá de Orion. He visto rayos C brillar en la oscuridad cerca de las puertas de Tanhauser. Todos esos momentos se perderán en el tiempo como lágrimas en la lluvia... Es hora de morir."

Quants cops heu sentit aquesta frase, amb el so característic del VHS? Jo moltíssims... anys i panys esperant una edició en DVD de la pel·lícula de Ridley Scott basada en la novel·la de Philip K. Dick (que malauradament no va poder veure finalitzada l'adaptació de la seva obra a la gran pantalla, al morir uns mesos abans de l'estrena) Do Androids Dream of Electric Sheep? Per què ha costat tan editar en format digital tota una obra mestra com aquesta? És, probablement, una de les millors adpatacions d'un llibre a la gran pantalla. Però fem un breu repàs de les seves diferents versions:

El mateix any 1982 es va estrenar la famosa versió imposada per la productora, en la qual s'afegia una veu en off grabada per Harrison Ford i un final feliç. Deu anys més tard es va estrenar el Director's Cut que excloia tant la veu en off com aquell final, però que afegia una petita seqüència que restava emoció al fet de poder discutir sobre si finalment Deckard era o no un replicant (que avui dia encara segueix vigent: Y tú, ¿de quién eres?). El propi Scott no va quedar satisfet ab el resultat per no haver-li pogut dedicar el temps suficient i l'any 2000 va realitzar un Final Cut, que mai va poder veure la llum a causa de certs problemes de drets amb la Warner.

ATENCIÓ: el proper mes de setembre s'editarà, de manera limitada, el Director's Cut. Per si no fos poc el fet de poder gaudir per fi de la qualitat digital, s'ha anunciat que al 2007, per tal de celebrar el 25è aniversari de la pel·lícula, es posarà a la venda una luxosa edició especial anomenada “El Corte Final” que contindrà les tres versions (la pel·lícula originàriament estrenada als cinemes, la versió internacional i el muntatge del director de 1992) i nombrosos continguts extra. (Doble gasto? Crec que no em ve d'uns mesos més i esperaré al pack...).

Encara no és suficient? Doncs aferra't a la cadira, ja que segurament podrem tenir la sort de veure Blade Runner a la gran pantalla! Es prepara una reestrena als cinemes, ideal pels qui volen reviure el moment o aquells qui, com jo, encara no estaven pululant pel món.

Romance

Acercaos, no temáis,

pues queremos escuchar

esa historia misteriosa

que habéis venido a contar

y conocer el porqué

de vuestro triste mirar.

Yo soy Artha y Lok mi tierra,

vengo a contar la verdad,

el porqué de esta batalla

el porqué de este luchar.

De los confines del mundo,

yo vengo del más allá,

donde la vida es eterna

y un sueño realidad.

En ocasiones los dioses

hacían su voluntad

y un maestro era enviado

para podernos guiar

en nuestro aprendizaje

antes de pacificar

a todos aquellos seres

llenos de ira y maldad.

Yo tuve ese privilegio,

quien me pudo ayudar

en las primeras batallas

de nuestra tierra natal.

Yo era su protegida

hasta que llegó el triste final,

pues su puro corazón

lograron arrebatar.

Ahora busco venganza,

pocos se podrán salvar

de la rabia que en mi arde

y no puedo controlar.

El romanç és una forma poètica tradicional formada per un nombre indeterminat de versos octasíl·labs amb rima assonant en els parells, quedant els senars lliures (bé, en realitat hi ha molta més parafernàlia que de ben segur us hauran fet estudiar algun cop a la vostra vida). Aquests poemes eren recitats pels jogalrs a l'Edat Mitjana (que no Edat Michaval com deia la nostra professora d'història de Batx., al Sagrat Cor de Diputació per a més referències), generalment a la plaça i davant d'un nombrós públic.

El romanç exposat aquí dalt és un que ens van fer escriure a 2n d'ESO i, misteriosament, ha aparegut sota un grapat de paperots inútils :-| M'ha semblat una cosa totalment surrealista i he decidit penjar-la aquí, a mi m'agafa el riure, no sé a la vosaltres :OP


P.D: per aquell llavors ja havia llegit el llibre d'on vaig treure el meu nick, que m'ha acompanyat des de llavors. Ja en faré una ressenya un dia d'aquests :O)

____________________________________________________________________

La imatge que encapçala aquesta entrada és propietat de Larry Elmore, moltes de les il·lustracions del qual (entre elles aquesta) estan basades en l'univers de la Dragonlance©.

Baten Kaitos: Eternal Wings and the Lost Ocean

Cast light upon the darkened earth.

Save those lost in despair.

O mighty ocean, guide us as we journey through the darkest pit of night.

May time ever fleeting forgive us;

those who have forsaken their song, and buried our future.

Aquí teniu la traducció, provinent de la localització del joc en castellà que Xelha, un dels personatges principals, resarà una i altra vegada al llarg de l'aventura:

Arroja tu luz sobre las tinieblas,

líbranos de la desesperación.

Oh, Poderoso Océano guíanos en nuestro vagar,

por la oscura senda de la noche.

Que el implacable paso del Tiempo nos redima,

a los que hemos olvidado la canción y enterrado nuestro futuro.

El joc és una petita joia... amb una història realment bona i encisadora, que se'ns va desvetllant paulatinament i que conté uns girs argumentals sorprenents. Els escenaris són impressionants, preciosos, i els personatges estan plens de carisma; em té totalment absorbida. Intento anar-hi jugant sempre que puc, tal és el desig de conèixer l'evolució i desenllaç final de la història.

25 de maig: Towel Day

El darrer mes hi ha hagut força moviment per la xarxa amb l'objectiu de promocionar aquesta data com el dia de l'orgull friki, coincidint amb l'estrena de l'episodi IV de Star Wars: A New Hope ara fa 29 anys. Tot i això, aquest dia també és molt important per a l'escriptor Douglas Adams, ja que en el seu honor es va decidir conmemorar el 25 de maig com el dia de la tovallola.

En què consisteix? Emm... es tracta d'anar tot el dia amb una tovallola, com sabeu és un dels elements imprescindibles si vols viatjar per la galàxia fent autostop.

Sobre aquest particular objecte, la Guía del Autoestopista Galáctico diu el següent:

Dice que una toalla es el objeto de mayor utilidad que puede poseer un autoestopista interestelar. En parte, tiene un gran valor práctico: uno puede envolverse en ella para calentarse mientras viaja por las lunas frías de jaglan Beta; se puede tumbar uno en ella en las refulgentes playas de arena marmórea de Santraginus V, mientras aspira los vapores del mar embriagador; se puede uno tapar con ella mientras duerme bajo las estrellas que arrojan un brillo tan purpúreo sobre el desierto de Kakrafun; se puede usar como vela en una balsa diminuta para navegar por el profundo y lento río Moth; mojada, se puede emplear en la lucha cuerpo a cuerpo; envuelta alrededor de la cabeza, sirve para protegerse de las emanaciones nocivas o para evitar la mirada de la Voraz Bestia Bugblatter de Traal (animal sorprendentemente estúpido, supone que si uno no puede verlo, él tampoco lo ve a uno; es tonto como un cepillo, pero voraz, muy voraz); se puede agitar la toalla en situaciones de peligro como señal de emergencia, y, por supuesto, se puede secar uno con ella si es que aún está lo suficientemente limpi

Y lo que es más importante: una toalla tiene un enorme valor psicológico. Por alguna razón, si un estraj (estraj: no autoestopista) descubre que un autoestopista lleva su toalla consigo, automáticamente supondrá que también está en posesión de cepillo de dientes, toallita para lavarse la cara, jabón, lata de galletas, frasco, brújula, mapa, rollo de cordel, rociador contra los mosquitos, ropa de lluvia, traje espacial, etc. Además, el estraj prestará con mucho gusto al autoestopista cualquiera de dichos artículos o una docena más que el autoestopista haya «perdido» por accidente. Lo que el estraj pensará, es que cualquier hombre que haga autoestop a todo lo largo y ancho de la galaxia, pasando calamidades, divirtiéndose en los barrios bajos, luchando contra adversidades tremendas, saliendo sano y salvo de todo ello, y sabiendo todavía dónde está su toalla, es sin duda un hombre a tener en cuenta.

De tota manera, en el primer dia de l'orgull friki vull animar a que tothom pengi alguna cosa (va, que teniu molts fotologs que no actualitzeu des de fa dies o setmanes) que reflecteixi aquest petit friki que tots portem al nostre interior. Vejam, tot s'hi val: col·leccions de còmics, videojocs (algú ha dit playskool guitar?), llibres de fantasia o ci-fi,... animeu-vos!


Actualització: La meva foto friki és (clica per agrandar):

Sabina dedica unes paraules a Ramoncín...

Extret de l'entrevista realitzada al cantant per part de El Correo Digital :


-A Ramoncín no le ha gustado el título de su gira, 'Carretera y Top Manta'.

-Que se joda. Si es más tonto, no nace. Es una broma, como cualquiera puede entender. Pero este señor -por decir algo- tan solemne no lo entiende. Más piratas y más grandes hay en las multinacionales. Quienes más pierden son los que más ganan. Y, además, los discos de Ramoncín no se venden ni en el 'top manta' ni en ningún lugar.



Què hem de dir? Ramoncín i els seus amics de la $GAE no deixen de tocar els nassos a tothom, reclamant diners en concerts benèfics i altres joies semblants.

KDD DSera amb tornejos, premis i sorteig!!

¿Viviste esa época de hacer línea tras línea en una pantalla en B/N? ¿Has rejugado una y otra vez aquella demo que te venía con tu NDS esperando el día en que por fin pudiste comprar el juego completo? ¿Crees que eres el as de los tetriminos o qué tienes mejor puntería que nadie?

¡Pues ven y demuéstranos lo que vales! Ahora tienes la oportunidad perfecta para medir tu habilidad contra otros jugadores que tienen las mismas ganas que tú de conseguir el preciado trofeo que lo acredite como maestro de Metroid Prime: Hunters o campeón indiscutible del Tetris, por lo que el camino hacía la victoria no va a ser nada fácil...

¿Y cuándo va a tener lugar tal evento? Grábate esta fecha en la cabeza: sábado 3 de junio. Tan sólo tienes que acercarte al parque de la España Industrial en Sants (Casa del Mig) a las 17:00 (más abajo tenéis un mapa para saber cómo llegar) con tu DS bajo el brazo y las ganas de pasar una tarde rodeado de gente que comparte tu misma afición por los videojuegos.

Si logras abrirte paso hasta la gran final del Tetris o eres uno de los dos mejores cazadores del Metroid te llevarás a casa un estupendo trofeo y tendrás la opción de alzarte como campeón absoluto y conseguir un premio muy especial. Y si todo esto no te parece suficiente... ¡sortearemos un juego para nuestra portátil entre todos los asistentes!

MAPA

Espero que aquesta vegada us animeu uns quants a venir... que ja duc unes 12 DS contabilitzades i només anem a les kdd's un noi de primer i jo. Espero poder penjar un parell de mini-pósters per la uni aquesta setmana :O)

Per fi arriben: Cròniques de la Cerdanya Party

Amb moltíssim retard i una mica descafeinades arriben les cròniques dels quatre dies que vam passar a la casa que 'V' (no el del còmic, sinó V de Viladomat) té a All, un poblet situat a 10km de Puigcerdà.

Després de l'èxit de la nit friki a can Drewen, vam tenir la sort de repetir l'esdeveniment (elevat al quadrat) mentre gaudíem d'unes merescudes vacances després de passar per l'infern que ha estat aquest segon trimestre. Aprofitant la setmana Santa i sabent que alguns afortunats marxarien fora els dies de festa, es va optar per anar-hi de dilluns a dijous. Així doncs, més o menys puntuals en funció de l'humor de TMB que, com tots sabem, decideix que un parell de cops a la setmana han de deixar de funcionar certs trams d'algunes línies (especialment L2 i L4), ens vam trobar amb els bultos i les cares de son sota el plànol del metro gegant de l'estació de Sants cap allà les 6 i mitja del matí, per tal de poder arribar a destí a una hora acceptable. I aquí comença la nostra aventura! Però primer caldrà presentar els assistents:

• 'V' (Ramon): amfitrió i guia del viatge. Qualsevol problema pot ser resolt presentant la targeta amb el seu símbol, però no li demaneu que faci un ou-ferrat: ho lamentaríeu.

• Minilitri (Iván): té rango maestro del DDR i es va coronar com mata-Colossus oficial.

• Litri: el que marca gols sense moure's, no fos que ens canséssim. Diu que té la negra amb les closques del Mario Kart i està elaborant una teoria sobre els beneficis de ser el creador de la partida argumentant que el minilitri té una flor al cul (això durant el viatge d'anada).

• Akimbo! (Alan): va aportar la seva experiència pel que fa a preparar exquisits plats amb el poc que es té a l'abast, ens va mostrar els enigmes del Eternal Darkness i va estar al peu del canó durant tots els moments estelars del MK: Shaolin Monks.

• Quimtuk: “esto es una pelotilla, pequeñita así...” Tot i que sol estar al marge dels videojocs, va derrocar al primer dels Colossus i va participar a les memorables batalles del Smash Bross Melee.

• Rebe: la primera de les tres noies que vam assitir, una bona xifra si tenim en compte l'ambient :O) Ens va mostrar a tots, però en especial a V, l'art de fer un bon ou ferrat. Dotze de seguits! Un darrera l'altre.

• Marina: aquests dies estaven destinats principalment a introduir-la en el món friki, crec que poc a poc ho aconseguirem definitivament. La rivalitat per a aconseguir la millor puntuació en el minijoc del tiraxines del Mario64 em va deixar perplexa xD.

• Artha: la que està escrivint aquestes línies i us dóna la tabarra una i altra vegada perquè us vingueu d'una vegada a les kdd's del ComandoDS, a veure si aquest cop tinc més sort amb el pretext dels tornejos :OP

El trajecte en tren va durar 3hores i escaig durant les quals, per sort, vam poder anar asseguts. Evidentment les DS no van tardar pas gaire en encendre's, ja fos per a minijocs o per les innumerables curses de Mario Kart que es van disputar; d'altres van preferir escoltar música (sobre la qual hi va haver força discussió). L'arribada a Puigcerdà va comportar que ens abriguéssim de valent, ja que el dia no era gens bo i fins i tot va arribar a caure una lleugera aiguaneu. Vam tenir l'honor de conèixer al pare de 'V', que es va protar molt bé amb nosaltres i ens va traslladar en dues tandes fins a All. Aquí va arribar una de les majors sorpreses... haurieu de veure les nostres cares al descobrir que la casa estava per estrenar!! Sí, sí... tota ella, inclosos els llits i els electrodomèstics, dels quals vam estar treient plàstics mentre arribava la segona tanda de gent.

Cal dir que aquell mateix matí, abans de marxar de Puigcerdà, vam anar de compres... al Caprabo. Ens vam passar tant de temps deambulant entre passadissos que els empelats començaven a mirar-nos d'una manera estranya. Després, repassant el ticket, vam veure que gairebé la meitat del preu corresponia a beguda i patates diverses (LOL) El tema del menjar va sortir molt bé, realment amb el que teníem vam preparar dinars que estaven per llepar-se'n els dits, només cal veure la fotografia dels macarrons... (ummmm) i no parlem dels spaghettis amb salsa de formatge (sort que us va agradar ^^) i aquell copiós sopar amb llom, embotit i els ous ferrats made in Rebe! La cuina bàsicament estava ocupada per les tres noies, però vam comtar amb les col·laboracions estelars de l'Alan, el Litri,... i l'ou arramonat, que no té desperdici i va ser el toc d'humor d'aquella nit xD El major problema va venir a causa de que la paella de la qual disposàvem era tamany mini... i això de fer els talls d'un en un o de dos en dos era tot un suplici.

No he comentat que la casa de 'V' tenia, com no podia ser d'altra manera, un jardinet. Com he dit abans, el primer dia va fer força rasca, però els tres següents s'estava la mar de bé i després de dinar ens apalancàvem sota el sol com uns llangardaixos mentre feiem unes partidetes al UNO (Litri, s'ha de dir “uno!” quan només et queda una carta, encara no n'has après xD). Els litris van aprofitar la petita rampa del jardí per fer una mica la croqueta... i el tercer dia es van atrevir a rodolar per la gespa d'un parc del poble que era força més llarga i amb un pendent força força bèstia: vam haver de fer una barrera perquè no s'estampessin contra els gronxadors.

Pel que fa als videojocs, als quals va costar poder fer una fotografia perquè estaven a ple rendiment durant tot el dia, hi va haver de tot. Altre cop la Playskool Guitar va fer acte de presència, però l'estrella aquesta vegada va ser el Mortal Kombat: Shaolin Monks (que comentaré més endavant) i el Smash Bross Melee, on un munt de personatges made in Nintendo (i especialment Links, Yoshi's, Pikachus/Pichus, Marios, Roys i coses mones en general) es van estomacar de valent; l'única pega era el fet d'haver de jugar en una TV de 14”: o t'hi enganxaves davant o no veies res. El gran absent va ser el Naruto3 :O( D'altra banda vam presenciar la caiguda dels setze Colossus, la PS2 no va reproduir altra cosa aquell dia... realment els vam acabar avorrint. A més, quan es va anunciar que només en quedava un, tots vam deixar el que teníem entre mans per aplegar-nos davant la pantalla; mal fet. No sé quantes hores i intents (uns 50?) va durar el maleït, però tots plegats començàvem a desesperar; els comandaments van rular entre en Ramon (a.k.a 'V'), i els litris i, finalment, va caure. Per fi vam entendre la relació entre aquest joc i el ICO i també vam presenciar l'arribada de “la trama” xDD Amb el MK: Shaolin Monks vam aprendre una cosa, com deia l'Iván al seu fotolog:

Empalar!!! Hay que hacerlo más!!!
Empalar!!! Para saludar!!!
Empalar!!! Estás bien?? ---> frase mítica de Liu Kang a un monjo (o el que quedava d'ell) després d'haver estat vapulejat i empalat pel cap
Empalar!!!

“”Si alguna cosa aprendimos en la Cerdanya (a parte de que es muy jodido ducharse sin cortina o mampara) es que la solución más eficiente para los problemas y enigmas que nos presenta un juego para avanzar consiste en EMPALAR a todo lo que se mueva. “” Només afegiria que també és necessari alimentar a les bestioles que et trobes pel camí, ja siguin serps de 10m d'alçada o arbres amb molt mala llet :O) També s'ha de dir que el duet Alan-Rebe van avançar força a l'Eternal Darkness, pensant-se que ja els quedava ben poc per acabar; més tard va resultar que hi van dedicar 6 hores més. Per descomptat no podem oblidar l'Eye Toy!! Aquesta vegada l'Alan s'hi va animar i va protagonitzar uns duels contra en Ramon, els quals esperem repetir l'any vinent canviant de plataforma. Es van repetir les mateixes escenes que a la Drewen's Party: curses d'atletisme, entrenament militar, depilacions (xD), partides de bitlles, simis gegants (i no era DK),...

Tot i que la major part del temps va ser bastant friki en general, vam saber desconectar i fer un parell d'excursions, primer al Segre i després a una hermita que hi havia a un parell de quilòmetres, durant les quals vam quedar absorbits pel misteriós missatge que algú va pintar sota un pont: “Internet a la paret”; encara no hem aconseguit desxifrar-lo. També vam conèixer un dels personatges més famosos de la xarxa: amb tots vostès... l'autèntica emule!! I ens vam sorprendre trobar-nos amb un company de classe, el nostre estimat Itachi, com demostra la següent fotografia.

Ja està? Res més? I què hi ha d'aquells inquietants sorolls que se sentien per la nit? Doncs eren fruit de la brillant idea de l'Alan d'endur-se a la Cerdanya l'espasa de Hi-man, ¡¡brilla en la oscuridad!! (Malauradament no li vam fer cap foto). Deu ni do... UPF Freaks en estat pur :O)

Fins la propera!!

El retorno de los tetriminos

En el seu moment van resultar tota una revolució... mares de tot el món s'hi van enganxar, ja fos a l'ordiandor o a aquella pantalla en blanc i negre de la GameBoy. Era el més gran joc de puzzles i va divertir a petits i grans. Ara ha tornat amb força per a la nova portátil de Nintendo i ve carregat de nous modes i l'especialment esperada opció de competir amb gent d'arreu del món.

Coloca les peces a ritme vertiginós mentre a la pantalla superior el fontaner més famós de la història va passant pantalles, resol els puzzles més enrevassats o juga contra la CPU an l'adictiu mode "Push". Amb la possibilitat de jugar on-line la diversió s'eleva al cub :O)

Elite Beat Agents

Allò que comentàvem ahir pel messenger amb l'Ivan i en Ramon sembla ser cert, Elite Beat Agents no deixa de ser l'adaptació d'Ouendan al món occidental.

I aquí precisament és on radica el problema: el joc estarà totalment localitzat pel que fa tant a música com a imatge (no m'imagino amb quines cançons vindrà si el treuen aquí, mourem el stylus a ritme de reggeton?? Brrrr), la qual adopta un estil de còmic diferent al manga. Per les imatges sembla que el joc conservarà els tocs d'humor derivats de les esbojarrades situacions en les quals intervenien els animadors, els quals ara estan representats com uns homes de negre liderats per l'ex-agent de la CIA Comandante Kahn (extret de Vandal, on també apareixen els noms provisionals dels agents).

L'adaptació s'ha fet a causa del gran èxit que ha tingut al Japó, sense comptar les nombroses importacions cap a altres llocs del món, però personalment trobo que la música escollida podrà contribuir a que es repeteixi l'èxit o bé aconseguirà que no el volgum provar sota cap condició :OP


P.D: val, sóc el què no hi ha, he encès un moment l'ordinador, he vist això i he escrit la noticia a corre-cuita, així que arribo tard a Autòmats 2 ^^

E3: Conferència de Nintendo

Aquesta tarda a les 18:30 hora peninsular començava, amb tan sols un parell de minuts de retard, la conferència de Nintendo al Kodak Theatre. Feia més d'una hora que no quedava una sola cadira lliure a Hardcore Gamer, on ens hem aplegat un bon nombre de persones davant la TV de 42” per seguir l'esdeveniment en directe a través de la web per subscriptors de GameSpot, contractat per a l'ocasió. Després d'uns primers minuts amb aturades freqüents s'ha optat per baixar la qualitat i així poder seguir àudio i vídeo d'una manera fluïda. Aquí està la crònica:

16:40: Un petit grup de 3 persones ens deixem caure pel local i ens disposem a ajudar a col·locar unes quantes cadires que no tardarien en ser ocupades.

17:15: uns quants membres del ComandoDS apareixen per la porta i ens posem a fer un parell de partides per passar l'estona.

17:40: poc a poc més i més gent va arribant a la botiga i va prenent posicions.

18:00 aprox: La pantalla negra se substitueix per la típica “carta de ajuste” amb el logo de Nintendo; ja queda poc!

18:25: Les barres verticals desapareixen i ràpidament tothom s'asseu expectant esperant l'inici de la conferència.

18:34: Ja comença!!! Sssssssshhhhhhhhh

Amb una bona posada en escena apareix el mestre Miyamoto davant de tothom mentre, amb un comandament de la Wii, dirigeix a una orquestra de personatges en 3D que ens encisa amb una de les famoses melodies de la saga Zelda. Gran començament! A continuació per la pantalla veiem unes breus demostracions de diferents jocs de la nova consola de Nintendo alhora que dues persones fan ús de les característiques del comandament; Miyamoto continua al bell mig de l'escenari.

L'eslógan triat per a aquest E3 és “Playing is Believing”, intentant reflexar la idea que té la companyia sobre el món dels videojocs. Es mostra el vídeo publicitari de la consola en el qual es veuen jocs de carreres, esportius i, com no podia ser d'altra manera, la nova entrega de l'entranyable Mario. Seguidament apareix un joc d'aviació, el Metroid Prime 3, un nou Wario Ware,....i una onada d'aplaudiments inunda el Kodak Theatre (i també HG) quan a la pantalla apareix el Zelda: Twilight Princess.

Reggie, vicepresident de vendes i marketing de Nintendo Amèrica i presentador principal d'aquesta conferència, ironitza sobre la falta de creència en les innovacions de Nintendo i reitera una i altra vegada que el canvi és bo (change is good). Al llarg de l'hora i quart que ha durat la presentació, ha fet considerables mencions als valors que defensen i que no són altres que diversió per a tothom, independentment d'edats, gèneres o experiència “gamer”, per damunt de la tecnologia. Després s'han mostrat tot un seguit de dades com són la data de llançament, a finals d'aquets any, però sense indicar quin serà el seu preu definitiu; això sí, s'ha assegurat que ens divertirem per menys diners (només faltaria haver de pagar 500€ com les altres dues!). Pel que fa al nom de la plataforma, Reggie ha argumentat que cap nom sona bé per primera vegada.

Aquí hi ha hagut el punt d'inflexió en què alguns han hagut de treure els clínex per no embrutar el terra i la resta ens mostràvem ansiosos per poder gaudir de l'experiència que en aquells instants estava tenint la persona que controlava en Link a través d'una versió simplificada d'una dungeon del nou Zelda. Mentre ell ens mostrava les diferents accions que podíem dur a terme: atacar amb l'espasa, usar l'arc, aixecar objectes,... el seu company anava explicant com s'usava el comandament per a cadscuna d'elles.

Una llista amb la majoria dels jocs per a Wii (fins a 27 títols) dels quals s'han vist seqüències de vídeo i que a partir de demà estan disponibles per a tots aquells afortunats que són ara mateix a la fira : Dragon Ball Z Budokai: Tenkaichi 2 , Metroid Prime 3: Corruption, Dragon Quest Swords, Fire Emblem, Zelda: Twilight Princess (que tindrà simultàniament una versió per a GameCube i una per a Wii), Final Fantasy CC, One Piece, Super Mario Galaxy, Disaster: Day of Crisis, Red Steel, , Hyper Sonic (aquí hi hagut crits de “Sega, Sega” :OP), Tony Hawk: Downhill Jam, Excite Truck, Rayman4, Super Swing Golf, Madden 07,....

Passant uns minuts de les 7 de la tarda Reggie ha deixat pas a dos dels encarregats d'Ubisoft a París perquè ens mostressin Red Steel en moviment. Hem pogut veure una física força realista i una diversitat d'escenaris, algunes explosions i bons efectes de llum, tot i que el jugador era una mica dolentot (ara crits de “noooooob”). L'ús del comandament és senzillament genial, desplaçant-nos amb el joystick a la mà esquerra i apuntant/disparant amb el comandament (que per cert, duu corretja per lligar-lo al canell). La demo acaba amb una lluita a espases contra un boss.

I ara li toca el torn a la germana petita, la portàtil DS. El vicepreisdent de la companyia, George Harrison, ha mostrat les dades de venda tant de la consola (16 milions d'unitats) com del Nintendogs (6 milions d'unitats), passant per les de la Nintendo Wi-fi Connection: 1,3milions d'usuaris i més de 40milions de sessions iniciades. També ha parlat de l'èxit dels Brain Trainning a Japó, que s'està repetint als Estats Units i que s'engloba dins del títol “Touch Generations”, així com publicitat de la nova Lite en un vídeo on han aparegut tot un seguit de títols en desenvolupament i que ens han fet pronunciar mil i una exclamacions. Fem-ne un repàs: New Super Mario Bross, Diddy Kong Racing i Yoshi's Island 2 (tornen!), Mario Hoops 3x3 (el vull el vull, bàsquet!), Starfox DS, Pokemon Mysterious Dungeon, Final Fantasy III, Elite Beat Agents (al veure aquest nou Ouendan l'euforia ha esclatat de manera impressionant :O) ), Mario Vs. Donkey Kong, un nou Tony Hawk i, com no podia faltar, Zelda: Phantom Hourglass.

Satoru Iwata irromp a l'escenari i torna a mencionar les intencions que té Nintendo pel que fa a crear jocs per a tots els públics i d'ampliar tant com es pugui l'audiència de les seves consoles. Com a exemple ha mostrat el Wii Sports, que englobarà Golf, Baseball i Tennis,. D'aquest últim s'ha fet una demostració en forma de partidet en el qual han participat el mateix Iwata, formant equip amb en Reggie, i d'altra banda Miyamoto amb l'afortunat guanyador del concurs que s'havia posat en marxa uns dies enrere per tal de ser el primer en jugar-hi. A més, Iwata ha mencionat la consola virtual i ha presentat el sistema Wii 24 Connect, que permetrà la descàrrega de nous continguts posant com a exemple l'Animal Crossing, mantenint la consola en StandBy, consumint una quantitat ridícula d'energia.

Finalment Reggie s'acomiada de la conferència dient altra vegada que l'E3 es basa en emocions, no pas en la tecnologia, i assegura que Nintendo està al peu de canó amb la DS i, properament, amb la Wii.

Aproximadament mitja hora després del fi de la conferència, la pàgina de Nintendo of Japan ha mostrat el que serà el comandament per als jocs que ens descarreguem de la consola virtual; recorda moltíssim al de la SNES.

I CONCURS DE PROGRAMACIÓ UPF

Com? Un concurs de programació? A la Pompeu??!! (poseu especial èmfasi en l'última part)

No, no és cosa de ciència-ficció. Sembla que darrerament algunes persones s'estan posant les piles i això ha comportat que es creessin inciatives com les xerrades sobre les diferents àrees d'investigació o els tallers de Videojocs i Robòtica del trimestre passat. Ara és el torn d'un concurs de programació on haurem de demostrar les nostres habilitats i exprimir fins l'última neurona activa (que no estigui en vaga o de vacances).

Però no ens deixem enganyar, no és pas la universitat en conjunt qui ha despertat, ja que no deixem de ser aquell grapat d'estudiants de carreres tècniques (ah, però hi ha vida més enllà de humanitats i ciències empresarials?) que estem desplaçats de la resta de la UPF. Afortunadament, la motivació d'alguns professors fa que es puguin tirar endavant aquestes activitats complementàries que els estudiants agraïm per sortir una mica de la monotonia de les classes. En aquesta ocasió és l'Omer Giménez qui, exercint la funció “d'entrenador”, s'ha volcat plenament en aquesta inciativa i dedica un bon grapat d'hores a resoldre dubtes, dissuadir-nos d'usar Java (eh Andreu :OP) o crear una pàgina web que ni tan sols està allotjada als servidors de la universitat, sinó que resideix a l'ordinador que comparteix amb uns amics. Des d'aquí en Drewen i jo t'agraïm l'esforç i les ganes que hi poses.

En poques paraules el concurs, que tindrà llocs a finals de setembre, consisteix en la resolució del major nombre d'un grapat de problemes en un temps determinat. L'objectiu és fer una pre-selecció de 3, 6 o 9 persones (depenent del nivell que demostrem arribat el moment) per a formar equips que faran acte de presència en les semifinals europees que se celebraran a París. Per poder-hi participar hem de realitzar abans de fi de curs almenys 5 dels 10 problemes que ens han estat assignats i que seran validats per un jutge on-line.

Personalment crec que tot plegat pot ser força entretingut i, a més, sempre aprendrem coses noves que mai se sap quan ens salvaran de perdre tota una tarda :O)

Cròniques de la Drewen's Party (Part II)

Aquí està la segona entrega (i última) de les "breus" cròniques de la Drewen's Party. Reprenguem la nit, doncs, allà mateix on la vam deixar:

Fa estona que el rellotge de l'església havia tocat les 3 de la matinada. Un grup força nombrós d'ombres caminava cansinament cap a l'aparcament de l'estació. Cansinament? I ara! Això és el que els hagués agradat als veïns, feiem més xivarri que l'estómac d'un troll afamat.

Després d'un parell de trajectes de cotxe amb el temerari de l'Andreu al volant, vam arribar a destí i ens vam afanyar a fer un reconeixemnt del terreny, cercant la millor manera de col·locar les dues TV. Endollem uns cables per aquí, un gerro trencat per allà,... i per fi ja està tot disposat per a passar la resta de la nit. Ràpidament es disputen els primers partits al Pro Evolution de la PS2, mentre d'altres provaven el SW: Rogue Lider a la GameCube del costat. Però a les seves esquenes tenia lloc una important batalla Pokemon entre en Quim i en Pakun, que buscava la revenja a la derrota que va patir dies enrera a la universitat. I unes cartes deixen pas a unes altres, les fredes rajoles del garatge van presenciar també unes quantes partides a Magic entre l'Alex i en Pakun.

Entretant, tots els nintenderos que vam dur les nostres DS estàvem atents al compte enrere: 3, 2 (tothom apreta el botó d'accelerar), 1... el Lakitu baixa la bandera, comença la cursa! Mario, Yoshi's i Luigi, més els corredors controlats per la CPU, s'enfronten en un trepidant campionat plagat d'emoció amb adelantaments a l'últim moment i, com sol ser característic de tot Mario Kart, moltes moltes pinyes. Les closques de tots colors van volar d'una banda a una altra, els nostres karts van relliscar a causa de més d'una pell de plàtan i en Drewen i jo més d'una vegada vam acabar estampats contra una paret perquè algú ens havia donat una bona empenta. Anar primer va passar a ser sinònim de quedar en les darreres posicions, ja que tan sols transcorrien 10segons abans de sentir el soroll característic de la closca blava, que indicava que en breus instants el nostre kart sortiria volant mentre la resta ens passava la mà per la cara. I les curses van deixar pas a les coreografies dels animadors Made in Japan, OSU! TATAKAE! OUENDANNN!, que jo particularament no vaig poder gaudir gaire al ser cridada per a disputar uns quants duels al Tetris per fer un remember amb les Game Boy “tocho” (ja sigui sense el marc de la pantalla o la tapa de les piles, segueixen sent igual de robustes i funcionant com el primer dia!) i un cable Link. Després d'un parell de partides vaig voler reengaxar-me als trepediants ritmes musicals del mode Insane de l'Ouendan, però vaig veure la Marina tan enfrascada amb la meva DS que no vaig voler demanr-li :OP I fixeu-vos si s'ho passaven bé movent l'stylus amunt i avall de la pantalla que s'hi van estarr més d'una hora!

Paral·lelament a tot plegat, es van produir alguns combats al Mortal Kombat i al Soul Calibur. Després, a falta de Smash Bross Melee, l'Alan va endollar dos comandaments més i va col·locar el disc de Naruto3; els jocs a 4 players sí són divertits! Tot i el moviment caòtic de càmeres es va poder veure una bona galeria dels atacs dels principals personatges protagonistes, que al final van ser totalment esclafats pel Ramon, que controlava el Hyuga Neji i el seu kaiten. Cal dir que l'Alan només va fer un parell de partides, ja que la diferència de nivell és tan abismal que la resta no tindríem gaire més opció que cedir una i altra vegada davtn seu :O) I els combats es disputaven... a ritme de rock! En Litri va fer gala del seu talent com a guitarrista, de Playskool això sí xD La guitarra s'ha convertit en un objecte molt mític, que va tornar a fer acte de presència a la Cerdanya Party, que narrarem d'aquí uns dies.

Quan ja eren gairebé les 6 del matí vam fer una pausa per entregar-li el regal a en Drewen, al cap i a la fi la festa era una cel·lebració del seu aniversari, no? I quina cara va posar al desembolicar un flamant micròfon!! Ara podrà assajar a consciència per al karoake, o qui sap si farà carrera al món de l'espectacle començant des de sota (recordem la seva actuació a la Cosa Groga interpretant la versió de "Smooth Criminal" que van fer Alien Ant Farm. Sí, altre cop aquest personatge que ha creat tants moments fotologueros aquest curs xD). I continuem amb actuacions musicals... per fi ha arribat el moment de treure les dues alfombres del DDR, a les quals el Ramon ha agafat afició, per marcar-se uns balls. (Punt i apart. Després de provar-les amb un parell de temes, he arribat ràpidament a la conclusió que això no està fet per a mi. No atinava ni tan sols a posar el peu :OP). Algunes cançons van ser força “destroyers”, però poc a poc la gent va agafant el ritme; aquesta vegada l'Ivan no es va marcar cap MAX 300.

El sol ja treia el cap i va ser moment de connectar l'Eye Toy, ja que les proves anteriors fetes amb la llum artificial del garatge van donar mal resultats. I jo al dia següent em preguntava, és possible tenir “agulletes” (sincerament, el nom català em sembla que no l'ha fet servir ni el seu propi creador. Però va, si voleu ho diem: tenir tiretes xDD) de jugar amb una videoconsola? Dilluns ho vaig confirmar amb en Drewen, que també li va passar, la qual cosa demostra el baix estat de forma en què ens trobem, haurem de jugar a futbol més sovint! El que sembla clar és que les proves d'entrenament militar (del EyeToy, eh!) i, especialment, les d'atletisme, ens van passar factura; afortunadament n'hi havia algunes de més relaxades com una bona partida de bitlles i d'altres tan surrealistes com haver de depilar una pobra senyoreta que, pels crits que feia, no sé pas que li devien estar fent en realitat. Les partides més disputades amb aquesta webcam crec que van ser les de retornar els fantasmes que anaven rebotant contra la paret i els partits de volleyball entre en Ramon i en Drewen.

Afortunadament a primera hora del matí va fer acte de presència, rodejada d'un exquisit olor a cafè acabat de fer, la mare del nostre anfitrió. Com vaig comentar a l'anterior entrega, s'ha creat una mena de rànking de mares, a la qual s'hi va incorporar (rotllo “la entrada más fuerte de la semana”) gràcies a l'esmentat cafè, juntament amb un bon batut de cacao, madalenes i un assortit de galetes Cuétara (no, no faig publicitat, ja m'agradaria que em paguessin per això xD).

Després de tot això només quedava recollir els trastos, enfilar cap a l'estació i agrair novament a en Drewen la iniciativa (mira que va insistir i insistir).

Fins la propera Friki-Party!!!